Bàsquet Girona - València: Fontajau vibra amb una victòria de nivell (92-88)

Victòria d'aquelles que poden ser un abans i un després pel Bàsquet Girona (92-88). Els de Fotis Katsikaris han superat un equip d'Eurolliga com el València jugant de tu a tu i han fet gaudir un públic de Fontajau que ha viscut un dels millors dia de bàsquet de la temporada.

El Bàsquet Girona va sortir a jugar sense complexes i reptant els valencians a un ritme alt. Els dos equips plantejaven una proposta de joc atractiva i trobaven situacions de tir favorables. El València agafava una petita renda (6-10), però irrompia la intimidació d’un Birch que generava pànic als valencians, sense el seu far, Brandon Davies. Amb l’energia del canadenc, el Bàsquet Girona es posava per davant (13-10), i els de la capital del Túria només podien respondre a base de triples. Però aleshores també contestava des de la llarga distància un Colom que encadenava uns grans minuts amb vuit punts consecutius, vitals perquè els gironins acabessin el primer quart per davant (20-17).

El segon quart començava amb un València molt agressiu en el rebot ofensiu, que li permetia donar la volta al marcador, però Iroegbu responia amb una cistella forçada a tauler i una recuperació que aprofitava per anotar al contraatac (30-28). Tot seguit,el nigerià clavava un triple des de molt lluny, però el València no perdia pistonada amb dos triples més de López-Aróstegui (37-36). El partit no tenia respir i els dos equips tenien la punteria ben afinada des de la llarga distància. Pons i Pangos es “picaven” amb dos triples cada un, i després eren Chery i Iroegbu els que agafaven el timó del francès (46-45). Fontajau s’ho passava d’allò més bé amb un gran espectacle ideal per fer passar la migdiada, i més quan en l’últim minut el públic aplaudia irònicament la tripleta arbitral perquè igualaven les faltes, que fins llavors estaven sent molt desiguals en contra dels gironins. Una cistella sobre la botzina de Jones donava una mínima avantatge als valencians al descans i els dos equips es donaven un petita treva de 15 minuts (48-49).

A la represa, els gironins continuaven amb la mateixa punteria exterior i dos triples d’Iroegbu i Marcos donaven la renda més significativa del partit als de Katsikaris (58-50).I encara no en tenien prou. Després eren Sergi Martínez i Goloman els que se sumaven a la festa i Fontajau s’emocionava amb la versió del seu equip (66-52). Els gironins s’enfilaven fins a un 12/19 en triples i semblava que tenien el partit ben encarrilat. Però els de la capital del Túria no es rendirien i en un tres i no res tornaven a posar el partit en un puny amb un parcial de 0 a 11 (66-63). La sensació era que els d’Àlex Mumbrú havien incrementat la intensitat i qu a partir de la defensa estaven tornant al partit. La inspiració de Marcos permetia agafar una mcia d’aire de cara a un últim quart que es preveia apretat (69-65).

El darrer quart arrancava amb un tap espectacular de Pons a Ojeleye quan aquest es disposava a esmaixar a plaer. La jugada servia per reconnectar Fontajau després d’un final del tercer quart difícil, i és que el públic podia tornar a ser un factor clau per tombar els valencians. I qui també estava sent fonamental era Juani Marcos, amb la seva capacitat d’esmunyir-se enmig de la defensa visitant (77-74). Cinc punts d’Iroegbu donaven una renda que era un tresor a només cinc minuts pel final (82-74), però el València retallava amb un petit parcial de 0 a 4 (82-78). El següent atac gironí semblava condemnat al fracàs perquè Iroegbu s’havia de jugar un triple forçat, però la lluita de Sergi Martínez donava tres punts d’or que podien valer mig partit (85-78). El València no es rendia i amagava amb donar guerra fins al final (86-82), però un triple d’Iroegbu, primer, i un altre de Marcos, després, sobre el límit de la possessió, donaven una gran alegria a Fontajau, en un dels millors partits de la temporada (92-88).