Difícilment el Girona es trobarà aquesta temporada un partit tan plàcid com el d’ahir a Anoeta. Els deu minuts mal comptats en què l’equip va haver de patir al final van ser masses per al conjunt de Míchel, que va ser molt superior a la Reial Societat B i se’ls hauria d’haver estalviat. Seriosos, efectius i amb la llei del mínim esforç, el Girona es va endur la victòria de Sant Sebastià gràcies a un regal del porter Ayesa a la primera part i a un gol de Bernardo a la sortida d’un córner a la represa. Un 0-2 que semblava incontestable, més que per la manifesta superioritat gironina, que també, sobretot per les decebedores prestacions d’un Sanse gens intens i que va demostrar perquè és un dels pitjors locals de la categoria. No obstant això, el Girona va permetre que el filial basc entrés al partit en una acció a destemps dins l’àrea d’Aleix Garcia sobre Lobete que el VAR va decretar que era penal. El gol de López va posar emoció als últims vuit minuts més l’afegit del partit on, llevat d’una centrada de Martín que es va passejar per l’àrea petita, no va passar res. La victòria permet el Girona allargar la bona dinàmica de resultats i fer un salt de qualitat a la classificació per situar-se a només tres punts dels llocs de play-off. Qui ho havia de dir fa un mes.

Les baixes tornaven a martiritzar el Girona, que arribava a Sant Sebastià sense Jairo ni Valery, titulars les darreres jornades i que van cedir el seu lloc a l’onze a Arnau Martínez i Juncà. La victòria incontestable contra el Cartagena (2-0), el bon moment de Baena i Stuani i la presència de Samu Sáiz eren arguments prou amenaçadors d’un Girona conscient que una victòria a Anoeta li permetria acostar-se a la part més noble de la classificació. Sorprenentment, només començar el partit, la Reial B va cedir la pilota als de Míchel, que tocaven i tocaven, tranquils, mentre els bascos els esperaven al darrere, sense pressionar excessivament. El Girona no estava incòmode amb la pilota però tampoc inspirat en la zona de creació. Feia tota la sensació que caldria tenir paciència per desgastar la defensa local, molt protegida. Tanmateix, el Girona es trobaria amb un regal poc després del quart d’hora quan Ayesa, va fer misto en l’intent de refusar amb el puny un córner servit per Aleix Garcia i la pilota va acabar al fons de la xarxa. Una pífia del porter basc que permetia el Girona avançar-se al marcador gairebé sense haver-s’hi posat.

El gol va donar encara més tranquil·litat als de Míchel, que van continuar amb el control del partit malgrat que la Reial B va fer algun tímid intent d’acostar-se a l’àrea de Juan Carlos. Un xut des del mig del camp de López i un cop de cap de Martón van ser les úniques rematades perilloses d’un conjunt basc que havia quedat grogui després de l’autogol del porter. El Girona hauria pogut liquidar el partit només començar la represa però Stuani, després d’una gran assistència d’Aleix Garcia, va enviar la pilota per sobre del travesser. Els de Míchel tenien el partit més que controlat i Bustos perdonaria altre cop el tercer en una gran aturada d’Ayesa. A partir d’aquí, arribaria un patiment innecessari i que hauria pogut costar un bon ensurt. El VAR va corregir l’àrbitre per avisar d’un penal d’Aleix Garcia a Lobete. López enganyaria Juan Carlos i posaria emoció a uns últims minuts on el Girona va veure com una centrada de Martín va estar a punt de fer anar en orris tota la feina feta. Els de Míchel van acabar demanant l’hora però entre el seu ofici i la innocència local, els tres punts van volar cap a Girona.