Hi ha rumiat gaire amb el penal que va fallar diumenge contra la Reial Societat B?
Una mica... Era un penal que hauria servit per sumar un punt que hauria anat molt bé tal com van anar els resultats de la jornada. Quan se’n xuten tants, pot passar que es falli. El següent ja entrarà.
Tot i això, feia quatre jornades consecutives que marcava. Està en ratxa.
Em trobo molt bé, sí. A gust i amb ganes que arribi el partit per continuar ajudant.
Si vostè feia quatre jornades que marcava, a Girona Stuani en fa cinc que no veu porteria. El sorprèn?
Stuani és un grandíssim davanter que sempre ha fet gols. Segur que hi tornarà, però espero que no sigui aquesta jornada.
Stuani, vostè i Rubén Castro són els pitxitxis de la categoria amb 15 gols. Li interessa la lluita per ser el màxim golejador?
Ni de bon tros. Sé que els gols ajudaran l’equip a estar a dalt, que és el que tots volem, i això és l’únic que m’interessa.
El sisè lloc sí que li deu interessar més. L’objectiu de l’Oviedo és fer el «play-off» d’ascens?
El nostre objectiu és estar a prop del grup que lluita pel play-off. Estar-hi enganxats per poder-hi entrar. Seria molt bonic aconseguir-ho.
Diumenge hi ha més que tres punts en joc?
No és cap final perquè encara quedaran moltes jornades per endavant. Això sí, tenim el partit marcat. Al cap i a la fi, ens juguem el sisè lloc amb el Girona i també l’average, que pot ser important.
El Girona ha estat a Primera un parell d’anys i ara ve de quedar-se a les portes de pujar dos cops. El veu com un aspirant a l’ascens?
He tingut la sort d’enfrontar-m’hi molts cops durant la meva carrera, tant a Primera, com a Segona. Sempre ha estat un equip fet per salvar-se a Primera o per pujar de Segona. Encara que hagin passat anys i hagin perdut força poder econòmic, els jugadors que tenen són de gran nivell i lluitaran pel play-off, segur. És un rival molt bo i difícil.
L’Oviedo fa molts anys que no trepitja la Primera ni ha fet mai cap «play-off» d’ascens amb el format actual. Què suposaria arribar a la promoció?
Un club amb la història que té l’Oviedo ha d'estar a Primera. Per tot el que mou i significa. Tota la ciutat viu i sent l’Oviedo. L’estadi ple és dels que impressiona. Tinc companys que han vingut a jugar i m’ho han dit. Per camp, afició i història s’ho mereix. Seria increïble.
La promoció és una loteria?
Miri, l’any passat amb el Leganés vam acabar tercers i vam quedar eliminats a la semifinal... El format no em desagrada. Normalment, el sisè arriba en bona dinàmica perquè els ha costat entrar i solen fer més mal.
El Girona fa dos anys que es queda amb un pam de nas a l’últim partit. Hi veu malastrugança?
Sembla que se li resisteix, sí... Recordo que ja li va passar fa uns anys contra el Lugo quan es van quedar a un minut de pujar directes. Els costa en aquest tipus de partits.
De fet, vostè era en aquell Saragossa que capgira un 0-3 a Montilivi al «play-off» del 2015...
Va ser increïble. Amb el 0-3 a la Romareda ens pensàvem que s’havia acabat tot, però el futbol és així. No teníem pressió i l’equip va anar a Montilivi alliberat. El Girona encara estava tocat del dia del Lugo i amb els primers gols, els van entrar dubtes i se’ls va complicar. Jo estava lesionat, des de casa anava veient els gols i no m’ho creia. Estava content tot i que em feia ràbia no ser-hi després d’haver fet una bona temporada amb molts gols.
Tornem al present. És la seva millor temporada després d’aquell any al Saragossa i el següent a l’Eibar?
A nivell de gols, sí, està sent un gran any. En alguna temporada anterior potser no n’havia fet tants, però futbolísticament sí que estava bé perquè havia millorat i madurat. Ara, a més a més de marcar, em trobo a gust i amb confiança.
Les darreres 11 temporades ha estat a 11 equips diferents. Què li ha mancat per trobar estabilitat?
Ara a Oviedo he signat dos anys amb opció a un tercer. M’agradaria trobar-la aquí. Jo pertanyia a l’Atlètic de Madrid i venia de trencar-me els lligaments del genoll en el debut amb el primer equip. Després va ser complicat entrar en un equip amb Forlán, Agüero, Falcao, Diego Costa... Vaig anar cedit molts anys cercant minuts i experiències. Llavors vaig fitxar pel Swansea, però volia tornar i vaig tornar a ser cedit a altres clubs. La veritat és que he estat a molts clubs, però només en propietat, a dos o tres.
Què hi ha de cert que el Girona sempre li ha anat al darrere?
És veritat, sí. Algun any va haver-hi la possibilitat i no sé per què no es va poder fer. Diria que era amb Machín d’entrenador, tant a Segona, com a Primera em volien.
Qui era el seu ídol de petit?
Doncs sobretot Ronaldo Nazario. I també Fernando Torres, que era un mirall per a tots els del planter de l’Atlètic. El meu referent de sempre, això sí, ha estat el meu pare (Miguel Bastón, exporter històric del Reial Burgos 1984-94).
Amb un pare porter, no ho va voler provar això de parar?
Sí, de petit sí! Amb 5 anys hi vaig començar, però era molt inquiet i ell em va dir que me n’anés cap amunt, que estaria més tranquil...
