«La retirada és més a prop i m’agradaria que fos a Girona i jugant l’any que ve l’Eurolliga»

Nascuda a València, formada al Ros Casares, i amb experiència a clubs espanyols com l’Avenida, el Gernika i l’Estudiantes, i europeus com el Wisla o l’Orenburg, viu amb 39 anys la seva primera temporada a Fontajau. La jugadora està convençuda que hi ha arguments per creure en aquest Uni.

Com està l’equip després de perdre contra el Saragossa? 

Ara, millor. Va ser derrota dura, però també ens pot servir per estar millor dijous contra el Galatasaray. En els moments complicats dels partits, quan les coses se’ns posen en contra, cal fer un pas endavant i saber què ens hi estem jugant. Ens falta un passet més per competir amb els rivals més potents. En aquest últim mes i mig hem recuperat coses que no teníem, hem competit bé, hem estat en general sòlides en defensa i sabent a què juguem en atac, però contra els grans, encara ens falta alguna cosa.

Es va perdre de la pitjor forma possible, deixant escapar un triomf que al tercer quart semblava ben treballat?

Sí, sobretot perquè la primera part va ser molt bona, molt sòlides en defensa i deixant el Saragossa en deu punts. La idea al descans va ser dir-nos ‘escolteu, hem de seguir amb aquest ritme, que no ens anotin fàcil’. Però també era rar que elles tinguessin percentatges d‘encert tan baixos. Sabíem que el Saragossa tornaria al partit, i en no sortir-nos les coses en atac, perdent pilotes, vam permetre que elles poguessin córrer.  

L’Uni és ara massa dèbil mentalment?

Es això. Ens ho hem de creure, que estem allà, amb els de dalt, que competim bé molt temps en els partits. Hem de creure’ns que podem guanyar qualsevol partit i dijous en tenim una nova oportunitat. Contra el Galatasaray és la primera final de la temporada. Hem de tenir aquesta mentalitat. A l’Eurocup el partit de casa serà fonamental. Per això és tan important que vingui la gent a Fontajau. Hem de guanyar, i amb el suport de l’afició serà més a prop.

Parla de creure-hi, però entén que l’afició tingui dubtes?

Entenc que després del partit amb el Saragossa els seguidors quedessin una mica decebuts, nosaltres també estàvem fotudes. Però ens hem de quedar que tot i perdre, es van veure coses bones i es pot seguir creient en aquest equip. Hem de seguir potenciant aquestes coses bones i minimitzant les dolentes. La primera oportunitat de fer-ho serà contra el Galatasaray demà.

Com es pot corregir el dèficit en el tir exterior?

Seguint tirant i entrenant. Creient que tenim jugadores que les fiquen. No podem pensar que hem fallat un tir i dubtar en el següent. Totes les nostres exteriors poden enxufar. Segur que els tirs entraran en el moment oportú.

Deia a principi de temporada que l’Uni havia de lluitar per títols i ser a l’Eurolliga el curs que ve. Hi són a temps?

Hi som a temps, és clar. Quedar primers de la fase regular de la lliga i tenir plaça per l’Eurolliga se’ns ha complicat, però hi ha molts altres reptes. A la Copa i a l’Eurocup, tenim opcions ben reals. La Copa de la Reina és especial i diferent i pot passar qualsevol cosa. I a l’Eurocup, si ens podem desfer del Galatasaray, les coses estarien més de cara. Tot dependrà de com estem nosaltres. No és una qüestió de voler, és creure que podem. Toca demostrar l’equip que som.

Quin missatge donaria a l’afició pel partit de demà?

Que segueixin creient, que podem. Ho donarem tot. Amb la gent al darrere és més fàcil. Quan Fontajau està ple i l’afició està molt posada és molt complicat que els rivals ens guanyin. Per això serà fonamental que demà els seguidors estiguin al nostre costat contra el Galatasaray.

Quin partit espera?

Dur i físic. Elles intenten portar un ritme molt alt. Haurem d’intentar controlar l’ansietat que ens pot generar el que va passar l’altre dia contra el Saragossa. El més important és que elles no es facin amb el ritme del partit.

Per què ha servit l’arribada de Roberto Íñiguez?

És un entrenador amb moltes experiència i les coses clares. No havia treballat mai amb ell. La seva experiència i com transmet les coses et dona tranquil·litat.

«Contra el Galatasaray és la primera final de la temporada, es pot seguir creient en aquest Uni perquè també fem moltes coses bé»

Com s’està trobant en la seva primera temporada a Girona?

Estic contenta, és un club molt fàcil i la ciutat, molt còmode. És fàcil treballar amb aquest equip, totes volem el mateix. A nivell individual sempre penses que pots donar més, sempre vols aportar més al col·lectiu. Però estic contenta.

Antoja, Jordana, Martínez, Palau... a Girona l’han precedit grans bases, veteranes. Això dona un plus de responsabilitat?

Totes són jugadores amb una gran trajectòria i experiència, sobretot la Laia (Palau), però no ens podem comparar i jo no em comparo amb cap d’aquestes jugadores. Jo puc aportar la meva experiència des del meu punt de vista, des del que he viscut. Ara a Girona fem parella de bases amb la Laura Peña. Som jugadores diferents i es complementem bé.

És el gran referent del 3x3 a Espanya. Es jugaran amb la selecció el bitllet pels Jocs del 16 al 19 de maig. Té aquestes dates al cap?

No hi penso massa però sí que són unes dates que tinc presents. Des que vaig començar el 3x3 és una cosa molt important a la meva carrera, i també m’ha ajudat en el 5x5. Em motiva jugar aquest preolímpic i poder ser als Jocs, després d’haver-hi quedat molt a prop la darrera vegada. Hi haurà setze equips i tres ho aconseguiran. Tenim serioses opcions. A la fase de grups ens trobarem Mongòlia, el Japó i Egipte, caldrà passar a quarts i a partir d’allà, a veure...

Què li agrada del 3x3?

M’agrada tot, l’ambient que es genera, la proximitat de l’equip, allò que l’uneix, el que es transmet. El que es viu al voltant del 3x3 és diferent del 5x5.

Marc Gasol s’acaba de retirar amb 39 anys, l’edat que també té vostè. La veu a prop, la retirada?

La retirada està cada dia més a prop. M’agradaria acabar aquí a Girona. Em trobo bé i les lesions m’han respectat però sí que vull començar a pensar en altres coses. Em queda un any més aquí i m’agradaria retirar-me a Girona havent anat als Jocs aquest estiu i jugant l’any que ve l’Eurolliga. Ho dic amb la boca petita, però és clar que ho penso.

Va estudiar periodisme... s’hi vol dedicar professionalment?

La meva idea era dedicar-me al periodisme, però fa tants anys que vaig estudiar-ho que no sé on em portarà. La meva idea és seguir vinculada a l’esport, potser sí de periodista esportiva, però també m’agradaria transmetre tot el que he après.

Subscriu-te per seguir llegint