Sense ja cap mena d'opció a la Copa del Rei, eliminat dimarts amb el cap ben alt i una actuació del tot digna contra el Vila-real, el Girona focalitza tota la seva atenció a la Lliga. Una única competició i, ara sí, un únic objectiu. Queda pràcticament tota una volta encara per davant i les opcions per tancar el campionat entre els sis primers classificats es mantenen intactes. La victòria d'ara fa una setmana contra l'Espanyol, líder de la competició, ha fet créixer encara més l'autoestima d´una plantilla que ha anat guanyant confiança a mesura que han anat passant les setmanes.
Empès per una bona ratxa de resultats, amb una única derrota en les últimes vuit jornades, període en què només s'han encaixat tres gols, l'equip afronta una altra prova de foc com ho és la visita al camp del Mallorca (20.30 hores), també al capdamunt de la classificació. Un bon test per corrobar si l'1-0 d'ara fa set dies va ser un simple miratge i qüestió de sort, o si realment a aquest Girona se l'ha de tenir en compte en la pugna per les primeres posicions de la taula. L'ascens directe són paraules majors, una fita gairebé utòpica tenint en compte quin és el context i l'escenari, però el play-off és a l'abast i després de sobreviure a mil i un maldecaps durant la primera volta, la situació no és ni de bon tros dolenta per creure que s'hi pot arribar si, per fi, el vent bufa a favor.
Francisco comença a veure la llum després de tanta foscor. Mes rere mes ha hagut de lamentar baixes, entre lesions i sancions. No hi ha cap excepció i encara no pot disposar de tota la seva plantilla, però el panorama ha canviat i té a bona part dels seus futbolistes disponibles. En una convocatòria de 20 jugadors només hi ha un amb fitxa del filial, Ibrahima Kébé. Quelcom impensable fins fa quatre dies. El central Juanpe Ramírez, gairebé inèdit durant tota la temporada, continua de baixa però el més probable és que la setmana vinent es reincorpori al cent per cent a la dinàmica de grup. Ahir es va exercitar a bon ritme i gairebé va completar la sessió. Un penúltim pas per tornar a estar disponible, encara que no ha viatjat a Palma. Tampoc ho ha fet el lateral Antonio Luna, que va recaure d'una lesió que va patir el passat mes de desembre i no es preveu que pugui tornar a jugar fins d'aquí a tres o quatre setmanes, tot depenent de quina sigui la seva evolució. Dels joves, tan útils durant aquest curs tan a la Lliga com també a la Copa, també està descartat el migcampista Ramon Terrats, que pateix coronavirus i ha de passar la pertinent quarentena. Són les úniques absències. Poques, venint d'on es ve.
De Juan Carlos a Stuani
Té més on triar i remenar Francisco, que tot i així fa dies que ha escollit que algunes peces de les quals disposa no les pensa canviar ni en pintura quan hi ha punts en joc. Juan Carlos és una assegurança de vida i un dia més ocuparà la porteria. Les seves intervencions s'han traduït en un grapat de punts aquesta temporada. És un dels porters amb millors números de tota la categoria. Jugarà, com també Bernardo Espinosa, fent parella amb Santi Bueno. Els laterals també semblen confirmats. Sobretot a la banda esquerra. Sense Luna, Franquesa té moltes opcions de sortir d'inici encara que la setmana passada va ser substituït al descans per Ramalho després de veure una targeta groga i no fer, ni de bon tros, el seu millor partit.
Al mig es disparen els dubtes. No hi ha Terrats, pel que no es pot apostar pel jove del planter, com va passar fa dues jornades a Ponferrada. En d'altres circumstàncies, Francisco no ho hauria dubtat massa i hauria escollit Monchu i Gumbau sense pensar-s'ho. Però ara Cristóforo també truca amb força a la porta, després d'una bona actuació contra l'Espanyol. Podrien jugar tots tres, depenent de l'esquema. O dos d'ells, si el tècnic aposta per un doble pivot. Samu Sáiz torna a recuperar protagonisme després d'unes setmanes apagat per una davallada en el seu joc i per una sanció. També sortirà d'inici, com Cristhian Stuani, la referència en atac. Oblidada l'última lesió i una primera volta més aviat pobra i marcada per la irregularitat -el de Tala s'ha perdut un grapat de partits-, el 7 encara aquest segon tram de temporada amb la il·lusió de marcar de nou les diferències. El motivarà encara més el fet que contra el Mallorca sempre ha perdut. A més, fa més d´una dècada que no li fa cap gol. L'últim -i únic- cop, va ser el novembre del 2010, vestint la samarreta del Llevant. Eren altres temps. Està per veure també qui jugarà més per fora. Si s'optarà per homes com Aday o Pablo Moreno, com ara fa una setmana, o si Valery o Bárcenas tindran alguna opció de bon inici.
Al davant, un Mallorca gairebé intractable que ja suma 45 punts i que es va imposar a Montilivi (0-1) ara fa pocs mesos. Però el conjunt balear tampoc és infalible. Si a fora suma un grapat de punts, a casa patina més i és el vuitè millor local. Els dos últims partits al Visit Mallorca els ha perdut, contra el Fuenlabrada (2-3) i Las Palmas (0-1). Luis García no podrà comptar amb el lateral dret Fran Gámez però recupera el titular en aquesta posició, Joan Sastre. Sedlar i Baba estan descartats.
