Marcar 63 gols i ser el quart equip amb més punteria de tota la categoria li va servir al Girona per somiar amb l'ascens a la Primera Divisió fins a l'últim moment. No va ser l'únic ingredient que va ajudar a viure una temporada difícil d'oblidar, però sí que va convertir-se en un factor clau perquè els de Pablo Machín sumessin un bon grapat de victòries i acabessin ben amunt a la classificació. Aquest curs, i malgrat reforçar la plantilla amb uns quants davanters, el cert és que aquell idil·li amb el gol ha desaparegut per complet. Només cal veure un partit del Girona d'aquesta temporada: d'ocasions, l'equip n'és capaç de generat un munt, però el que és veure porteria, és una altra història. Els gironins acumulen unes xifes anotadores força baixes, de les pitjors de la categoria. El gol, és un bé escàs a Montilivi. I?també poc repartit. Perquè d'entre el munt de jugadors que hi ha al vestidor, no en són massa els que han sigut capaços de marcar.
Dilluns passat, per fi es va celebrar una victòria, però es va haver de patir fins al darrer sospir per culpa d'un marcador ben curt. Per què??Perquè a aquest Girona li costa Déu i ajuda fer gols. Genera ocasions -amb el Valladolid en va acumular moltes al seu favor-, però fer gols és una altra història. Més o menys, això és el que li ha passat durant tota la Lliga a l'equip de Machín. En l'última jornada, li va sortir cara als blanc-i-vermells (1-0 amb els castellans), però en la majoria, no hi ha hagut tanta sort. Són 19 les jornades que s'acumulen i només 18 els gols que s'han aconseguit fins ara. La xifra és baixa. Força baixa. Només cal comparar-ho amb la resta de conjunts de la categoria. El Girona és el tercer menys golejador i només supera al cuer Bilbao Athletic (10) i al Mallorca (14). La resta, n'han sumat més. Per contra, el màxim anotador és el Mirandés (29 gols), seguit per l'Oviedo (28), Numància (28), Alabès (26) i Còrdova (25).
Jairo Morillas és el més encertat
Amb l'adéu de Fran Sandaza -va ser el màxim anotador la darrera temporada-, la direcció esportiva tenia l'obligació de regirar el mercat a la recerca d'un substitut de garanties. S'ha incorporat a davanters com Rubén Sobrino i Borja García, fitxats per fer pujar el nivell qualitatiu de la davantera. Tanmateix, la cara nova que més ha respost en atac és Jairo Morillas. L'atacant, provinent de l'Espanyol B i màxim golejador de l'última campanya a la Segona Divisió B, s'ha convertit en l'actual pitxitxi de la primera plantilla.
Tot just acumula 814 minuts (no és, ni de bon tros, el jugador més utilitzat), però n'ha tingut prou per demostrar una gran efectivitat. Com a mínim, és l'home que més porteria ha vist fins ara. Jairo ha marcat cinc gols -contra el Valladolid, Llagostera, Bilbao Athletic, Albacete i Leganés- i, de moment, ningú fins ara ha estat capaç d'assolir les mateixes xifres. Bàsicament, perquè ben pocs jugadors han estat capaços de marcar. El gol, a Montilivi, està poc repartit. Només 9 futbolistes han vist porta dels 22 que hi ha en plantilla (23 si comptem l'última incorporació, Dejan Lekic, inèdit fins ara).
El que més se li aproxima és Jaime Mata. L'any passat, el madrileny va protagonitzar un ruix final de campanya més que interessant i enguany és el segon màxim artiller de l'equip. Les xifres, però, no són per llançar coets. Mata suma 4 gols -contra el Còrdova, Leganés, Oviedo i Numància-.
La resta de jugadors que completen la llista són el migcampista Rubén Alcaraz -ha marcat a l'Albacete i al camp de l'Osasuna-, Granell -gols davant el Llagostera i l'Oviedo-, Lejeune -un autèntic golàs enfront el Numància-, Clerc -va estrenar-se a casa amb l'Albacete-, Aday -va veure porteria en l'empat amb l'Almeria a Montilivi-, Sobrino -el seu únic gol va arribar al camp del Tenerife- i Kiko Olivas -va salvar els mobles a l'últim minut al camp del Mallorca en el darrer partit abans de les vacances de Nadal.
