No va saltar la banca, però va faltar poc. El somni de puntuar al Camp Nou es va fer realitat ahir, tot just en la segona visita a la Lliga, per a un Girona desvergonyit i sense complexos que va estar a punt de fer-la encara més grossa. En una altra nit per al record, el conjunt gironí va escriure una nova pàgina en la seva història de la mà de Cristhian Stuani. L'uruguaià va signar un doblet (m.40 i 50) que va glaçar el majestuós escenari. L'aparició de VAR per expulsar Lenglet (m.33) va donar un bon cop de mà a un Girona que es va aprofitar de la superiotat numèrica per capgirar el gol inicial de Messi. L'1-0 semblava convidar a una nova golejada però els d'Eusebio van demostrar ofici, qualitat i sacrifici defensiu per remuntar-lo i acabar sumant un punt màgic. Un d'aquells que no s'oblidaran mai. I és que ja ho diuen que, de vegades, les segones vegades són millors que les primeres.

Els jugadors gironins ja havien gastat el comodí del «sortiu i gaudiu» la temporada passada i, per aquest motiu, ahir no s'hi valia fer el préssec. El vestidor ho tenia clar i Eusebio també. De seguida es va veure un Girona amb més precaucions defensives que el curs passat, però igual d'atrevit. I és que van ser els gironins els que van gaudir de la primera gran ocasió del partit, amb un cop de cap de Bernardo a la sortida d'un córner que va anar centrat a les mans de Ter Stegen. Eusebio havia apostat per un esquema més defensiu sense Porro i amb Muniesa -Aday va passar al carril dret-, amb Pere Pons al lloc de Douglas Luiz i també amb Aleix Garcia i sense Borja García, el far ofensiu de l'equip en aquest començament de temporada. Fos com fos, el repte era majúscul. Esgarrarpar quelcom positiu del Camp Nou era una missió no difícil, el següent. Malgrat tot, la il·lusió no els la treia ningú, als blanc-i-vermells, que, amb un any d'experiència, s'han tret ja l'etiqueta de novells.

La pilota òbviament havia de ser i era per al Barça. El Girona no l'hi discutia. No podia, i tampoc se'n sortia quan en tenia l'ocasió. Tenir al davant el millor jugador del món, Messi era el gran hàndicap. Els d'Eusebio intentaven estar ben endreçats al darrere i contenir els primers intents dels locals. Bounou, amb els dits, va evitar que Messi culminés una meravellosa jugada personal marca de la casa en què es va desfer de mitja dotzena de defenses gironins. L'argentí no perdonaria més. Abans dels vint minuts, Vidal va entrar per la dreta i va centrar amb massa facilitat al punt de penal des d'on Messi va batre a plaer Bounou.

Situar-se ben aviat per sota del marcador entra en el guió de tots els equips que visiten el Camp Nou. El que no agradava tant a Eusebio era veure com els homes no eren capaços de fer tres passades seguides i la pilota els durava als peus de Nadal a Sant Esteve. El gol va fer reaccionar el Girona, que va gaudir d'una magnífica oportunitat per empatar el matx quan Granell va deixar sol Portu davant Ter Stegen. El murcià va retallar el porter, però la seva rematada la va salvar Piqué sobre la mateixa ratlla de gol. Hauria estat una gran què respondre amb la mateixa moneda.

L'efectivitat, en aquest tipus de partits, sol ser el que decanta la balança, i més amb la qualitat del rival que hi havia al davant. Tanmateix, de vegades hi ha situacions que poden fer canviar partits. O ajudar-hi. Així, el Girona va veure com el VAR apareixia inesperadament després d'una trompada fortuïta amb els genolls entre Lenglet i Pere Pons en què el de Sant Martí Vell va rebre també un cop de colze del francès. El videoarbitratge va indicar a Gil Manzano que Lenglet era mereixedor de targeta vermella, davant la indignació de la parròquia local. Amb un home més, al Girona se li obria un escenari diferent i calia saber-lo interpretar. El Girona va aprofitar la superioritat numèrica els últims minuts de la primera part per fer tremolar el Camp Nou. Stuani va aprofitar que Busquets i Piqué es van adormir i a la petita va superar Ter Stegen. L'eufòria entre els gironins era màxima i la imatge de la pinya al córner serà una de les fotos per al record del partit.

Mentre Valverde retocava la defensa Umtiti per Dembélé, Eusebio va posar més carn a la graella amb Borja García en el lloc d'Aleix Garcia. De ben segur que el tècnic tenia el dilema de si anar a buscar el partit o aguantar l'empat. El dubte li va durar cinc minuts. Els que va trigar Stuani a agafar el refús de Ter Stegen i clavar la pilota a l'escaire. El Girona s'avançava i l'afició visitant ho celebrava fent bots d'alegria escampada arreu de l'estadi. Amb 1-2 i un home menys, el Camp Nou no ho veia clar. Valverde tampoc, i per això va fer entrar Coutinho i Rakitic. El Girona patia relativament. Les faltes de Messi eren la gran amenaça. L'argentí estavellaria la pilota al travesser i faria lluir Bounou abans que Piqué aprofités l'acció següent per guanyar el salt a Bernardo i Alcalá i empatar.

Les forces es tornaven a igualar. Tot i la superioritat numèrica, el Girona estava tancat a mercè d'un Barça que ho intentava amb la connexió Messi-Coutinho. D'ocasions clares, llevat de les faltes de Messi, el Barça no en tenia. Al Girona no li van fer figa les cames i, al Barça, en canvi, n'hi van faltar. Un xut de Coutinho fora va ser el darrer espant. El Girona feia història.