Marianna Tolo és una jugadora imponent, poderosa a prop del cèrcol. Fa quatre dies mal comptats que és a Girona, després d’un estiu ben llarg, amb un Mundial pel mig -i medalla inclosa- que l’han obligat a incorporar-se més tard que les seves companyes. Un dels fitxatges de l’Uni viu encara el seu particular procés d‘adaptació. Al club, a la ciutat, a la Lliga. Tanmateix, no li ha costat gens mostrar el seu ampli ventall d’habilitats, confirmant una efectivitat notable de cara a cistella. Amb 11 crèdits de valoració de mitjana i un percentatge altíssim en els tirs de dos -del 87,5 sent el més elevat del campionat-, es comença a entendre per què Pere Puig, el director esportiu sortint, va decidir fitxar-la com a recanvi de Julia Reisingerova. No se’n va haver d’anar massa lluny per pescar-la. Tolo és australiana, però part de la seva carrera l’ha viscut a França. La seva darrera estació, al Basket Landes, on hi va signar molt bons números. Avui hi torna, a Mont-de-Marsan, un lloc que coneix molt bé. Aquest cop, amb una altra samarreta, però amb l’ambició de sempre. Dia especial per a la pivot; també per a l’Spar Girona, que inicia una nova aventura a la fase de grups de l’Eurolliga (19:30/Esport3), on l’equip s’hi està consolidant a mesura que avancen els anys.
El pavelló François Mitterrand és una «pista calenta» que sol presentar un «ambient maco de bàsquet». S’ho coneix bé Bernat Canut. També l’Uni, que l’any passat hi va jugar. I guanyar. Un 71-80 com a cop d’autoritat, amb Kennedy Burke (ara al Villeneuve) fent de les seves, autora de 28 punts. Encara jugava Laia Palau -faltava ben poc perquè es fes oficial la seva retirada- mentre que a l’altre bàndol, una altra veterana com Céline Dumerc tampoc hi desentonava gens ni mica acostant-se a la quarantena. Tolo, aquell 24 de novembre passat, va anotar sis punts.
Ha passat el temps. Gairebé un any. S’hi posa de nou l’Uni a Europa i hi arriba en ratxa. Imbatut a la Lliga -ple de victòries- i campió de la Supercopa d’Espanya, l’equip, però ni de bon tros es troba encara en el seu nivell òptim. «Estem contentes pels resultats, però hem de millorar si volem continuar al capdavant. Vindran moments dolents i ens toca fer passos endavant sobretot a nivell defensiu». Canut prefereix mantenir la calma i no deixar-se anar, ara que la ratxa és bona. «El meu objectiu és molt tòpic i no va més enllà de mirar el dia a dia. És igual que sigui l’Eurolliga o la Lliga. Mirar massa lluny provoca vertigen. M’interessa traslladar els dos últims entrenaments, que han sigut molt bons, a la pista del Landes».
Un punt de partida complex. No és l’equip francès favorit al títol, però sí un rival incòmode, sobretot si juga davant la seva afició. Bona part del bloc de l’última temporada no ha canviat -Chery, Dumerc, Fauthoux, Magarity, Roumy o Turcinovic, per exemple, no s’han mogut- però sí que s’ha renovat el joc interior. Tolo comprava el bitllet cap a Girona i el Landes li buscava una substituta: Kristen Mann. «Més que jugar de cinc, és com un quatre i mig. Això els dona més versatilitat. Al cap i a la fi, és un equip francès. Jugadores molt físiques, que van bé al contacte i jugar en estàtic contra elles serà complicat». Tocarà córrer, per tant. Suar. Patir. Això és l’Eurolliga i arriba el primer assalt de la fase de grups. La màxima de Bernat Canut ho diu tot: «Tots els rivals són forts, pel que no ens espera cap partit fàcil. Haurem d’estar sempre bé si el que volem és competir i guanyar. Però els adversaris esperem que també hagin d’estar molt i molt bé si el que volen és intentar-nos guanyar».
Nora Galve pateix una greu lesió en el seu genoll dret
Cop dur el que ha patit Nora Galve. Fitxada aquest passat estiu procedent del Lima Horta, la jugadora tot just sortia d’una lesió quan es tornava a fer mal el dilluns en un entrenament. Els pitjors pronòstics s’han complert, perquè el club explicava ahir mitjançant un breu comunicat que Galve, de 21 anys, presenta una ruptura completa del lligament encreuat anterior del seu genoll dret. Això la descarta pels propers mesos i fa difícil que pugui tenir minuts aquesta temporada amb la samarreta de l’Uni.
