El partit ja estava perdut al descans. Diu això molt poc a favor del Bàsquet Girona, que va ser atropellat durant massa minuts. «Era impossible fer-ho pitjor», lamentava Aíto García Reneses, després de patir a Vitòria una tarda per oblidar. El tècnic va centrar-ho tot en la poca energia dels seus jugadors. «El primer que cal per jugar a bàsquet és fer-ho amb energia, i això nosaltres no ho hem fet». Es guardaria la resta de crítiques per enumerar-les al vestidor. El sac, ben carregat. Perquè al Buesa Arena s’hi pot perdre, per descomptat. Ahir, més enllà del què, el problema gruixut és el com. Contra el millor atac de l’ACB, la defensa gironina va oferir tantes facilitats que els canoners del Baskonia es van fer un tip de trobar cistella. Fins a 19 triples van clavar. Així és impossible. I si al darrere hi havia una fuita, al davant la incapacitat per generar va ser majúscula, sumada a una alarmant precipitació, sense criteri a l’hora de prendre decisions. Poca paciència contra un rival que corre i anota. Es va intentat igualar el ritme, posar la velocitat de creuer, i això va ser un error. Pèrdues i més pèrdues, tirs que no entraven, el rebot que era inexistent i els de casa que van olorar sang. Només un bri de llum amb l’actuació de Maxi Fjellerup (16 punts) i la presència, sempre habitual, de Marc Gasol (16 punts i 10 rebots). Però amb això no n’hi ha prou ja no només per guanyar a Vitòria, sinó per competir a l’ACB. Són set derrotes en nou partits. Una regularitat que no arriba. I les alarmes que es comencen a encendre, pel que la cita de diumenge amb el Río Breogán multiplica la seva importància.

Un parell d’accions consecutives per resumir-ho tot plegat. Inici del tercer quart, amb possessió i sense pressió del rival. Miletic passa la pilota, Taylor bada, se li escapa i camp enrere. L’enèsima pèrdua del Bàsquet Girona, que en la jugada següent és incapaç de tapar el tir exterior de Hommes, que anota amb facilitat per situar un dolorós 60-25 en el marcador). Un dels 19 triples del Baskonia. Tres dels 21 punts del nord-americà, un autèntic malson, com també ho van ser Díez, Kurucs o qualsevol que es mogués una mica i intentés llançar. Les facilitats van ser enormes i excessives. Aquella manca d’energia que va denunciar Aíto es va fer evident només començar. No s’havia tancat el primer quart que els gironins ja perdien per 25 a 5. Abús de triples, els tirs que no entraven i la pilota cremava. El malson s’estenia deu minuts més. El resultat, al descans, ho deia tot: 55-23. Fins a una desena de pèrdues, amb un desastrós 2 de 16 en els llançaments de tres. «El que ha passat no té cap mena d’explicació», denunciava Aíto, que va donar-li tres minuts de premi a Hanzlik, precisament propietat del Baskonia, i que habitualment no participa gaire. Paper testimonial el seu, com també el d’altres jugadors que van estar força més estona al damunt del parquet, però com si no hi fossin. Kameron Taylor, un. Va perdre cinc pilotes, va fallar set dels nou triples que va intentar. No va ser l’únic que no va tenir la tarda.

La cara, per a Fjellerup i Gasol, els únics que es van salvar per mèrits propis. També, notícia positiva alguns minuts del tercer acte. Colom per fi va posar-hi la pausa, el criteri, i es van trobar forats. Es va defensar millor, ofegant el rival, i les diferències van minvar. El 62-43 era fins i tot una bona notícia, veient com havia anat la cosa fins feia poc. Va ser tot un miratge, perquè el Baskonia remataria la feina. Més triples per a la col·lecció i Enoch que s’agradava per dins. Ja feia estona que se sabia qui guanyaria, només faltava saber per quants punts de diferència: 95-68.