"El Salt Gimnàstic és un gran club, ara el que vull és que tingui més dimensió internacional"

Exgimnasta professional entre 1979 i 1984, Èric Boucharin es va quedar a les portes dels Jocs. Prestigiós tècnic a continuació, arriba al Salt Gimnàstic Club amb la difícil missió de rellevar la històrica Montse Hugas. Té 62 anys i assegura que vol internacionalitzar, encara més, l’entitat.

Què pot aportar al club?

D’entrada he de dir que el Salt Gimnàstic és un gran club, i això no és d’ara, ja ve de molt temps enrere. M’agradaria que pogués tenir més dimensió internacional. Jo treballo per a la Federació Internacional, som només set persones que fem classes arreu del món, tinc una carrera que m‘avala, parlo cinc idiomes (francès, català, castellà, anglès i alemany). Tinc contactes arreu del món i això ens pot ajudar a donar al club aquesta dimensió internacional que li deia. L’estructura hi és, els gimnastes hi són, el nivell tècnic és indiscutible... ara hem d’obrir tot això a nivell internacional i al món.

Experiència, no n’hi falta...

Vaig ser gimnasta entre 1979 i 1984, em vaig quedar a les portes d’anar als Jocs de Los Ángeles, vaig ser el primer reserva de la selecció francesa. Jo tinc el títol de CAFE. Vaig ser deu anys, entre el 1988 i el 1998, el seleccionador català i també col·laborava amb l’espanyol Jesús Carballo, amb qui vam preparar els Jocs de Barcelona 92 i Atlanta 96. El 2014 vaig anar als Jocs de Río com a tècnic de la selecció francesa, entre d‘altres fites.

Què li va dir Montse Hugas per convèncer-lo?

El primer que em va dir era si coneixia alguna cosa del Salt Gimnàstic. Em va assegurar que tenia al cap proposar-me a mi com el seu substitut perquè ls volia jubilar. A mi em feia il·lusió tornar a Europa perquè duia una temporada a Singapur en una escola internacional americana. Europa és el cor de la gimnàstica, més enllà de Brasil i els EUA. Aquí també tinc els meus amics. Ens vam posar d’acord de seguida amb el club i des del gener que visc a Salt, al costat del pavelló, i he començat a treballar. 

Rellevar la fundadora del club, que ho ha sigut tot durant 40 anys, és un gran repte?

Conec la Montse de fa molt temps, des que vaig arribar a Catalunya, i òbviament rellevar-la em posa pressió. Jo he vist l’evolució d’aquest club, he vingut aquí a Salt, per exemple, per preparar els Jocs de Río amb l’equip de França. És difícil rellevar-la, però intentem fer una transició molt fàcil. El club funciona, la directiva està al meu costat per ajudar-me i la Montse també està al meu costat si la necessito per tractar amb les institucions o d’altres entitats. Tenim una comunicació permanent per poder fer el millor traspàs de poder, no ha sigut allò de ‘apa, espavila’t’. Parlar català, que conegui el sistema, també m’ajuda. Esclar que el que em ve per davant és un gran repte però jo tinc confiança en la meva gestió tècnica, he preparat cinc generacions olímpiques, conec les meves capacitats. Estic aquí per ajudar i per preparar gimnastes que també puguin arribar a l’equip nacional.

Quina imatge té el Salt Gimnàstic Club vist des de fora?

Es veu com el que és, un club molt ben estructurat i organitzat. Ara estem gestionant si a l’estiu ve l’equip belga a fer una estada. La gent vol venir a entrenar amb mi i la idea és obrir la magnífica instal·lació que tenim, que és de primer nivell. Entrenar al pavelló de gimnàstica de Salt és igual que fer-ho en un Centre d’Alt Rendiment. Tenim més de 300 gimnastes, entrenadors professionals, unes instal·lacions increïbles... i ho hem d’aprofitar.

El Salt Gimnàstic Club ja ha tingut dues esportistes olímpiques (Laura Bechdejú i Marina González). Un dels objectius és també dur-hi nois?  

Tenim un nivell molt alt en l’equip masculí. Èric Terrés i Pau Jiménez van competir a la Copa d’Alemanya, amb un nivell súper alt. Tots dos estant al CAR de Sant Cugat. També tenen molt nivell Didi Reinhardt, i Gabriel Barris, que és júnior. En noies ara tenim la Laia Masferrer al CAR de Madrid, i Èlia Ribas, que s’entrena a Salt, es concentrarà pel Mundial júnior. Si em pregunta per arribar als Jocs, li diré que hi ha més opcions en noies que en noie. Espanya és al vuitè lloc mundial per equips en masculí, en canvi en femení ocupa el 17è lloc i això ho complica més.

Què els demana als seus gimnastes?

Una dedicació al 100%. Jo donaré el 100% de mi, del meu temps. Som un club d’alt nivell i vull aquesta entrega i dedicació. Després es poden tenir alts i baixos, i si dones el millor de tu però alguns rivals són millors que tu, no et pots retreure res. L’altra cosa que demano és respecte, cap el club, als entrenadors, a l’estructura, al país... Miri, la barra d'equilibri té una superfície de només 10 centímetres, si no hi estàs concentrat, la castanya que t’emportes quan caus és gran.

Ara a Salt, a més, podran combinar amb més facilitat els estudis i la gimnàstica.

Els instituts Vallvera i Salvador Sunyer i Aimeric són centres d’especial atenció a la pràctica esportiva. Això ens permetrà donat més utilitat al gimnàs, perquè podrem garantir tres sessions d’entrenament entre el matí i la tarda. Això augmenta de 3’5 a 6 les hores que podran entrenar, i ho faran amb una millor dinàmica de descans i recuperació perquè a les set seran a casa i ara no hi arriben fins les nou.

En què ha canviat la gimnàstica de quan va iniciar-se?

El nivell internacional ha crescut. Tinc contactes a tots els continents i ho veig claríssim. El mes que ve seré al Cairo i Manila, per exemple, dins la meva col·laboració amb la Federació Internacional . Ara la gran diferència és que s’entrena molt. Hi ha una quantitat de treball brutal a tot arreu i això ha fet apujar el nivell. No hi ha rivals petits, ja. Filipines, per exemple, té un dels millors gimnastes masculins del món. Ara la rivalitat és brutal a tot arreu.

Subscriu-te per seguir llegint