Aquest Girona va llançat cap al play-off. S’ho creu i ho fa amb l’aval d’haver-se convertit en els últims dos mesos en un rival temible, que ha sumat els darrers 15 punts en joc i que domina tots els registres. Ahir, els de Francisco s’examinaven davant un Sporting rocós i molt ben treballat en segurament el partit més important de la temporada. Tampoc van fallar. Els partits amb tant en joc com el d’ahir -el més semblant a un de play-off- són com partides d’escacs i cal jugar-les tenint en compte tots els detalls. Així ho van fer els de Francisco, que van controlar-ho tot: el tempo del partit, els pocs intents del rival, l’altre futbol i també la pilota aturada. Un cop més, en un partit tancadíssim, el Girona va treure petroli d’una acció d’estratègia d’on en va néixer el gol de Juanpe, aprofitant el refús de Mariño després d’una falta de Monchu. L’1-0 havia de ser definitiu però el Girona va demostrar que també té un altre factor molt important de cara en aquest recta final, la fortuna. La que va tenir l’equip quan el travesser va escopir la picadeta d’Aitor García, sol davant Juan Carlos en un clar contracop que era mortal de necessitat. El play-off encara no és una realitat però la victòria d’ahir el deixa una mica més a prop i suposa, de retruc, una altra demostració d’un equip que encadena 25 dels últims 30 punts i arriba pletòric al moment decisiu de la temporada.

Francisco va repetir onze per tercera jornada consecutiva en un clar senyal que les coses rutllaven i no volia tocar gaire res. Que en joc hi havia força més que tres punts va quedar clar des del xiulet inicial, amb un Girona d’allò més intens i excitat buscant i trobant Stuani, que va forçar un parell de córners només començar. L’Sporting semblava plantejar d’entrada un partit molt defensiu acumulant molta gent al darrere tot i que va ser el primer d’avisar amb una rematada escorada, però clara, de Gragera que Juan Carlos va haver de refusar amb el peu. El respecte era màxim.

Els asturians cedien la pilota al Girona i es tancaven al darrere amb una línia de quatre que sovint era de sis al darrere. Caldria tenir molta paciència per trobar la manera de superar el segon equip menys golejat de tota la categoria. Costava Déu i ajuda trobar el forat per on passar. Tot i això, en una acció d’estratègia, Stuani va estar a punt d’obrir el marcador en rematar una falta penjada per Gumbau. La rematada de l’uruguaià, però, va sortir força desviada (m.37). Tot seguit ho va provar Bárcenas amb un xut sec des de la frontal que va fer estirar Mariño per desviar a córner. El Girona començava a trobar el camí. Tocava aprofitar que s’havia inclinat el camp per mirar de fer mal i els de Francisco ho van fer. L’estratègia va tornar a donar els seus fruits i després del refús de Mariño a una falta de Monchu Juanpe va enviar el refús al fons de la porteria en l’última acció d’una primera part que no es podia acabar més bé.

La represa començava amb la incògnita de veure si l’Sporting continuaria tan defensiu o bé faria un pas endavant. Djurdjevic va avisar només començar amb una rematada desviada. El Girona havia fet el més difícil i no podia abaixar gens ni mica la intensitat. No li interessava tampoc que el partit es trenqués que era el que buscava l’Sporting amb l’entrada de Pedro Díaz per l’amonestat Javi Fuego.

El Girona es defensava amb la pilota i no concedia pràcticament cap esquerda per on pogués entrar l’Sporting. Tot i això, les accions d’estratègia eren un perilll i a punt va estar Babin d’empatar amb un cop de cap després d’una falta. El desgast era màxim i al darrer quart d’hora de partit, Francisco va refrescar la davanter fent entrar Bustos i Sylla. S’arribava al tram decisiu del partit on qualsevol detall és important. També la fortuna. I el Girona la va tenir quan en un contracop de llibre després d’un córner a favor, el travesser va rebutjar una rematada d’Aitor García, que tothom ja veia a dins. Ningú havia dit que no es patiria. l’hora de la veritat, llevat de l’acció on el travesser es va convertir en el 12è home blanc-i-vermell, tampoc l’Sporting va inquietar més Juan Carlos. El Girona va saber dominar adormir el partit fins arribar al final dels tres minuts d’afegit i confirmar un pas de gegant cap al play-off.