Tendra. Poderosa. Emocionant. Sílvia Pérez Cruz. O el que és el mateix, la màgia d´una veu que et fa sentir feliç, embolcallat, privilegiat. En van ser 2.000 els afortunats que dissabte a la nit al Fòrum Romà d´Empúries van poder sentir sobre la pell les notes d´un concert únic. La cantant de Palafrugell va oferir una actuació en majúscules, on va repassar la majoria de temes del seu darrer disc, 11 de novembre, que ha fet per homenatjar el seu pare mort el 2010. Als temes del disc, però, hi va afegir alguns regals de la casa.

Va aparèixer a l´escenari extraordinària: "vestida de nit", amb roba de color negre, i amb el seu ondulat i llarg cabell negre recollit a l´esquena. I van començar a sonar les primeres notes. Meu meniño va encetar el concert amb un auditori amb alguns seients buits encara. Els assistents s´havien trobat un embús monumental a l´entrada del recinte i eren constants les passejades per les cadires del pati romà. De fet, Pérez Cruz en va fer broma: "Estareu quiets, ja?", va dir somrient. I tot seguit van anar arribant els primers pèls de punta... Amb Pare meu o Nao sei el públic ja era totalment seu. Tots havíem caigut a les seves mans i ja no hi podríem marxar. La cantant empordanesa creix en el directe fins a nivells desconeguts per a la majoria dels artistes. Només algunes altres veus tocades pel destí, com Dulce Pontes poden assemblar-s´hi. És més, en el disc, Sílvia Pérez Cruz és com un petit animal engabiat, però a l´escenari se sent lliure, feliç i ho demostra transmetent aquesta força que perceben els assistents en cada una de les cançons. Entra dins la música, tanca els ulls i mou els braços amb força. Sembla que s´impulsi per canalitzar tota l´energia, que surt per una veu que enamora i que genera més líquid al llagrimal del que és necessari.

Van seguir temes nous com Iglesias, dedicada a un amic seu €Sergi Iglesias- o Días de paso. Però Pérez Cruz volia un públic encara més atrapat. «Esteu bé? Esteu molt seriosos, no? No us coneixíeu?», va tornar a fer broma. «Aquesta us agradarà». I va agradar. La cantant va regalar una impressionat versió de Cucurrucucu, que va enllaçar amb una brutal interpretació de Corrandes d´exili (de Lluís Llach). «Ara millor», va dir després de l´ovació. I el concert no va parar de millorar i millorar amb un final apoteòsic. La gairebé flamenca Diluvio universal i una enganxosa O meu amore Gloria van tancar el concert. Tot i que encara quedaven alguns regals. La cantant havia reservat dos dels plats forts per als bisos: l´emotiva Vestida de nit €amb lletra de la seva mare i música del seu pare- i la indescriptible baralla de galls de Gallo Rojo, que van tancar una nit per dur sempre més a dins. La cantant transmet emocions en estat pur, sense interferències. La pena, l´alegria i l´amor es donen la mà a través de la seva veu i viatgen directament fins a dins de cada un dels assistents, que se senten únics. Tot i que és fugaç, com si es tractés d´una sirena que t´envia un petó des de l´aigua i quan t´hi vols apropar s´acomiada, es capbussa i fuig. I així... amb el so de l´aigua va posar el punt i final a una nit màgica.