Gaudir del Girona a Primera

- «De migcampista», respon Jofre Cherta que, als seus setze anys ha jugat aquest curs al juvenil B del Girona, a la pregunta d'un Josep Ribera que, en el seu moment, va jugar un munt de partits amb el primer del Girona, tant a Segona com a Tercera, però que la Primera Divisió la va haver de tastar lluny de casa.

El migcampista d'Anglès, Ribera II com va ser conegut a Vista-Alegre, va jugar a la màxima categoria amb l'Espanyol i ara, cinquanta anys després i havent passat molt més temps del que s'imaginava, veu com les futures generacions de futbolistes gironins podran tenir el privilegi de, com a mínim, intentar arribar a jugar a Primera Divisió amb el Girona.

«Fa tant sol deu anys el club no es podia ni comparar amb el d'ara. Mentre hi sigui que ho gaudeixi al màxim, que intenti sempre millorar perquè els jugadors joves d'ara a la província tindran un objectiu molt clar: jugar amb el Girona a Primera Divisió encara que sigui molt complicat», li recomanaria un altre migcampista selvatà, Jordi Matamala.

A Jofre Cherta i la resta de futures generacions de futbolistes gironins que poden veure com avui el Girona, si no falla aquest vespre en el partit contra el Saragossa a Montilivi (20.00), pot passar a ser un club molt diferent del que van conèixer ell mateix, Ribera, Juli Sunyer, Barto Pagès o Llorenç Riera i la llarga resta de futbolistes, de casa i de fora, que han jugat amb el Girona des de la seva fundació el 25 de juliol del 1930 a l'antic Cafè Norat de la Rambla.

Mentre Ribera aconsella a Cherta que el més important és que «t'agradi molt el futbol i treballis fort» el grup d'exjugadors del Girona valoren sobre la mateixa gespa de Montilivi els efectes d'un ascens que tots, sense excepció, creuen que arribarà contra el Saragossa deixant enrere la malastrugança de les dues últimes temporades i obrint noves expectatives a un club ben diferent del que ells van conèixer.

«La veritat és que quan jugava al Girona no m'hauria pensat mai que l'equip pogués arribar a Primera. Llavors al club li mancava molta estructura...», explica Juli Suñer que, però, ara ho veu diferent i marca l'ascens com un punt d'inflexió en la història del club: «És una mica semblant a la primera Copa d'Europa del Barça que semblava que podria arribar mai. Però, un cop la tens, es veu que el Barça pot guanyar-ne més. I el Girona un cop hagi pujat, podrà veure que pot estar més anys a Primera Divisió».

El Girona ha fregat l'ascens a Primera Divisió tres cops en els últims quatre anys. Primer, el 2013 amb Rubi a la banqueta, l'Almeria va barrar el pas; i després Pablo Machín ha vist com el seu equip es quedava a les portes de Primera Divisió dues temporades consecutives encadenant dues plantofades en els partits davant el Lugo i l'Osasuna.

Avui, en canvi, el Girona en fa prou amb un empat contra el Saragossa. Un rival que també necessita un punt per aconseguir el seu objectiu: la permanència.

«Això dona tranquil·litat, els dos equips necessiten el mateix. No se'ns pot escapar. S'ha de preparar tot per fer una festa», diu Llorenç Riera en una línia molt semblant a la de Barto Pagès que també preveu un partit on «passin poques coses».

En canvi, Josep Ribera no se'n refia - «s'ha de sortir a guanyar, perquè no saps que pot fer el Saragossa»- igual que Jordi Matamala: «Els partits s'han de jugar a guanyar. Un gol es pot fer sense voler, en pròpia porta... Començar el partit pensant en empatar seria equivocar-se, però sí que és veritat que, si falten cinc minuts i el partit està empatat, és normal que els equips intentin llavors no assumir risc».

Sense entrar en les especulacions sobre la conveniència d'un empat entre Girona i Saragossa, Juli Suñer està convençut que viurà el partit «amb intensitat i ansietat; és un fet tan important per a la història del Girona que hi ha aquell punt d'ansietat que no te'l deixa viure amb l'alegria que voldries».

Una jornada històrica per al Girona i també per a la ciutat de Girona que, a parer de la gent de futbol, té arguments per tenir un equip que consolidi a Primera Divisió els propers anys. «Avui en dia el més important no és la població d'una capital. Es tracta de portar bé el club com s'ha vist en el cas de l'Eibar. A Còrdova van 15.000 persones a futbol i això no els hi serveix per tenir més opcions que un Girona que està ben gestionat. En el futbol actual no pagues les nòmines amb les entrades dels partits», argumenta Llorenç Riera que va jugar quatre temporades a Primera Divisió amb el Còrdova e la segona meitat de la dècada dels seixanta.

Pujar i no tornar a baixar de seguida. Aquest hauria de ser el gran objectiu del Girona i, per a l'antic davanter de Sant Jaume de Llierca Barto Pagès, el club està «ara ben estructura per mantenir-se sense problemes a Primera Divisió». «Pujar ara a Primera és un gran oportunitat per al club i a la ciutat. Desitjo que no sigui un pujar i baixar. Mantenir el club un temps a Primera, fer fort el fort el club i el futbol i que la ciutat se'n beneficii en positiu», diu Juli Sunyer mentre que Josep Ribera va un pas més enllà i parla d'un dels factors que poden ser clauss en el futur de Montilivi en els propers anys un cop es confirmi l'ascens a la màxima categoria: «Futbolísticament, l'acostament del Girona amb el Manchester City és positiu per al futur del club a Primera Divisió perquè el City és un club que està molt ben dirigit i és un dels més grans del futbol actual».

Millores a l'estadi i, sobretot, una futura ciutat esportiva perquè entrenin les noves generacions que exemplifica Jofre Cherta són algunes de les demandes de veterans que han passat per Girona en èpoques on el club tenia molts menys recursos que en l'actualitat. «Nosaltres mai vam tenir una gespa com aquesta...», diu Ribera observant la catifa de Montilivi que no deixa de rebre atencions dels treballadors del club.

«L'actual camp d'entrenament era un aparcament de terra i nosaltres entrenàvem allà», apunta Barto Pagès que va ser protagonista d'algunes de les primeres temporades a Montilivi. Ells no van tenir mai una Ciutat Esportiva per entrenar-se, com tampoc tenen encara els actuals jugadors, però sí que poden acabar gaudint les generacions futures. «A Primera Divisió el club encara creixerà més i millorà més i això també ens farà millorar als jugadors de la base», diu un il·lusionat Jofre Cherta.