L'energia arriba massa tard

Per a un equip com el Bàsquet Girona es fa difícil mirar als ulls a tot un València. Veure com jugadors del nivell de Webb, Dubljevic, Evans, Jones o Claver entren finíssims al partit i comencen a caure els triples un rere l’altre pot deprimir i fer abaixar els braços qualsevol. I més veient com en atac no hi ha fluïdesa, manquen idees i la cistella es veu minúscula. Tot i això, de vegades un petit retoc tàctic i un crit ben fet poden despertar un equip sense energia, superat i un pavelló adormit. Això és el que va passar ahir a la mitja part a Fontajau i va servir perquè el Bàsquet Girona clavés un bon ensurt al València, que ja es veia amb el partit guanyat al descans (32-46). Els gironins, per sota en el marcador tot el partit, van ser capaços d’eixugar una diferència de 16 punts i d’empatar a vuit minuts pel final (57-57) en un darrer tram de tercer quart màgic (parcial de 16-4) que va permetre somiar fer saltar la banca. Hauria estat molt bonic culminar la remuntada i brindar una victòria als gairebé cinc mil espectadors que es van aplegar al Pavelló, tanmateix, el València va veure les orelles al llop i va decidir que ja n’hi havia prou d’emoció. Dos triples seguits i un 0-9 va tornar a despertar el Bàsquet Girona del somni i fer-lo tocar de peus a terra. Els d’Aíto García Reneses es van resistir a rendir-se en un partit que recuperaria mitja emoció a 44 segons pel final amb un parcial de 10-2 dels gironins (73-77). Era massa tard. La derrota, previsible, es confirmava. Això sí, digna. El resultat final va confirmar que l’equip és encara lluny de la versió d’abans de l’aturada de seleccions que tant ha trasbalsat els plans d’Aíto. Cada cop menys, això sí.  

El 0-5 inicial i els vuit triples que els valencians havien anotat a mig segon quart feien pensar que el vermut s’entravessaria als gironins. Jones, Radebaugh i López Arostegui trobaven posicions de tir i anotaven amb molta facilitat mentre els gironins navegaven en defensa. Entre Vila i Taylor van evitar que la ferida fos més grossa al final del primer quart (19-26). El panorama no variaria gaire en el segon en què el València continuaria amb el peu a baix mirant d’ofegar els gironins amb un màxim avantatge de 16 punts després de dos triples de Claver i Arostegui (28-44). 

Tot va canviar a la mitja part. Els jugadors del Bàsquet Girona van treure tot l’orgull que els havia mancat fins llavors per retirar a temps la catifa vermella que tenia posada per al València i començar a competir. Guiats per un Taylor genial (22 punts), cinc punts consecutius de Garino alimentaven el somni d’un Girona que veia com tot entrava, fins i tot un triple de Hill que va tocar a la part superior del tauler primer. Si bé Sorolla no estava fi i perdonava cistelles fàcils, el parcial d’11-0 obria definitivament el partit (52-53). Fjellerup empataria des del tir lliure (57-57) abans que dos triples consecutius de Claver i Arostegui i un parcial de 0-9 liquidessin les opcions de remuntada. (57-65). Els gironins van treure l’orgull per fer un parcial de 9-2 i situar-se a quatre. D’opcions de guanyar no n’hi va haver mai, però sí que l’equip va esmenar la pobra imatge inicial per caure dignament.