Montilivi es prepara per viure diumenge el partit més important de la temporada. La victòria contra el Sevilla de fa quinze dies va permetre al Girona tallar la sèrie de sis derrotes consecutives i veure el futur amb més optimisme. Tanmateix, la desfeta a Getafe i, sobretot, la pobra imatge oferta ha tornat a deixar el Girona amb l'aigua al coll. Tant és així que demà passat l'estadi acollirà la final amb majúscules de la temporada. Ara sí que no hi ha més volta de full i pràcticament totes les aspiracions que el Girona es mantingui una temporada més a Primera passen per superar el Llevant. La derrota o l'empat poden enviar l'equip matemàticament a Segona A depenent dels resultats. És per això que el triomf és imperatiu per continuar amb vida i dependre de si mateix en l'última jornada a Vitòria. Un escenari, el dels cara o creu a Montilivi, a què l'afició s'ha acostumat els darrers anys amb desenllaços de tots els colors. Des de l'alegria màxima amb l'ascens a Primera del 2017 contra el Saragossa al drama més cruel amb l'empat contra el Lugo que va frustrar l'ascens el 2015.
07-08 · Girona-Ceuta 1-0
El gol de Migue
Montilivi ha viscut un piló d'experiències i de moments joiosos i tràgics, però de partits decisius els últims anys n'hi ha hagut sis. La primera final, la que va donar pas als millors anys de la història del club, va ser el curs 2007-08 en la tornada de l'eliminatòria final per pujar a Segona A. El Girona havia empatat a Ceuta (0-0) i encarava la tornada amb l'obligació de guanyar per tornar a la categoria de plata mig segle després. Un gol de Migue a la segona part va donar la victòria (1-0) i l'ascens als de Raül Agné en la primera gran alegria moderna del club.
09-10 · Girona-Múrcia 1-1
El penal de Kiko Ratón
L'ascens va posar els fonaments del tan lloat i necessari sentiment gironí del vestidor. Els Matamala, Jose, Dorca, Xumetra, Chechu... van formar un nucli dur que es va perllongar durant els primers anys a Segona A i del quan ara Pons o Granell n'han pres el testimoni. La trajectòria del Girona al futbol professional podria haver acabat de cop si el 2010, dos anys després de l'ascens, el porter del Múrcia, Alberto Cifuentes, hagués aturat el penal a Kiko Ratón en el temps afegit de l'última jornada. La pilota però, va esquitllar-li i va entrar plorant en un final surrealista. Els sis rivals directes del Girona havien guanyat i, si aquella pilota de Kiko Ratón no hagués entrat, el Girona hauria caigut a Segona B. L'1-1 final a Montilivi va salvar el Girona i va enviar el Múrcia a Segona B.
13-14 · Girona-Dépor 3-1
El primer èxit de Machín
Després d'una temporada en què amb Rubi l'equip es va quedar a les portes de Primera, el curs següent el Girona es va veure abocat a patir. Ricardo Rodríguez primer i Javi López després van ser destituïts i la directiva va donar la banqueta ja a la desesperada a Pablo Machín. En les últimes jornades, el Girona va reaccionar fins a guanyar a Ponferrada a la penúltima (1-2) i plantar-se a l'última contra el Dépor amb moltes possibilitats de salvar-se en cas de triomf. Els gallecs, ja ascendits, van presentar poca oposició i els gols d'Ortuño, Felipe i Eloi van certificar el miracle.
14-15 · Girona-Lugo 1-1
Caballero frustra l'ascens
El primer projecte sencer de Machín, amb quatre duros de pressupost, va acabar amb una temporada de matrícula d'honor només esguerrada per un gol del Lugo en l'afegit de l'última jornada. El cop de cap de Pablo Caballero neutralitzava el de Sandaza i deixava el Girona sense ascens a Primera al minut 92, per tenir pitjor average general amb l'Sporting. Una setmana després l'equip veuria com el Saragossa remuntava un 0-3 a Montilivi (1-4) a les semifinals del play-off.
15-16 · Girona-Osasuna 0-1
Segona patacada consecutiva
Les portes de Primera es tornarien a tancar l'any següent en una tarda en què el Girona, que havia eliminat el Còrdova, no va poder capgirar el 2-1 de l'anada en el play-off contra l'Osasuna. Els navarresos es van imposar gràcies a un gol de Kodro (0-1) que va deixar el Girona garratibat i sense capacitat de reacció. Montilivi va tornava a plorar per segon any consecutiu.
16-17 · Girona-Saragossa 0-0
Un 0-0 per a la història
A la tercera va ser la bona i Montilivi va poder celebrar l'ascens a Primera. El fet que el Girona necessités un punt per pujar i el Saragossa en fes prou amb un també per salvar-se va fer que el 0-0 no es mogués fins al xiulet final. L'eufòria es va desbordar a la demarcació i la ciutat va embogir com mai abans ho havia fet. El Girona pujava a Primera per primer cop.
