on inici del Girona. Va començar molt intens i elèctric el Girona, que va mostrar durant els primers trenta minuts de partit la seva millor versió. Molt ben posicionats per poder recuperar la pilota al mig camp la idea de Pablo Machín era de jugar amb un trivot al centre del camp que aportés més equilibri defensiu. Ahir la tripleta formada per David Timor, Àlex Granell i Pere Pons eren els encarregats d'ocupar la zona de creació. L'objectiu era evitar la connexió de Geoffrey Kondogbia i Daniel Parejo amb els dos bandes i els dos davanters del València. David Timor era l'encarregat d'eliminar les línies de passada que podien anar dirigides cap a Santi Mina i Rodrigo Moreno. L'atac del Girona es basava en la profunditat dels carrilers i en les arribades de Portu i Cristhian Stuani, d'aquesta manera va arribar el primer gol del partit, una bona jugada de Mojica per la seva banda la va enviar al fons de la porteria del València un bon remat de Portu.

La davantera del Girona estava formada per dos jugadors de perfil diferent que es compenetren molt bé: la mobilitat i la velocitat de Portu pot beneficiar la posició més referenciada del davanter centre uruguaià. Calia veure si la consistència defensiva del Girona seria efectiva. L'equip estava ordenat, replegat i mantenia les línies juntes però la qualitat i la insistència en el joc dels valencians començava a posar dificultats. Un dels objectius era evitar que el València tingués opcions de contraatac. Andreas Pereira a la dreta i Gonçalo Guedes a l'esquerra són futbolistes desequilibrants que es troben còmodes si poden participar amb continuïtat. El banda portuguès va ser molt incisiu, anava a rebre per dintre, arrancava des de la banda i buscava diagonals en els passadissos interiors fent anar de bòlit els seus marcadors. Va ser una llàstima del gol en pròpia porteria de Ramalho, l'empat arribava molt aviat i l'avantatge favorable als gironins es va esfumar massa ràpid. Quan el Girona recuperava la pilota la perdia molt ràpidament, Stuani i Portu es movien per rebre els desplaçaments en llarg i Yassine Bounou els buscava sense èxit. Les dificultats per poder aguantar la pilota a camp contrari no permetien als gironins poder fabricar accions ofensives, Gabriel Paulista i Ezequiel Garay aconseguien imposar-se en el joc aeri, s'anticipaven en les accions i podien aconseguir la possessió sense donar possibilitats als atacants visitants.

Qualitat individual al València. L'equip de Marcelino García Toral disposa de futbolistes que estan en un bon nivell, ahir tenia la baixa per sanció del seu jugador referència, el golejador Simone Zaza no va jugar, però els atacants que hi havia sobre la gespa van demostrar que tenen un molt bon nivell de joc, són ràpids, hàbils i amb molta capacitat de crear accions de superioritat numèrica buscant desequilibri en l'un contra un. A mesura que avançava el partit la possessió de pilota era pels locals i obligava als gironins a jugar molt enrere. Ahir la defensa va ser de cinc jugadors quasi tot l'enfrontament. Els carrilers quedaven condicionats pel joc dels seus rivals i només podia atacar Mojica a l'esquerra en algunes ocasions. A la dreta li costava molt a Pablo Maffeo poder fer un mal. No va ser un bon partit del jove lateral gironí, un dels jugadors amb més arribada que busca en tot moment amplitud i profunditat, ahir es va trobar en moltes dificultats per poder entrar en joc.

Variacions a la represa. La segona part va començar amb el canvi de Borja Garcia per Àlex Granell però també amb el segon gol del València. Era el moment de poder tornar a tenir més control de partit, l'entrenador gironí va modificar la posició dels seus jugadors per tornar a l'esquema habitual. L'equip va tornar al doble pivot per poder tenir dos jugadors d'enllaç que intentessin jugar més a prop de Cristhian Stuani. A causa de les dificultats que tenien Portu i Stuani per poder rebre en condicions l'entrenador sorià del Girona va desfer la tripleta del centre per buscar més control. Amb el resultat favorable el València es trobava molt còmode. Els de Marcelino s'han especialitzat a jugar al contraatac i com que ja tenien l'avantatge aconseguit es podien dedicar a fer el partit que més els convenia. Els minuts anaven contra un Girona que a poc a poc anava jugant amb més riscos defensius i es veia obligat a avançar la pressió per tal de buscar les seves opcions de poder empatar el partit. A mesura que tenia més possessió, el Girona podia disposar de les opcions per tornar a sumar a camp contrari.

Lluitant fins al final. Les aparicions de Borja García, les incorporacions d'Aday, les modificacions tàctiques, els canvis de posicions i alguna rematada de Cristhian Stuani, que obligava el porter local Neto a intervenir, servien per poder mantenir viu l'enfrontament. El València es va defensar bé, la línia defensiva no va cometre errades i quan tenia la pilota no la perdia fàcilment, fet que complicava cada vegada més les possibilitats d'empat. Ahir a l'equip de Pablo Machin li va faltar continuïtat en el joc, tot i disposar d'arribades a la zona de finalització no n´hi va haver prou ja que davant hi havia un bon València que està fent una temporada molt completa.

Amb Las Palmas al cap. Sumar a València era important, de la mateixa manera que també ho era poder puntuar a Ipurua. Un cop s'han jugat els dos partits fora de casa sense aconseguir cap punt caldrà centrar-se en la propera jornada. Dissabte es tancarà la primera volta a Montilivi contra Las Palmas. Els canaris arribaran a Girona amb Paco Jémez com a nou entrenador i revulsiu, novament serà un partit de màxima dificultat i tornarà a agafar molta importància sumar una victòria per mantenir la calma i la tranquil·litat a la competició. S'ha de recuperar la consistència en defensa i fer el màxim per tornar a deixar la porteria a zero, millorar en atac sense dependre només d'Stuani i tornar a fer perill en les jugades de pilota aturada.