Arriba el moment de gaudir d'una nova ocasió veient el Girona disputant un partit de Lliga al Camp Nou. El fet d'anar al camp del Barça ja suposa una motivació extra per a uns futbolistes que jugaran en un escenari únic i disposaran d'una nova oportunitat per reivindicar-se davant un adversari molt potent. El partit de la temporada passada ha de servir d'experiència: ara en comença un de nou i s'ha de lluitar per fer-ho el millor possible. Els gironins jugaran un dels duels més esperats de l'any, on es tracta de fer-ho bé tant en atac com en defensa amb la idea de poder esgarrapar algun punt d'un estadi on quasi sempre guanya l'equip de casa.

Objectiu competir millor. El líder i actual campió de lliga és dominador absolut dels partits i, sobretot, quan ho pot fer davant la seva afició. Sobre la gespa els jugadors blaugrana mouen la pilota a màxima velocitat. S'associen molt bé entre ells, mantenen la possessió al camp del rival i el condicionen obligant-lo a jugar al límit per poder aguantar el ritme.

La temporada passada vam veure un Barça-Girona desigualat. Tot i que els visitants van avançar-se en el marcador, l'equip d'Ernesto Valverde va imposar-se de forma clara, les accions ràpides dels davanters blaugrana i la velocitat en què es mou la pilota en la zona de finalització quan hi ha espais lliures van condemnar un equip que va marxar massa aviat del partit. Enguany esperem veure un Girona més competitiu, un bloc que tingui la capacitat de mantenir l'equilibri atac-defensa i que pugui plantar cara. Caldrà competir bé, els jugadors han de mostrar-se sòlids, concentrats i atents per tal de no regalar res a un Barça que no necessita fer gran cosa per fer gols.

La dificultat de defensar el Barça. L'equip blaugrana domina molts registres. Per atacar té la possibilitat de realitzar un joc combinatiu des de l'inici o sortir de forma més directa quan hi ha espais lliures a l'esquena de la defensa contrària. Un jugador decisiu en el joc és el porter Marc-André Ter Stegen. L'alemany té un paper fonamental en la sortida de pilota del seu equip, el futbolista té la capacitat de realitzar passades en curt, combinar dins la seva pròpia àrea i també executar passades en llarg amb una precisió molt millor que molts jugadors de camp de la mateixa categoria. Amb els peus el porter juga com un central més i dificulta molt la pressió al seu rival, els seus companys l'utilitzen com a un jugador més de suport i si l'equip que vol anar a pressionar no ho fa de manera sincronitzada pot tenir molts problemes per recuperar la pilota.

Per poder dificultar el joc al Barça s'han de reunir una sèrie de condicions; alternar la pressió alta amb un bon replegament seleccionant en cada moment la situació més favorable, no cedir espais entre línies alhora que tampoc se'n poden deixar a l'esquena dels centrals, tallar línies de passada a Messi amb l'objectiu que participi el menys possible, atacar amb velocitat aprofitant els espais lliures que deixen a bandes, els dos laterals són de perfil molt ofensiu i cal buscar els desmarcatges a les seves esquenes, ser efectius a la zona de finalització, dominar l'àrea que toca defensar sense cometre cap errada i sobretot mantenir tots aquests aspectes i molts més durant tot el partit.

Quin Barcelona veurem? Immers ja de ple a la Lliga de Campions i davant una setmana de tres partits de Lliga, apareix la incògnita de quin equip presentarà el Barça. Tot fa pensar que Luis Suárez i Leo Messi estaran a l'onze inicial. Jugaran acompanyats de Dembélé i Coutinho? Sens dubte aquí hi ha una de les claus del partit. Quan els quatre atacants de referència es troben junts sobre la gespa formen un equip molt potent, si s'ajunten tots quatre les possibilitats d'atac es multipliquen, ja que qualsevol d'ells pot decantar el partit en una sola jugada, són jugadors de molta qualitat i quan s'associen augmenta el ritme del joc. Couthino juga més en curt, s'apropa a l'àrea per assistir o bé per tirar a porteria, Dembelé és vertical, molt ràpid en conducció i ara també golejador, Luis Suárez remata, pressiona, crea espais, es baralla amb els centrals i no para de lluitar.

Messi juga a part. Tot i que el futbol és un esport d'equip on tot el conjunt ha de ser responsable de les victòries i les derrotes, s'està posant molt de moda en els últims anys aquest afany de voler donar premis individuals. Busquen la Pilota d'Or, el The Best, el millor jugador del partit, de la setmana i del mes, fins i tot analitzen totes les estadístiques amb lupa per poder demostrar si un jugador és millor que l'altre. De totes formes no cal donar-hi tantes voltes. Hi ha dos tipus de premi, el real i el que interessa a marques esportives, patrocinadors i col·lectius diversos. El premi de veritat com a millor jugador del món correspon amb molta diferència i des de fa onze o dotze temporades a Messi, el premi patrocinat i irreal poden donar-lo cada any a qui vulguin. L'argentí és el jugador més complet que he vist mai sobre la gespa; decideix partits, fa gols amb una facilitat increïble, té visió de joc, assisteix els companys, mou l'equip, desplaça en curt i en llarg, disposa d'un canvi de ritme brutal, pot situar-se en qualsevol posició d'atac, executa a la perfecció les jugades a pilota aturada, participa del joc constantment i, el més important, fa més d'una dècada que manté aquest nivell. Com m'explica un meu amic, el dia que Leo es retiri, i com a homenatge al millor de tots els temps, la Pilota d'Or hauria de canviar de nom i dir-se la Pilota Leo Messi.

Buscant el partit perfecte. Eusebio Sacristán sap que per poder treure un bon resultat els seus jugadors han de jugar un partit impecable. Si el Girona ha d'anar a remolc del seu adversari li costarà, en canvi si l'equip està junt, fa un bon desgast físic i quan disposa de la possessió mou la pilota amb criteri pot plantar cara a un Barça que pot tenir una mala tarda. Un Girona al límit de les seves possibilitats ha de saber viure un partit on dependrà de les seves virtuts i del nivell que pugui mostrar un Barça acostumat a guanyar.