Era força jove, encara un adolescent, quan la seva vida va fer un gir radical. Tot canvi necessita sempre un procés d’adaptació però amb 16 anys, se’n magnifiquen les seves conseqüències i Marc Gasol, d’un dia per l’altre, va passar de créixer a la pedrera del Cornellà a viure als Estats Units. El seu germà gran havia estat seleccionat en tercera posició del prestigiós draft de l’NBA pels Atlanta Hawks, que van acabar traspassant els seus drets als Grizzlies de Memphis. I cap a Tennessee que se’n van anar, l’un i també l’altre. En Pau, per escriure els primers capítols d’una carrera prolífica a la competició de bàsquet més espectacular i prestigiosa del planeta. En Marc, sense encara edat ni tampoc currículum per entrar-hi, a estudiar-hi i, per descomptat, seguir jugant. L’etapa va durar un parell d’anys. Fins al 2003 va competir al Lausanne Collegiate School, convertint-se en tot un referent a la pista, tocant el sostre amb registres de punts i rebots fora de l’abast de la majoria. Diverses universitats van preguntar per ell, però tenia una idea al cap i no la va trair: tornar a Barcelona, triomfar al Palau i, si era possible, calcar després el camí del seu germà. Anys després, la carrera d’un i altre s’hi assemblen prou, amb les evidents diferències, èxits i fracassos. Marc Gasol ha sigut campió de l’NBA i abans ha tastat l’ACB amb el Barça. Una etapa irregular, just el pas previ de viure dos anys meravellosos a Girona, ciutat que l’ha tornat a acollir amb els braços ben oberts per esgotar la seva aventura a les pistes. Aquest cap de setmana, passat i present es barregen de nou. Als 37 anys, i ara liderant el Bàsquet Girona, club que presideix i del qual n’és el fundador, torna al Palau. Escenari que no trepitja com a visitant des de fa més de 14 anys.
Tancat el capítol del seu primer viatge als Estats Units, el 2003 i tot just arribat a la majoria d’edat, les portes del Barça se li van obrir de nou. Aquest cop, per formar part del seu primer equip i treballar sota les ordres d’Svetislav Pesic. Gasol va debutar el 26 d’octubre d’aquell mateix any a l’ACB, en un partit, amb victòria inclosa, contra l’Estudiantes. Tot just va participar en 17 partits i va col·leccionar 123 minuts aquella temporada, però va poder celebrar, des de dins, el títol de Lliga. Van ser tres anys en clau blaugrana, fins al 2006. Menys participació de la que segurament hauria volgut, amb 59 partits a l’ACB. A banda de Pesic, també va entrenar amb Joan Montes, Manolo Flores i Dusko Ivanovic. Mai arribaria a ser titular indiscutible i transcendent, almenys per aparicions a la pista. Només un curs, l’últim, en va superar la vintena.
Va ser llavors quan va canviar el Palau per Fontajau, on va renéixer, on per fi es va sentir important i va viure dos anys que, com ell mateix sempre ha reconegut, mai oblidarà. Es retrobaria amb Pesic, primer, i després l’entrenaria Pedro Martínez. A l’Akasvayu Girona va superar els 70 partits a l’ACB entre dues temporades, del 2006 al 2008, competint també i triomfant a Europa. El pas previ al seu exitós salt a l’NBA, on s’hi ha estat fins fa quatre dies mal comptats. Per tant és just ara, amb 37 anys, quan té l’oportunitat de nou de jugar al Palau. Ho farà aquest diumenge. A més a més, té l’espina clavada de no haver-hi guanyat mai com a visitant perquè els quatre cops que hi va jugar vestint la samarreta de l’Akasvayu van acabar amb victòria del Barça.
El precedent més recent, a principis del mes de març del 2008. Un 78-58, amb 15 punts del pivot, la seva millor marca anotadora com a forani al pavelló barcelonista. Allà també hi va caure en partit de Lliga el curs anterior, amb 10 punts i un 96-67 com a resultat. Aquella temporada, això sí, s’hi tornaria a enfrontar perquè un i altre equip es van veure les cares en la primera eliminatòria del play-off pel títol. Al Palau, dos capítols. Un 80-69 amb 8 punts de Marc Gasol i poc després, punt i final amb un 84-77 i 4 punts. Diumenge, nou assalt 14 anys i mig després de l’última vegada. De temps n’ha passat, i molt. Marc Gasol rememorarà, de ben segur, una bona pila de records.
Èric Vila s’estrena en una llista de convocats de la selecció espanyola
El gran rendiment d’Èric Vila amb el Bàsquet Girona aquesta temporada a l’ACB no passa per desapercebut. L’aler pivot de Bescanó ha estat premiat entrant per primer cop en una convocatòria de Sergio Scariolo per disputar la tercera i la quarta jornada de classificació per al Mundial 2023. Scariolo ha citat 16 jugadors, entre els quals hi ha el propi Vila i també un altre gironí, com ho és el pivot del Reyer Venezia Mestre Yankuba Sima.
L’expedició espanyola viatjarà el dilluns de la setmana vinent a Bolonya per començar a preparar els duels contra Itàlia a Pesaro (divendres dia 11 a partir de les 21:00 hores) i els Països Baixos a Huelva (dilluns 14 a les 20:30 hores).
A part de Vila també s’estrena en la llista de convocats l’exjugador del Bàsquet Girona Pep Busquets (ara al Joventut Badalona). t.p. girona
