El Valladolid-Girona també es jugarà a les àrees tècniques

«Girona i Pucela m’enamoren» Aquest és el missatge d’una pancarta que apareix un cop durant la temporada al Nuevo José Zorrilla. La família del delegat blanc-i-vermell, Javier Galiano, la penja a l’estadi castellà cada vegada que els dos equips del seu cor s’enfronten. Demà no hi faltarà. «Sempre és especial tornar a casa. Hi tinc els meus germans, nebots, cosins i molta més part de família», explica Galiano, nascut a Valladolid i que de jove va fer les maletes per instal·lar-se a Girona. Aquí va poder continuar la carrera d’arbitratge que havia començat a Valladolid i que li va permetre ser assistent de Primera durant un bon grapat d’anys a la dècada dels noranta. Galiano va acompanyar Llonch Andreu, Casajuana Rifà, Barrenetxea Montero, Marín López i, entre altres, també Santamaría Uzqueda. Amb aquest darrer hi mantenia una relació especial perquè ja es coneixien de joves i havien arbitrat junts. «A part de companys, érem amics», reconeix Galiano a qui el Girona i el futbol l’han dut a retrobar-se uns quants cops amb Santamaría. Demà hi tornarà. L’exàrbitre és el delegat del Valladolid des de fa molts anys i un dels més veterans de Primera, juntament amb Galiano i Carles Naval (Barça). 

«Uf! Una de les més grosses que vam fer amb Paco (Santamaría) va ser a Vallecas, en un Rayo-Mérida de Copa del Rei, on va expulsarHugo Sánchez i Onésimo... El partit s’havia jugat a les dotze i no vam poder sortir del vestidor fins passades les cinc de la tarda i escortats per la Policia... Míchel era a la banqueta aquell dia», recorda Galiano que descriu Santamaría Uzqueda com un «atleta». «Corria més que els jugadors i això, de vegades, li suposava algun problema...», explica. 

Penjat el xiulet, Santamaría va ingressar al Valladolid com a delegat la temporada 1998-99. Per tant, fa gairebé un quart de segle que exerceix el càrrec. Una mica menys fa Galiano que és a l’àrea tècnica del Girona. D’ençà de l’ascens a Segona A el 2008 que és el delegat de l’equip i n’ha vist de tots colors. «Són quinze anys i he estat a la tira de partits. No els tinc comptats», diu Galiano que revela que durant tot aquest temps només se n’ha perdut dos. «Va ser el 2009 quan Hernández Hernández em va expulsar al camp del Salamanca juntament amb Raül Agné i Albert Serra. Em van sancionar dos partits. Jo només volia evitar que els jugadors no li diguessin de tot i la cosa acabés com el rosari de l’Aurora», explica. Ara Galiano té feina a controlar Míchel. «És de sang calenta. Ho viu tot molt intensament i després se’n penedeix», riu.