Heba Saadieh fa història com la primera àrbitra palestina en una Copa del Món

Sang palestina i de nacionalitat siriana. Heba Saadieh, amb el seu somni per bandera, el futbol ha esdevingut la seva llengua. “No sabia ni una paraula de suec quan em vaig mudar a Estocolm, però, tot i això, ho vaig entendre tot i em vaig connectar a través del futbol”, va explicar Saadieh al portal olandsbladet.se. Ara, l'obstinació i la perseverança l'han portat a fer història a Oceania. Heba Saadieh és la primera palestina, que forma part d'un cos arbitral en una Copa del Món. Va ser àrbitra assistent a un partit on jugaven Xina-Anglaterra.

"Estic molt orgullosa de ser la primer àrbitra palestina al Mundial femení". Se celebra des del 20 de juliol fins al 20 d'agost entre Austràlia i Nova Zelanda. “Això em fa sentir la responsabilitat de mostrar un molt bon exercici durant el torneig, i espero poder obrir aquesta porta perquè altres, per a dones àrbitres palestines, i també homes, siguin seleccionats en el futur”, explica la noia de 34 anys. Per aconseguir el seu somni i convertir-se en una referent al camí, Saadieh ha passat per gairebé tots els continents amb l'objectiu final de perfeccionar la seva tècnica. La seva és una història de desterraments i resistència.

Refugiada siriana

Nascuda a Damasc, la jove d'ascendència palestina va créixer a Síria. Com a apassionada de l'esport des de la infantesa, va decidir estudiar educació física a la universitat de la seva ciutat. Però, el 2020 va fer una pregunta que va canviar la seva vida. "Vaig veure un grup d'àrbitres entrenar i vaig notar que no hi havia dones entre ells", va explicar en una entrevista del febrer del 2022 al canal d'Esports i Joventut de Palestina TV. “Quan els vaig preguntar sobre això, em van suggerir que m'hi unís, així que ho vaig fer”, va confessar. Però, tot just un any després, va esclatar la revolució siriana que va ser seguida per una guerra civil que encara esquinça el país. Entre bombardejos i repressió, gairebé no hi havia lloc per a l'esport.

El 2012, i ja amb una àmplia formació com a jugadora i àrbitra a Síria, Saadieh va aterrar a Malàisia, on es va unir al programa d'àrbitres de la seva Associació de Futbol. Allí, ho va passar molt malament per trobar un lloc per entrenar. “Entrenava a tot arreu: al carrer, als aparcaments”, explica Saadieh. “Vaig tenir lesions i em vaig haver de tractar i cuidar”, recorda, encara que es va sentir molt sola. “Malàisia és un país molt gran i crec que només tenien dos o tres àrbitres”, lamenta. A més, no a tothom li agradava veure una dona arbitrant partits de futbol masculí.

Després, Saadieh es va traslladar a Estocolm amb la seva família com a part d'un programa d'assentament de les Nacions Unides. "Al principi, no va ser fàcil, perquè vinc d'una cultura i d'un lloc diferent, així que havia de treballar encara més dur per demostrar-los que em mereixia ser-hi i que em mereixia que em donessin partits" per arbitrar, defensa a la entrevista d'Al Jazeera. Poc després d'arribar-hi, va aconseguir la llicència d'àrbitre de la FIFA el 2016. Ara arbitra la màxima categoria de la lliga femenina sueca i al segon nivell de la masculina.

Viatge a casa

El compromís amb l'arbitratge l'ha portat a un lloc privilegiat de la història. Al Mundial masculí sub-21 del 2022 celebrat a França, es va convertir en una de les primeres dones àrabs a actuar com a àrbitre. Tot i que la Copa Mundial Femenina del 2023 és la més gran fins ara, la representació àrab al torneig continua sent escassa, amb el Marroc com l'únic equip de la regió de l'Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord. Les 'Leonas del Atlas' són el primer equip àrab femení en haver aconseguit entrar a la competició de més alt nivell. El món àrab les mira, com va fer als seus companys masculins a la tardor, amb totes les seves esperances posades en elles.

També les mirades estan posades a Saadieh. Per a ella, arbitrar la Copa del Món és un “orgull”, però no és l'objectiu final. “He de treballar i treballar més i més”, defensa. Amb entrenaments dobles diaris, somia i actua per convertir-se en una de les millors àrbitres del món. Ara com ara, el millor regal li va donar la Federació Palestina l'any passat amb una invitació a visitar-los. “Era la primera vegada a la meva vida que visitava el meu país; va ser genial visitar el lloc on pertanyo, no hi ha paraules per descriure'l”, constata. El poder del xiulet la tornava a casa.