Samu gaudeix i el Girona ho agraeix

Samu Saiz és un jugador diferencial. N’hi ha pocs de tant determinants com ell a Segona i ho sap, però també ha de voler ser-ho. El madrileny va aterrar al Girona la temporada del retorn a la categoria de plata (2019-20) cridat a ser un futbolista amb galons a l’equip. Era i és una sort tenir-lo, però la veritat va ser que tècnics com Pep Lluís Martí van subestimar el seu talent després que el període d’adaptació amb Juan Carlos Unzué s’allargués més del previst. Potser el seu caràcter tampoc va ajudar. Francisco Rodríguez li va donar una oportunitat amb un rendiment correcte, però que estava lluny del que realment podia oferir. No ha estat, doncs, fins a l’arribada de Míchel Sánchez que Samu ha tret el seu futbol. El 10 per fi gaudeix i el Girona ho agraeix.

«He tingut entrenadors de tota mena i molt bons, però amb cap he disfrutat tant com aquest any perquè tenien altres estils de joc. El míster també va jugar a una posició similar a la meva i m’entén. Com li agrada tant sortir enrere jugant, els de davant tenim moltes possibilitats. Ens arriba la pilota neta des del darrere perquè els defenses i migcampistes estan a un nivell espectacular i tenim més facilitats de generar ocasions i brillar», va reconèixer ahir Samu. Amb Míchel, la relació va ser d’amor-odi des del primer dia. El tècnic mai ha tingut manies a l’hora de parlar sobre què espera d’ell als periodistes, «amb Samu o ens barallarem o serem amics» va afirmar a principis de temporada en una entrevista al Diari de Girona, però tot el que ha dit li ho ha transmès abans al mitjapunta. «Sempre ens dona molta canya, però tot el que fa és per ajudar-nos a trobar el nostre millor nivell i estiguem endollats pel que pugui passar. Em trobo molt bé, amb ganes de fer bé les coses i continuar estan com ara, fins i tot millorant. Crec que estic donant un bon nivell. És la clau d’aquest curs perquè tots hi estem. Surti qui surti, ho fa bé. Ja s’ha pogut veure a la Copa en què jugadors que no venien jugant ho han fet fins i tot millor que els titulars habituals. Si l’equip va com va, és per això», va comentar.

Precisament, amb qui més s’ha deixat anar és amb Álex Baena. Entre els dos van protagonitzar un recital d’arribades a la primera part de l’últim partit de Lliga contra el Fuenlabrada (2-1), una de les quals va convertir-se en un gol per emmarcar de l’extrem cedit pel Vila-real. «Quan jugues amb bons jugadors sempre millores. Si no t’ajuda un, ho fa l’altre. Em sento molt a gust amb l’Álex, igual que amb Borja o Artero. Som jugadors d’un perfil similar que ens agrada tenir la pilota. A Baena també li agrada sortir ràpid a la contra i sortir corrent als espais (a mi menys, riu). Ens entenem bé. La veritat és que és un tros de futbolista, té per davant una carrera molt bona i estic encantat que hi sigui. També Borja. Com més siguem, més competitivitat hi haurà», va apuntar. Després de caure als vuitens de final de la Copa del Rei contra el Rayo (1-2), el Girona pot centrar-se exclusivament amb la Lliga: «Teníem molta il·lusió per passar i estem fastiguejats perquè l’equip va fer mèrits contra un gran rival, com és el Rayo, que també té les seves armes. Portàvem molts partits sense perdre i la derrota molesta, però l’equip està preparat per competir el que resta de Lliga que és el més important».

El pròxim repte dels de Míchel serà aquest diumenge contra el Lugo a Montilivi (18.15 h), el penúltim partit d’un calendari d’allò més exigent a partir del febrer per retallar distàncies respecte l’ascens directe. «Sona a tòpic, però el Lugo és el més important per nosaltres. Després vindran l’Amorebieta i Ponferradina. A tots ens agrada somiar i voldríem arribar a Valladolid a un partit del Pucela, però per això s’ha de guanyar el Lugo que és un rival dur i ja ens va guanyar a la primera volta», va recordar. Per al madrileny tot passarà per «mantenir-nos a casa». «Hem d’estar pel partit des del primer moment, sense especular. Hem de millorar les desconnexions que tenim a vegades. A Montilivi estem donant un bon nivell, que és brillant per moments perquè generem moltes ocasions i juguem bé. La gent s’enganxa i s’identifica cada cop més amb l’equip, ens ajuden. És el que volem per poder crear una il·lusió maca», va afegir. Samu farà 31 anys aquest dissabte, encara que l’edat és només un número per ell: «Em veig igual de jove que els nois. Per mi els veterans són Borja, Stuani, Juanpe, Bernardo... Són menys esbojarrats i més tranquils que jo. Vull que els nois no juguin amb por, que s’atreveixin i tinguin ganes de menjar-se el món amb ambició com va fer Gabri a la Copa malgrat l’expulsió».