a proximitat de la mort -pròpia o d'algun ésser estimat- acosta molta gent a l'espiritualitat. Per a malalts terminals, pacients oncològics, gent en cures pal·liatives... és el moment d'intentar marxar amb tranquil·litat, perdonant i essent perdonat, fent el trànsit en pau. Però no és necessari arribar als darrers sospirs de vida per poder cuidar la salut espiritual, sinó que com més aviat es comenci, molt millor. Per això, Dipsalut i la Càtedra de Promoció de la Salut van organitzar fa uns dies unes jornades sobre salut espiritual i el paper que aquesta té en la salut i el benestar de les persones, i com pot influir en l'atenció al suïcidi, l'assetjament escolar, la violència de gènere o la xenòfobia, entre d'altres casos. La ponència va anar a càrrec del doctor en Psicologia i màster en Salut Pública Josep Lluís Bimbela i va estar conduïda per la doctora en Antropologia de la Medicina Mariola Bernal.
«En síntesi, la salut espiritual té a veure amb la resposta a una pregunta essencial: què faig aquí?», explica Bimbela. Algunes persones trobaran la resposta en la religió, altres en l'art, en la vocació... l'important és, però, que l'espiritualitat s'abordi des del principi de la vida. «És molt important que els joves puguin detectar el que els apassiona i ser coherents amb el seu propi benestar i el dels altres», assenyala.
D'aquesta manera, afegeix Bimbela, el camí per cuidar la salut espiritual és «preguntar-se quin sentit té el que faig i buscar feines i activitats que ens apassionin», ja que quan un fa quelcom que l'apassiona, «el reconeixement, l'èxit i els diners venen després». En aquest sentit, subratlla que la crisi ha obligat moltes persones a reinventar-se, i suggereix que davant d'aquesta situació no desitjada (com també podria passar, per exemple, amb una malaltia greu) es treballi per acceptar-ho i aprofitar-ho «de la manera més saludable i sàvia possible». I com a exemple, ell mateix: «Jo ara tinc dolor crònic, i malgrat que tinc més carències, ara soc més feliç que fa vint anys, quan era tot potència», indica. La manera d'aconseguir-ho? «Ara valoro cada segon, el present, soc capaç de disfrutar de l'aquí i l'ara, d'una pluja o d'un sol, d'un cafè amb algú o també jo sol», assenyala. Segons indica, la fragilitat el fa «gaudir de cada moment i anar a l'essencial». Un essencial que no es pot omplir per les vies més hedonistes, com ara el sexe, les drogues, consums abusius o fins i tot el menjar. «Tot això està molt bé, però et dura només una estona, a vegades segons. Per això, has de buscar a dins teu», explica Bimbela.
Aprendre a estar sol
En la mateixa línia, Bernal assenyala que a la vida és molt important marcar-se objectius, realitzar-se... però una part molt important també és conèixer-se i estar bé amb un mateix. I un dels camins per aconseguir-ho, indica, és aprendre a estar sol i a estar bé, i aprendre que hi ha espais per a no fer res. «No s'ha de produir tota l'estona, sinó que són necesstaris espais de silenci, consumir arts, música...», assenyala.
Malgrat que molta gent relaciona l'espiritualitat directament amb la religió, són dos conceptes que estan molt relacionats però no són exactament el mateix. Segons explica Bernal, «l'espiritualitat seria com la dimensió més gran, desbordant», i per viure-la «hi ha religions que et guien i t'orienten». No a tothom, però, li serveix la religió: «Les religions estan basades en uns rituals, unes creences particulars, s'han institucionalitzat molt amb el temps... per tant, són més resistents al canvi», subratlla. En canvi, l'espiritualitat consisteix en una recerca «personal i indvidual» sobre el sentit de la vida, en a la qual la religió, això sí, pot ajudar a orientar i delimitar.
A més, Bernal recorda que la societat ha evolucionat i que la religió es viu ara de manera diferent a fa uns dècades: «La gent pot tenir una visió particular de la fe, compartir algunes creences i discrepar d'altres... però tot i això, es defineix com a creient». Així doncs, assenyala que la religió «és una manera més de viure l'espiritualitat», però deixa clar que es pot «tenir una salut espiritual plena sense ser creient».
En aquest sentit, Bimbela assenyala que, malgrat que l'espiritualitat religiosa segueix estant molt present, cada cop s'està estenent més el concepte d'«espiritualitat laica». Per exemple, recorda que el concepte d'art també apareix quan es parla d'espiritualitat, ja que l'art -tant produir-lo com consumir-lo- ajuda a sanar, ja sigui en forma d'escriptura, pintura o música. «Té molt a veure amb la transcendència, amb la idea de llegat», conclou Bimbela.
