«Em van presentar Dalí, però cap dels dos ens vam mirar de cara en els primers moments», així descriu el periodista César de la Lama la seva primera trobada amb Salvador Dalí a El grito interior (Ediciones Atlantis), un llibre que veu la llum quan es compleixen 30 anys de la mort de lartista.

Tenorio, obra que comptava amb uns decorats dissenyats per ell mateix. L'artista adorava Velázquez, la seva musa Gala, i sobretot, a si mateix, encara que l'espantaven les taques negres de la seva cara perquè temia que es convertissin en càncer.

De la Lama mostra aquesta faceta més personal del pintor, la filosofia de vida del qual descriu com «una manera de ser en l'art i en el comportament humà. És una forma d'actuar davant la vida, la mort i l'eternitat». «Per això crec que Dalí no ha mort del tot, perquè la seva alegria més gran ha estat, segons ell, acoquinar la mort mitjançant uns focs artificials de vida», assegura l'escriptor que, dos dies després de la mort de l'artista el 23 de gener de 1989, va publicar un article a l'Agència Efe, en el qual reivindicava que el pintor no havia mort del tot.

César de la Lama (Bilbao, 1929) és escriptor, periodista i assagista. Va cursar estudis de Medicina i Dret a les Universitats de Valladolid i Barcelona. Es va titular en Periodisme a Madrid. Col·laborador assidu de múltiples publicacions, va ser enviat especial Permanent, delegat, director de Departament i sotsdirector de l'Agència EFE, empresa en la qual va romandre durant més de 30 anys. De la Lama és també associat honorífic del Club Internacional de Premsa, membre de l'Associació d'Escriptors d'Espanya i del Centre Espanyol de Drets Reprogràfics.