L'article també es podria titular: «A la llum de la veritat». En tornar de vacances, l'impacte de la «llum», l'experiència de la veritat pot haver-se enriquit o degradat. Els psicòlegs parlen de les crisis postvacacionals. Jo voldria comentar algunes coses dels quatre articles de la Suma de sant Tomàs, sobre la veritat, que tenen categoria per circular de ple dret en la nostra cultura del segle XXI. Ja Aristòtil citava la veritat entre les virtuts. La veritat, diu sant Tomàs, és la conformitat del pensament amb una realitat concreta. Això no és una virtut. En canvi, sí que ho és l'home veraç, perquè dir la veritat és «un acte bo». Acaba amb una definició esplèndida, en la qual no pot haver-hi trampa ni error: «la virtut és la que fa bo el que la té, i fa bona la seva actuació». No sé si aquest pensament s'inclou en el nou text escolar sobre «Ciutadania», a les Escoles. El tema ho val. Transformar el món també vol dir omplir el món de gent que faci el bé i que la seva actuació sigui bona. Avui, se sap vendre. Però saber vendre no vol dir que l'article sigui bo. En el text de Tomàs d'Aquino s'hi troba encara una precisió: no n'hi ha prou amb que sigui un acte de virtut. Les circumstàncies poden fer-lo viciós. Per exemple: explicar coses objectivament virtuoses, lloant-se a si mateix. Ni lloar-se dels propis pecats. Sant Agustí, en el seu llibre De natura boni, diu que el bé consisteix en l'ordre. La virtut de la veritat exigeix que hi hagi una correspondència entre el que es diu i el que es fa. Tot això no són elucubracions filosòfiques. Omplir el món de veritat, de veritats, d'esforç per la veritat, de coherència per ser veraços, no tenir por de ser sincers, demanar un Nobel per viure en la veracitat, com una llum que il·lumina el context de les petiteses de la vida i de la seva grandiositat, això representa un creixement de la cultura del nostre món que faria bé de treure partit de la del segle Xlll.
