22 de agost de 2020
22.08.2020
Diari de Girona

Ascens amb mascareta

22.08.2020 | 00:35
Borja García controlant la pilota dijous passat a Elx.

a era hora que ens poguéssim mirar als ulls per dir el que pensem. Parlar amb els ulls fa que no existeixi error sintàctic. Veure el futbol amb mascareta ens permet dissimular la por al fracàs, el somriure de complicitat, la tristesa del desencís o l'eufòria del triomf.

Ara és hora de mirar el Girona FC amb altres ulls. S'ha guanyat amb esforç el dret de fer-li una mirada amb el cor. Aquest llarg curs esportiu ens ha ensenyat que hi ha quelcom més enllà de l'esport i del futbol. Ara valorem més el que tenim. El que ens fem nostre. El que sentim.

Passi el que passi diumenge, crec que el nostre Girona és mereixedor d'un privilegiat ascens. Es miri com es miri, ha estat i és el millor equip dels quatre que han competit en aquesta fase. Per talent ofensiu, per solidesa defensiva, per la gestió dels moments i duels individuals i, per sobre de tot, la seva proposta fonamentada en la recerca de la victòria. A casa i a fora, amb un o un altre rival.

I és que, quan no es poden dir les coses, les mirades ens carreguen de paraules. Ens expressen els sentiments i, alhora, les emocions que un partit decisiu del Girona ens desperta. Els futbolistes, cos tècnic i personal del club saben que per molt buit que estigui Montilivi, els aficionats hi som. Atents, expectants, orgullosos i feliços d'un equip que malgrat els dubtes, entrebancs i projectes inacabats d'entrenadors confinats pels resultats negatius, ha tornat a il·lusionar la seva família amb el somni de la Primera Divisió. Aquesta vegada, més que mai, creient en el que fa bé aquest equip.

Darrere de l'eficàcia de l'uruguaià, la societat rentable de Borja i Samu, la seguretat manifesta d'en Riesgo, el comandament guiat d'en Gumbau, l'autoritat insultant de l'Ignasi Miquel i les intencions al vent en l'estratègia d'en Granell hi ha, d'una banda, el criteri d'un tècnic que es pren guanyar com l'única alternativa i, d'altra banda, la tensió de dents que l'orgull gironí manté darrere de la mascareta quan comença el partit. No patiu! Som molts i molt bons. Estarem a l'altura des de l'anonimat que ens brinda la mascareta però l'escalf que sentiu no és d'estiu. És de Primera.

Obriu molt bé els ulls. Estigueu ben desperts perquè s'acosta el moment d'escriure una nova història. Aquesta vegada pels que no hi són i els seus familiars... que són els nostres. Quan algú es separa d'un ésser estimat el record del seu somriure és el millor dels estímuls per seguir endavant.

La brillantor de la nostra mirada s'ha d'encomanar com mai. És moment de deixar fluir l'expressivitat de les nostres cares davant el repte de l'ascens i viure una nit de joia que ens porti al firmament d'estrelles que ens espera. Brindem pel que tenim amb la tranquil·litat de cuidar dels nostres i quan et treguis la mascareta per beure, crida que més enllà del resultat... Som de Primera!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook