Entrevista | Aina Cargol Base del Bàsquet Girona Uni Laia Palau i Campions d'Espanya Cadet amb Catalunya

«Fins a sisè de Primària combinava bàsquet i futbol»

«Fins a sisè de Primària combinava bàsquet i futbol»

«Fins a sisè de Primària combinava bàsquet i futbol» / David Subirana/Uni Girona

Jordi Roura

Té 15 anys, estudia ESO i juga amb el cadet del Bàsquet Girona Uni Laia Palau. N’expliquen meravelles i a primers d’any va proclamar-se campiona d’Espanya amb Catalunya superant Madrid a la final. La base garrotxina va anotar 21 punts en aquell partit. Amb 13 anys va debutar amb el primer equip de l’Uni en un amistós contra el Boet Mataró, però assegura que toca de peus a terra i que l’únic que vol és seguir gaudint del que més li agrada: jugar a bàsquet.

Diuen que és el diamant en brut del bàsquet gironí. S’hi sent?.

Nooo! per res del món. Només intento fer el que mes m’agrada i miro d’aprofitar totes les oportunitats que se’m presenten al davant. No hi he pensat mai si soc o no un diamant en brut.

Què somia?

No sabria què dir-li... Un somni seria poder debutar amb el primer equip de l’Uni i poder dedicar-me al bàsquet, és clar, això sempre ho tinc present, però no estic en una situació de dir «si no tinc això no sabré què fer». Penso que també hi ha altres coses a la vida, més enllà del bàsquet.

Alfred Julbe la va fer debutar amb l’Uni a Camprodon amb 13 anys, el 2021, en un amistós, amb d’altres joves com Xènia Pons, Laia Baus i Berta Ribas. Què li va dir abans del partit?

Al principi vaig passar molts nervis. No sabia què hi feia allà, ni si era el meu lloc. Ho vaig fer el millor possible, i la veritat és que quan entres a la pista els nervis se’n van perquè estàs fent el que t’agrada. Julbe ens va agafar a totes les joves i ens va dir que no ens preocupéssim, que gaudíssim de l’oportunitat sense cap pressió.,

Ha fet dues pretemporades amb l’Uni. Què impressiona més d’un vestidor professional?

El primer cop va ser molt fort, però sempre he tocat de peus a terra. Al final comparteixes equip amb jugadores que es dediquen a això al 100% i veus que són una família. Al vestidor hi ha un ambient molt proper. No em vaig sentir diferent, em va sorprendre com em van acollir, i és que al final tots som persones. Araújo, per exemple, és molt propera i de seguida et fa sentir estimada, no et sents menor, et fa sentir igual que ella.

Laia Palau o Marc Gasol?

Tots dos són jugadors que ho han aconseguit tot, boníssims. Però si he de triar-ne un, Laia Palau. Hi he tingut alguna conversa aprofitant que és la directora esportiva del club. A en Marc no el conec personalment.

Per què va triar el bàsquet?

Jo havia combinat el futbol federat (Vall d’en Bas) amb el bàsquet escolar, jugava a Olot amb l’Escola el Morrot. Sempre m’han agradat els dos esports. Jo mateixa veia que el futbol, com que era federat, era més competitiu que el bàsquet, i vaig voler-ho provar també. Si els pares no m’haguessin deixat hauria seguit amb el futbol, havia fet una mica de tot, des de punta fins a central. A sisè de Primària vaig començar centrada amb el bàsquet, amb l’Olot, i d’allà, un any més tard, vaig passar al GEiEG Uni i ara al Bàsquet Girona Uni Laia Palau.

Es fa difícil baixar a Girona després de classe per entrenar-se?

Si es fa amb il·lusió, no, i com que a mi m’agrada ho faig encantada. A més tinc la sort que els meus pares s’ho poden combinar i em poden portar.

Anotar 21 punts contra Madrid a la final del Campionat d’Espanya és una bona carta de presentació?

L’any passat vam ser subcampiones i tenia moltes ganes de jugar la final. Vaig començar amb tantes ganes que de seguida vaig fer dues faltes i em van enviar a la banqueta. Quan vaig tornar a sortir, al tercer quart, vaig saber aguantar la pressió, encadenant accions bones i agafant confiança. I vaig gaudir molt del partit.

Quin valor li dona al títol?

De moment és el títol més important que he guanyat i això el fa molt especial. M’agrada jugar amb la selecció catalana, també és molt especial, i la setmana que dura el campionat d’Espanya, que es va jugar a Huelva, també ho és.

A qui voldria assemblar-se?

No tinc cap ídol especial. Intento ser jo mateixa.

Diumenge va sortir al mig de la pista de Fontajau al descans de l’Uni-Barça per saludar l’afició. Què va sentir?

Impressiona veure Fontajau ple, seria un somni poder-hi jugar algun dia. A poc a poc ja es veurà si arriba.

Bàsquet o estudis?

Estudis. De moment estudis, tot i que també m’agrada el bàsquet i en vull seguir gaudint. Estic estudiant ESO a Olot i sempre que ho pugui seguir compaginant, seguiré fent les dues coses.

Subscriu-te per seguir llegint