El Girona va sortir de Cornella-El Prat feliç com un nen petit: acabava de guanyar 1-3 a l'Espanyol en una demostració de força d'aquelles que fan patxoca. Era el 25 de novembre i s'instal·lava en la setena posició, amb un marge de nou punts respecte al descens que una dinàmica horrible ha rebaixat fins als tres actuals en només vuit jornades. En aquest període de temps, el Girona no ha guanyat cap partit i només n'ha empatat quatre. Tan sols el Vila-real, amb els mateixos quatre punts, i l'Espanyol, amb tres, tenen un pitjor balanç.

Una setmana després del triomf en el derbi, el Girona va augmentar dels nou als deu punts la renda respecte al divuitè classificat, gràcies a l'empat contra l'Atlètic de Madrid (1-1). A Montilivi, l'esplendor era màxim, perquè novament s'havia donat la cara contra un rival d'una entitat molt superior a la gironina. Ningú podia imaginar que allà començava una davallada que encara es manté avui.

La sèrie total, que s'allarga als onze partits sense guanyar, no comença aquell dia perquè el Girona després va guanyar l'Alabès en la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei. Així que la dinàmica té el seu origen a San Mamés, on un regal de Prieto Iglesias en forma de penal de Ramalho a Muniain que ni va existir ni mai existirà, a l'últim instant, va ser el primer cop rebut per un equip que en cap cas ha perdut la cara, però que necessita tornar a veure la llum per no caure en depressió.

Després de Bilbao, el Girona va perdre a Sevilla, en el retrobament amb Pablo Machín (2-0). El 2018 acabaria amb l'empat in extremis contra el Getafe (1-1) quan tot semblava que els de Bordalás marxarien a Madrid amb els tres punts. Tothom continuava sense donar-li importància.

En l'inici del 2019, els d'Eusebio van perdre dos punts al Ciutat de València contra el Llevant, perquè no van saber navegar amb un 1-2 a favor i el fet de jugar amb un home més. Era un nou avís, com el rebut davant de l'Alabès, la nit en què Stuani va marcar un gol de xilena que Montilivi va aplaudir però que no va servir per guanyar perquè una badada ho va esguerrar (1-1). Com al Benito Villamarín, amb el penal regalat al minut 94 (3-2). Aquí ja es flairava que alguna cosa passava, però la sorprenent gesta contra l'Atlètic, amb el miracle de Doumbia al Wanda Metropolitano, va plantar els gironins als quarts de final i ho va tapar. Sense guanyar, per descomptat (1-1 i 3-3). Les tres derrotes contra el Barça i el Madrid encara agreugen més uns números que el Girona necessita capgirar. Si pot ser avui, molt millor.