Convertit ja en un clàssic del futbol modern, no hi ha Eurocopa que no ofereixi un pols entre Espanya i Croàcia. Per tercera vegada consecutiva, una i altra selecció creuaran els seus camins. Aquesta vegada, en una eliminatòria directa que representa l’examen a la realitat d’una selecció rejovenida per Luis Enrique, que encara el seu primer gran repte amb el desvergonyiment de la inexperiència.
Va esquivar la deshonra que hauria suposat el retrocés als temps més foscos, d’eliminacions a les primeres de canvi i rendiments allunyats a les expectatives. Espanya va reaccionar a temps. Amb contundència. Signant davant Eslovàquia la major de les seves golejades en una fase final i igualant la màxima diferència de gols en la història de la competició.
La mutació per passar de marcar un únic gol en 28 rematades davant Suècia i Polònia a signar-ne cinc de cop amb nou xuts a porta no s’explica només des de la contundència. A la selecció espanyola li va faltar més en les seves dues primeres aparicions, desemparada d’un líder fins que es va produir el retorn de Sergio Busquets, sense la continuïtat necessària en una idea futbolística fins que es van produir els canvis de Luis Enrique que van impulsar l’equilibri.
Va apostar per quatre novetats en el seu equip titular i li va funcionar a la perfecció. Amb el físic adequat per asfixiar des de la pressió i colpejar des de la possessió. L’entrada de César Azpilicueta, Èric García, Busquets i Sarabia, va deixar tan bon gust de boca que mai va estar tan a prop Luis Enrique de repetir equip com a seleccionador. Mai ho ha fet en els seus 24 partits dirigits.
Final? També amb Eslovàquia ho va ser, una final. Havíem de guanyar sí o sí. Del que no tinc cap dubte és del que veuré en el meu equip, el que volem millorar
Les esperances de tornar a sentir-se part del grup de favorites al títol van tornar després d’escapar d’una perillosa dinàmica. De cop, Espanya es va oblidar de guanyar. Es va convertir en una selecció difícil de derrotar, tan sols ho va aconseguir Ucraïna, però sis empats en els seus nou últims partits donaven forma a una tendència que només podia conduir a la decepció.
Però en el futbol tot depèn del prisma amb què es mira i ara pesen més els deu partits sense perdre, l’optimisme amb el qual se cita amb Croàcia després d’un gir inesperat del destí. Tot estava disposat per saldar deutes d’aquella única derrota des del retorn de Luis Enrique amb Ucraïna, quan un gol final de Suècia en el temps afegit davant d’una Polònia desesperada que necessitava guanyar va treure-li el primer lloc a Espanya i la va enviar a la banda més complicada del quadre.
És on mesurarà si té sostre. Amb Croàcia a vuitens i, si es compleixen les previsions, França en cas d’arribar als quarts. Les dues seleccions que es van enfrontar en l’última final d’un Mundial. Exàmens de duresa però, a la vegada, partits en els quals a la fi no trobarà la selecció espanyola un rival parapetat al seu camp, un plantejament defensiu que presenta més problemes al seu estil que l’opció de jugar amb espais.
Ens enfrontem a un equipo de molta qualitat. Un rival fort. Però no creiem que Espanya sigui superior a nosaltres
Davant la Croàcia de Luka Modric trobarà la primera ocasió de provar sensacions a un intercanvi de cops. Es mesurarà un equip que sortirà a prendre-li la possessió. El rival arriba a la cita assumint el dur revés que ha suposat el positiu per coronavirus d’Ivan Perisic la nit del passat dissabte a diumenge. Debilitada per l’absència a Copenhaguen d’un dels seus referents. Una baixa molt important la del davanter de l’Inter de Milà, un dels fixos, dels homes més rellevants del quadre balcànic que va ser l’autor del seu primer gol a l’Eurocopa 2020, davant la República Txeca. Tot i el contratemps, el conjunt de Zlatko Dalic té l’esperança de mantenir la millora mostrada contra Escòcia després del gris paper ofert contra Anglaterra i la República Txeca, per carregar d’arguments i expectatives el seu duel de vuitens. Està a un pas d’igualar el seu millor paper en una Eurocopa. Només ha disputat cinc fases finals i amb prou feines en dues d’elles, a Anglaterra 1996 i a Àustria i Suïssa el 2008, va aconseguir situar-se entre els vuit supervivents i disputar els quarts. Aquest és el seu sostre. En la passada edició, a França 2016, es va quedar a vuitens eliminada per Portugal.
