A questa és la resposta de Joan Baptista a les preguntes dels sacerdots i levites envi?ats pels líders jueus per interrogar-lo, a cau?sa de la seva activitat baptismal al Jordà.
Aquesta mateixa expressió o algunes de molt semblants s´han repetit en la histò?ria de l´Església. Els qui hem rebut la missió d´anunciar l´Evangeli per l´ordenació -i tot cristià que ha volgut donar testimoni de Jesús- vivim sovint la mateixa experiència de ser una «veu que crida en el desert».
Certament que sovint tens la impressió que parles enmig d´un desert sense oients, o amb oients que aparentment no escolten. Constato, però, que molts escolten i fins i tot ens poden preguntar, com a Joan: «I vosaltres, qui sou?». La nostra resposta és que som una veu que vol cridar arreu, però la Paraula és Jesucrist. Som senzilla?ment portantveus, i no ens cal fer res més que contribuir a aplanar un camí perquè el Senyor pugui anar a trobar-se amb cada persona.
Quines indicacions podem suggerir per aplanar avui el camí del Senyor?
-Refermar la nostra confiança en Jesu?crist. La rutina, el costum i, també, una certa deixade?sa poden esmorteir la nostra fe. Aquest temps d´advent ens ha d´ajudar a valorar-la, donar-ne gràcies i fer-la més ferma.
Creure és certament un tresor, un do, que cal cuidar cada dia per mitjà de la pregària: cada setmana amb l´Eucaristia dominical, quan s´escaigui amb la penitència i, sempre, amb l´actitud de l´amor, que es concreta en el servei i el perdó.
-Exercir la caritat envers els més desvalguts i necessi?tats. Si posseeixes béns materials per viure amb dignitat i sense estretors, és un deure de justÍcia compartir part d´aquests béns amb aquells que no tenen les necessitats bàsiques cobertes. Tanmateix, cal dir semblantment dels altres béns que puguis tenir, com el temps, la cultura, la facilitat en l´ús de les noves tecnologies i altres qualitats [...] (extret del Full Parroquial).
