Mary Montagu no només va veure món durant la seva vida, sinó que es va prendre la molèstia d’explicar-lo. És d’agrair que en aquells temps, una dona testifiqués amb tanta precisió cada pas vital per una Europa en guerres fins a la porta d’Orient, la brillant Constantinoble. L’escriptura de cartes va convertir la filla del compte de Kingston i marquès de Dorchester en quelcom més que una figura de porcellana que algun dia va viatjar pel món. Lady Montagu va recollir cada testimoni en un conjunt epistolar que guarda avui en dia descripcions úniques d’una ciutat vibrant, en constant perill de sucumbir entre dos espais, però a més, amb un to humorístic inigualable a la seva època. Només li va faltar deixar-se pintar per Ingres com l’odalisca que sempre va somiar ser. Però quan va néixer el pintor francès, ella ja feia vint anys que havia mort.

Res li és aliè a la seva correspondència. Hi habita la curiositat i la bellesa, la prohibició i la immoralitat, l’erotisme i el pudor. Les modes orientals i la raresa de l’aristocràcia britànica, tan consumada a l’elegància que s’havia oblidat mirar per la finestra dels seus palaus. Mary Montagu no es va resignar a ser la filla d’un noble, la dona d’un ambaixador, com aquelles esposes de lords anglesos que es tornaven addictes a la ginebra per suportar el tedi i els mosquits. No es va conformar amb no ser ningú en un món d’homes (molt d’homes a Anglaterra, doncs imaginint-s’ho a Orient) i va aspirar a la rellevància. Ho va aconseguir a través de la seva prosa viva i divertida, una escriptura que s’escola per les escletxes d’una ciutat prohibida i que surt a la llum en la posteritat.

Lady Montagu recorre Europa fins a Istanbul l’any 1716, quan les fronteres dels Balcans eren plenes de camps de tir entre les tropes austríaques i otomanes. Els turcs feia menys de trena anys que havien assetjat Viena, al mateix temps que els austríacs descendien el curs del Danubi conquistant ciutats i regions com qui agafa fruita madura d’un arbre frondós. Era un moment històric apassionant. Istanbul, la capital d’un regne vell i en decadència, es resignava a morir i ocultava les seves misèries entre la pols dels seus carrerons. Allà va estar Mary Montagu, valenta, amb els ulls oberts per observar el Gran Basar, els venedors de te i d’espècies, els carnissers amb el millor xai i els flequers amb les mans blanques. No se li va escapar ningú durant els més de dos anys que va residir a l’antiga Constantinopla. Disfressada com les dones locals, va examinar cada metre de les seves mesquites, aguaitant de reüll els mosaics que encara testimoniaven les petjades bizantines. També es va colar en els harems, el lloc prohibit -més que els llocs d’oració- on el sultà es rodejava de dones sense distinció d’edat. Però Istambul només va suposar el zenit de les seves experiències. Abans havia estat a Sofia, la capital de Bulgària, un país de fronteres difuses. Allà va conèixer per primera vegada als secrets del hamam. Els banys turcs tenien una pèssima consideració en les corts europees com espai de luxúria, sense importar el gust dels sexes. Lady Montagu va gaudir dels vapors amb els quals Orient relaxava el cos per calmar l’esperit, i va contemplar per primera vegada el cos femení, sense pèl, una sinuositat poc coneguda a l’illa d’on ella venia. El cos d’aquella dona li va fer canviar la perspectiva de l’erotisme. Va traslladar el costum del bany turc quan se’n va anar a viure a Adrianòpolis, parada obligatòria abans d’arribar a Istanbul. Va ser una de les poques europees que transitava aquelles sales vaporoses, de les que es van impregnar també algunes pàgines de les seves cartes.

La sensualitat no va ser l’únic que va adquirir d’Orient Lady Montagu. Com a viatgera permeable que va demostrar ser, va llegir l’Alcorà amb una intel·ligència inaudita per l’època, desenteranyinant què hi havia de cert en les costums islàmiques i què d’imposició. El seu descobriment d’Istambul va suposar també un impacte a la resta de viatgers, que posarien a partir de les seves paraules, la vista cap a la Sublim Porta. L’Orientalisme amb què Europa descobriria, de forma idealitzada, als seus veïns turcs, porta imprès el testimoni d’aquesta viatgera que no va renunciar a esclarir la veritat dels seus passos i no es va deixar portar pels mites d’un país complex.

A vegades, el seu Istambul concorda amb la màgia de Les mil i una nits, probablement perquè la capital encara estava a prop de la literatura, sobretot als ulls d’una britànica. No va renunciar a seguir viatjant quan el seu marit va ser cridat de nou a Anglaterra. I tampoc a seguir escrivint cartes. Va portar de la seva experiència a Istanbul, el projecte de la inoculació de la verola que dècades després culminaria Edward Jenner. La seva vida es dispersa i apareix de nou, a mesura que va escrivint cartes. Viu a Itàlia, en viles i palaus aristocràtics, llinatge al qual mai va renunciar. Va gaudir d’Avinyó, de Brescia i del Piemont. Va estimar a cada epístola i ho va deixar patent, amb una escriptura eròtica com poques en l’època. Va ser tan lliure que molts homes del seu temps la van llegir, la van desitjar i van somiar tornar a néixer per ser Lady Montagu.