Catalunya: reflexió, pregària i responsabilitat

Comencem un nou curs, que cal construir entre tots els ciutadans. Venim d'experiències molt doloroses i, alhora, d'experiències de gran humanitat. L'epidèmia de la COVID, que encara ens afecta, ens ha donat ocasió de valorar i agrair les petites i grans accions de tots els qui han servit els ciutadans amb professionalitat, esforç i entrega. Podem pensar en els professionals sanitaris, en els treballadors dels serveis necessaris per a la vida, i en tants servidors públics anònims que han col·laborat i col·laboren per superar aquesta malaltia.

Alhora, no podem oblidar els qui han mort, ni tampoc les ferides que la seva desaparició, sense possibilitat d'un comiat digne, han obert als familiars i amics; cal pensar en la vivència dolorosa dels malalts, i les dificultats del confinament per a les famílies.

Tanmateix, som conscients dels greus problemes econòmics de famílies, d'empreses, autònoms, i del mateix país. Ja ho sabem i ho vivim. Per què recordar-ho? Doncs perquè les experiències viscudes han estat -de ben segur- ocasió de reflexió i revisió en profunditat de la pròpia vida personal, familiar, veïnal i ciutadana. Per això penso que aquest moment també és una bona ocasió per reflexionar entorn de l'anomenat «procés català», iniciat fa anys.

L'experiència viscuda, les decisions polítiques assumides -més o menys encertades-, la responsabilitat manifestada per la majoria de ciutadans, la diversitat d'opcions sobre la configuració del país, la valoració dels resultats, ens demanen també una revisió en profunditat del «procés», pensant en el bé comú per a la majoria de ciutadans. Jo només m'atreveixo a suggerir aquesta revisió tenint present la màxima de sant Agustí: unitat en allò fonamental, llibertat en allò que és opinable, i sempre caritat.

Una lliçó que també hem après de l'experiència d'afrontar l'epidèmia ha estat la responsabilitat[...] (extret del Full Parroquial)