Recentment, a Figueres s'ha presentat el llibre En Pep, el nen que somiava sardanes, de Montserrat Segura i il·lustracions de Pau Bahí, Marina Gibert, Roser Segura i Dani Torrent. L'obra l'ha editada l'Ajuntament de la capital empordanesa.

El volum és un recull de 4 rondalles sobre la sardana i vol acostar la nostra dansa als més menuts, però també a la resta de la família per allunyar-la del clixé que només és per a gent gran. Així, per exemple, un dels títols és Vens a ballar amb mi? Una altra de les rondalles explica, de manera fantasiosa, la infància de Pep Ventura, ja que no hi ha dades sobre els seus anys de jove. D'aquí el títol, en al·lusió a l'obra del pare de la sardana moderna.

El llibre serveix per cloure la celebració del bicentenari del naixement de Pep Ventura. La presentació s'ha celebrat en el marc de la ballada del Dia del soci del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres. En aquest sentit, s'hi ha estrenat la sardana de Jaume Cristau Princesa pubilla, dedicada a la pubilla de Figueres, Marta Guerrero.

Festa del flabiol

a Arbúcies

Aquest dissabte i diumenge, Arbúcies acull la 34a Festa del flabiol amb una novetat: la 1a Escola per a Joves Flabiolaires. La Festa del flabiol és una cita ineludible per als músics d'aquest instrument, els seus amants i és clar, els sardanistes, i amb aquesta proposta consolida la seva aposta.

La formació durarà tot el cap de setmana i està obert a nens i d'entre 12 i 15 anys. El programa preveu que se celebrin sessions durant tot el cap de setmana, amb una durada total de 5 hores, però també participaran en diversos concerts i assaigs. Així mateix, també consta de diverses activitats lúdiques, com es pot consultar al programa de la pàgina electrònica. Els professors seran Cristina Boixadera i Quim Boix. Existiran diversos nivells segons la capacitat dels alumnes i aprendran igualment el tamborino i el bombo. I sense oblidar que aquest cap de setmana els permetrà conèixer d'altres flabiolaires, perdre la por a l'escenari i generar sinergies. La matrícula del curs són 42 ?.

El programa de la Festa del flabiol preveu uns col·loquis sobre el flabiol, el dissabte, a partir de les 4 de la tarda a la Sala d'actes del Museu Etnològic del Montseny-La Garbella; una ballada de sardanes obligades de flabiol a les 6 a la Plaça de la Vila amb els Lluïsos de Taradell i una castanyada amb flabiols a les 7 a la Plaça dels Bosquerols. També es farà un ressupó «flabiolaire» al Casino a 2/4 d'11.

Per al diumenge, hi haurà una fira de violers i productes flabiolaires a la plaça de la Vila de les 10 a les 2 del migdia, activitats diverses durant el matí i a 2/4 de 5 al Teatre de cal Xic un gran concert de flabiols. Es pot consultar el programa detallat a la pàgina corresponent de la Festa del flabiol.

La Festa del flabiol és un referent sobre aquest instrument, no només relacionat amb la sardana. Ja fa 34 anys ja se celebra aquesta festa al municipi d'Arbúcies i amb la nova escola per a músics joves reforça la seva voluntat de continuïtat.

Concert a Les Roquetes,

50 anys d'Aplec

Aquest pròxim diumenge, l'Aplec de Les Roquetes de L'Ideal d'en Clavé tindrà el concert de celebració de la seva 50a edició. Serà a 2/4 de 6 al Palau de la Música Catalana, amb la participació de les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Principal del Llobregat, amb la Banda Simfònica de Roquetes de Nou Barris.

El concert comptarà amb 3 parts diferenciades. La primera serà sobretot sardanista, amb títols com Cant trist, de Fèlix Martínez i Comín; Per la nostra amistat, de Martirià Font o L'Aplec de tardor, de Conrad Saló. Les altres dues parts seran més de caire simfònic amb la incorporació de la Banda Simfònica. Llavors s'hi podran escoltar obres com el pasdoble de concert Girona, de Santiago Iope; l'obra simfònica per a banda Diagram, d'André Waignein o El cant de la senyera, de Lluís Millet. La direcció musical anirà a càrrec de Daniel Navarro Cortes.

Això vol dir que en determinats moments hi haurà les 4 cobles juntes a l'escenari i en d'altres, a més a més, amb tota la Banda Simfònica. La imatge visual, i sonora, serà molt potent i interessant. Aquestes 4 formacions són les que han participat els darrers 25 anys a l'Aplec i els concerts de Les Roquetes.

L'Aplec de les Roquetes va tenir una primera edició l'any 1961 enmig d'unes condicions difícils: el lloc per ballar, per exemple, no estava condicionat i els organitzadors van haver de treballar-hi de valent i l'ambient social i polític a Nou Barris tampoc era majoritàriament català. La segona edició no es va celebrar fins al 1969 però des de llavors cada vegada va anar superant-se. Així, el 1994 es va integrar a la mostra de cultura popular «Expocultura» al Moll de la Fusta o l'any 1999 el FC Barcelona va fer anar l'Aplec a les seves instal·lacions en el marc del centenari del club esportiu.

Final del Campionat

de Catalunya de colles

El pròxim diumenge a Valls tindrà lloc la gran final de les colles sardanistes que han participat durant tot l'any en els diferents concursos que s'han desenvolupat en diferents llocs de Catalunya. Serà la final de les colles. Juvenils, Veteranes i Grans. El concurs tindrà com a marc la plaça de la Fragata i hi prendrà part la cobla Maricel de Sitges,a partir de les 6 de la tarda.

COCO, de Banyoles

En les passades festes de Sant Martirià de Banyoles, el diumenge a la tarda, es van desenvolupar les audicions amb quatre cobles i amb el nom de COCO, que significa, Competició de Cobles, cadascuna d'elles interpretà una sardana per escoltar, una d'estrena, una d'obligada i una de balladora. Els assistents van poder votar per a cada tanda la sardana que vam trobar més ben escollida (no es tracta de qui millor toca) sinó simplement de triar la que considerin millor i de les quatre rondes. La Principal de la Bisbal es va proclamar guanyadora de les quatre rondes.

el ball típic de valència?

La revista d'informació turística Valencian Country de València apunta al seu número del passat mes de setembre que al País Valencià també s'hi ballen sardanes, amb la inclusió d'una imatge d'una rotllana i els instruments de la cobla, segons ha informat el diari digital Esdiario.com.

El diari també denuncia que aquest mitjà d'informació turística provoca confusió en atribuir tradicions, símbols i mots catalans, com la senyera, a la Comunitat Valenciana. La publicació té els textos en castellà i anglès i compta amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

L'editorial responsable d'aquesta revista és Grupo Calaforra Media, S.L., que edita diversos diaris, llibres i revistes. Segons la definició que ha localitzat Esdiario.com a la pàgina electrònica, ara inactiva, de l'editorial, Valencian Country és «un portal turístic en anglès que mostra el millor de les festes, costums, esdeveniments i empreses valencianes al món sencer». El seu mercat prioritari és l'anglosaxó, ja que el Regne Unit és el principal origen del turisme a la Comunitat Valenciana. Aquesta publicació s'edita des de fa 8 mesos.

Malgrat la polèmica que es pugui generar en relació a la llengua i l'ús i explicació de símbols catalans a la comunitat de València, la publicació haurà servit per donar a conèixer a un elevat nombre de turistes d'arreu del món, que visiten aquesta zona, els origens i la tradició de la sardana, que si poguéssim parlar de Països Catalans.