Demà al vespre a Mendizorrotza, el Girona certificarà matemàticament el descens. El miracle dels miracles, en el qual absolutament ningú confia, no es produïrà i l'equip tornarà a Segona A tancant una etapa de dues temporades a Primera i obrint-ne una de nova a la categoria de plata. Serà el moment que els responsables donin la seva versió dels fets i que el club trenqui el silenci que manté des de la derrota contra el Llevant de diumenge passat (1-2). També l'hora de veure quin és el projecte i quines línies de futur es dibuixen. Tot sembla indicar que, a curt termini, entre els traspassos de jugadors importants que es puguin produir i l'ajuda pel descens de la Lliga, el Girona podrà fer un pressupost prou arreglat com per estar a la part alta. Que l'objectiu serà pujar? Segurament que sí, però el club faria bé de no omplir-se'n la boca per no autopressionar-se i veure com si al mes d'octubre els resultats no acompanyen ja entren els primers nervis. El Girona coneix a la perfecció la categoria i sap de totes totes la dificultat que té per davant: quaranta-dues jornades eternes i un possible play-off de quatre partits en quinze dies en què qualsevol petit pas en fals pot ser letal. En aquest sentit, la història demostra que venir de Primera i comptar amb un pressupost relativament potent no és cap garantia de res a Segona A. De fet, en els darrers 20 anys, només 14 dels 61 equips que han baixat han tornat a pujar la temporada següent. És a dir, tan sols el 23% ha aconseguit recuperar la categoria al primer intent.

Es tracta, doncs, d'una dada força baixa i en què cal tenir en compte que tres clubs amb molt de potencial econòmic com el Betis, el Vila-real i el Dépor, en són dobles protagonistes perquè han repetit l'èxit dues vegades. Altres clubs històrics com Sevilla, Celta i Saragossa també formen part d'aquest reduït grup. La llista d'equips que han assolit el repte de tornar a Primera l'any després de caure de Segona han estat Vila-real (1999-00), Betis i Sevilla (2000-01), Racing (01-02), Saragossa (02-03), Celta (04-05), Llevant (05-06), Saragossa (08-09), Dépor (10-11), Vila-real (12-13), Dépor (13-14), Betis (14-15) i Llevant i Getafe (16-17)

Precisament Getafe i Llevant són els exemples més recents. Madrilenys i valencians van pujar al mateix temps que el GIrona (16-17) només un any després d'haver baixat de Primera. Els granotes van mantenir peces importants del bloc que havia descendit (Toño García, Pedro López o Morales), va recuperar jugadors cedits com Roger Martí i va fitxar jugadors que amb bon cartell a Segona A com Campaña, Insa o Chema (Alcorcón), Postigo (Leganés), Raúl Fernández (Mirandés) o Abraham Minero (Saragossa). En la mateixa línia va moure's el projecte del Getafe. El Getafe es va haver de vendre Sarabia i Pedro León i tan sols es van quedar tres jugadors importants de l'any anterior (Cala, Lacen i Damián Suárez). Mentrestant, arribaven a l'equip homes contrastats a Segona i a Primera com Molina, Portillo i Molinero (Betis) i d'altres amb trajectòria a la categoria de plata com Pacheco i Sergio Mora (Alabès), Alberto García (Sporting), Chuli (Almeria) o Peña (Oviedo). Malgrat un inici d'allò més decebedor, l'arribada a la banqueta de Bordalás per Esnaider van fer reaccionar l'equip fins a dur-lo a l'ascens.