El calendari avança, els moviments, no tant. Calma tensa a l’entorn, que reclama fitxatges. Paciència a Montilivi, on tothom vol filar ben prim i no fer cap pas en fals. Afina la punteria el club, que encara té feina quan el mercat arriba a la seva recta final. Són dues setmanes, pràcticament, el temps que hi ha per davant i les exigències de Míchel són clares. «Cinc o sis» cares noves, ha demanat en reiterades ocasions. Des que va arribar Miguel Gutiérrez, el divendres 5 d’agost, que no s’ha tancat cap més incorporació. El temps passa, les necessitats es mantenen. La direcció esportiva continua amb uns quants fronts oberts i malgrat la pressió, que anirà a l’alça a mesura que passin els dies, es treballa amb la mateixa idea. La de no precipitar-se, la de fixar-se uns objectius i lluitar per intentar aconseguir-los, sense llançar la tovallola massa aviat. És cert que algun dels noms que hi havia al damunt de la taula s’han acabat escapant. Però d’altres són els que finalment han arribat al Girona. De moment, es treballa per ampliar la plantilla. Si dimarts era Oriol Romeu, del Southampton, el clar protagonista (hi ha negociacions en dansa), avui li ha tocat el torn a Javi Hernández. Sí, una altra vegada. A mitjan juliol es va apostar per ell però l’operació no va fructificar. Tanmateix, s’ha reactivat l’interès i el club ho ha tornat a intentar, a veure si aquesta vegada el desenllaç és un altre.
Txema Indias, director esportiu del Leganés, ha decidit posat una mica de llum a la situació actual del seu futbolista. Enrocat i sense saber molt bé què serà d’ell aquesta temporada, Javi Hernández fa dies que no s’exercita amb l’equip. S’ha parlat d’ansietat. «Està a casa per un problema que té, no pot entrenar», diu Indias. Ha recordat que durant l’estiu han arribat «diverses ofertes» per incorporar-lo, però cap d’elles, de moment, ha arribat a bon port. Primer el Toulouse francès, sense sort. Després, el Rayo Vallecano. «Va ser de manera molt informal, se’m va preguntar per la seva situació i punt. No hi va haver oferta en ferm en cap moment». És llavors quan entrava a escena el Girona. «Van venir a per en Javi i es va arribar a un acord amb el Leganés. Un acord tancat pel 50 per cent. Es va donar per fet que també hi hauria una entesa amb el Reial Madrid, que té l’altre 50 per cent. Però no va ser així i és el Madrid el que no accepta les condicions. Llavors l’operació va caure i no es va poder tancar».
Passat un temps, amb el futbolista desencantat per tot plegat i resant perquè la situació s’arregli d’una vegada per totes, ha tornat a la càrrega el Rayo, que demana una cessió amb opció de compra. La mateixa fórmula que ha utilitzat de nou el Girona, que s’hi ha posat de nou. Una i altra proposta són molt similars, amb condicions que no són massa diferents. Ara és el Leganés el qui ha de decidir, pel que la pilota és a la seva teulada. Es parla des del seu entorn més proper de dues opcions «interessants i atractives» i que la voluntat del futbolista és la de canviar d’aires i que la situació no es torni a encallar com ha passat fins ara.
A Montilivi agrada, i molt, el seu perfil i aptituds. De només 24 anys i amb prop d’un centenar de partits a la Segona Divisió (entre l’Oviedo i el Leganés), pot actuar com a lateral esquerre i també pot fer de central. Una polivalència que li aniria de meravella al conjunt de Míchel Sánchez, que té coberta a mitges aquella banda. Hi pot jugar Valery, titular a Mestalla el diumenge, i també s’ha incorporat Miguel Gutiérrez, encara més jove i amb un llarg recorregut. Espera ara el Girona que aquesta proposta sigui suficient per convèncer no només el jugador, que ho veu amb bons ulls, sinó també al Leganés, que haurà de decidir-se, i aviat, entre aquestes condicions o les que li proposa el Rayo Vallecano.
Un esforç a la porteria
S’ha de fitxar un porter. Odos, fins i tot. Juan Carlos està ben sol des que a Ortolá se li va rescindir el contracte perquè canviés d’aires. Han passat uns dies i no ha arribat ningú més, pel que el jove Lluc Matas va haver de completar la convocatòria pel partit de Lliga amb el València. El nom d’Álvaro Fernández ja fa temps que sona, però agrada a més clubs. És en aquest sentit que fins i tot s’han creuat fronteres. El Girona s’ha interessat, per exemple, per Matías Dituro, que la temporada passada va defensar la porteria del Celta a Primera. Ara juga a l’Universidad Católica xilè. Perquè vingui cap aquí tocarà rascar-se la butxaca i s’hauria presentat una proposta que rondaria el milió d’euros. És un candidat. Un altre, també argentí, és Agustín Rossi. No va voler renovar amb Boca el contracte que se li acaba el proper 30 de juny i el club xeneize escolta ofertes. Rossi ha fet 26 anys aquest mes d’agost i diversos mitjans de l’Argentina asseguren que el Girona ha presentat una oferta de gairebé dos milions d’euros. Ha estirat el club els seus tentacles i té en ment d’altres perfils. També ha sondejat la situació del català Àlex Domínguez. El de Granollers, internacional estatal sots21, té contracte amb el Las Palmas fins al 2024 i l’últim curs va marxar cedit a l’Eivissa. Noms, noms i més noms. Tocarà filar prim i encertar-la.
Reinier Jesús, a prop
També es busquen migcampistes i és aquí on entra a escena Reinier Jesús. El jugador del Reial Madrid, brasiler i de només 20 anys, agrada i molt al Girona, que està apretant per portar-lo cap a Montilivi. Segons informa el diari "Marca", d'altres clubs com el Valladolid, l'Almeria i també el Torí italià han competit pel futbolista però que el més probable és que Reinier acabi vestint de blanc-i-vermell. Ho veu amb molt bons ulls el propi jugador, que ha parlat ja amb Míchel Sánchez. Ara toca que des del Bernabéu s'accepti l'operació. Es parla d'una cessió simple, sense opció de compra i amb el Girona assumint una bona part del salari. El jugador, forjat al Flamengo, va fitxar pel Madrid el 2020 i va disputar alguns minuts amb el filial abans de viure les dues últimes temporades de préstec al Dortmund alemany.
