El desproveïment de medicaments durarà uns quatre o cinc anys

El desproveïment d'alguns medicaments a les farmàcies «no és un problema conjuntural, sinó estructural, i durarà uns 4 o 5 anys, hem de preparar-nos», va assegurar ahir el secretari general de l'Associació Espanyola de Medicaments Genèrics (AESEG), Ángel Luis Rodríguez, durant una taula rodona celebrada en el marc del Congrés Europeu de Farmàcia-Infarma Barcelona 2019.

Els experts han conclòs que el desproveïment requereix «unitat d'acció» de tots els agents del sector farmacèutic i de l'Administració per aportar solucions efectives a llarg termini i no es converteixi en problema de salut pública. També van assenyalar que és necessari modificar els preus de referència tenint en compte els factors de costos industrials.

«El desproveïment de medicaments és un problema greu, global, creixent i multifactorial que afecta tots els països, no només Espanya», va assegurar el president de la Federació de Distribuïdors Farmacèutics (FEDIFAR), Eladio González. El director del Departament Tècnic de Farmaindústria, Emili Esteve, va afirmar que el desproveïment es deu a «problemes de producció, logística, reglamentaris i econòmics».

«Per anticipar-nos a problemes de subministrament i poder minimitzar els efectes negatius del desproveïment hem de disposar d'una informació diària real, clara i precisa del que passa a l'oficina de farmàcia», segons Juan Pedro Rísquez, vicepresident del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics d'Espanya i president del Col·legi de Farmacèutics de Jaén.

El president del Consell Andalús de Col·legis Oficials de Farmacèutics (CACOF), Antonio Mingorance, va proposar que «quan estiguin en situació de desproveïment, els medicaments haurien d'eliminar-se del nomenclàtor perquè el metge sàpiga que no estan disponibles i que no els pot receptar».

Un desgast important

El 90% dels problemes de subministrament es resolen adequadament a l'oficina de farmàcia, però «això suposa un desgast important i pot produir problemes d'adherència al tractament. A més, aquells fàrmacs no substituïbles han de derivar-se al metge, amb el consegüent perjudici per al pacient», va dir Rísquez. Segons Mingorance, la contínua baixada de preus dels medicaments està arribant a un nivell insostenible, «provocant problemes en la gestió d'estocs, en la relació amb els distribuïdors i en la relació entre l'oficina de farmàcia i els pacients. És més, està posant en risc la viabilitat de l'oficina de farmàcia».

Esteve va suggerir «identificar un grup de medicaments amb problemes de subministrament a Espanya i amb preu baix i protegir-los mitjançant un marc legislatiu. Així podríem contribuir al fet que disposéssim dels esmentats medicaments».