Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

La importància d’encertar el destí

Manu Vallejo i Toni Villa deixen enrere diferents experiències al València i Valladolid, respectivament, per començar de zero a Girona, confiant que tot allò que vingui a partir d’ara els convenci que la tria que han fet hagi sigut la més convenient

14

El Girona presenta a Toni Villa i Manu Vallejo

Sí, els tòpics sempre hi són. No falla. Van de la mà amb el futbol, sobretot al capdamunt de la piràmide. A preguntes repetides, respostes mastegades. Però els futbolistes, que també són persones encara que a vegades no ho sembli, les coses les diuen per alguna raó. I si Manu Vallejo i Toni Villa afirmen, sense embuts, el seu desig que fitxar pel Girona hagi sigut una decisió encertada, és perquè així ho esperen. Canviar d’aires mai és fàcil i a banda de guanyar-se la vida, els jugadors també volen gaudir, sentir-se estimats i progressar. La majoria, almenys. «Tothom vol estar allà on se senti valorat». Paraules de Villa que podrien haver sortit de la boca del seu company Vallejo. Un i altre van desfilar, en qüestió de minuts, per la sala de premsa de l’estadi de Montilivi. Hi va haver temps per a les frases habituals, les de sempre. Ganes d’ajudar l’equip, la voluntat per jugar allà on vulgui l’entrenador i coses d’aquestes. De tot plegat, però, segurament el més destacat va ser l’explicació que tots dos futbolistes van oferir per justificar un canvi de vida d’un dia per l’altre i què és el que pot moure a algú, a part d’intentar guanyar diners, a canviar de club. De ciutat, de vida. Esperen haver fet una bona tria. Volen jugar, per descomptat. I que arribin els resultats esperats. Però sobretot, sentir-se valorats, estimats, acollits. El viatge, tot i que acaba de començar, sembla que va pel bon camí.

Manu Vallejo no va poder ser més sincer. Com un llibre obert, va explicar que necessita que les coses li vagin bé. Per ell mateix, per sentir-se a gust i perquè ve d’un any complicat, sense massa minuts, amb una cessió inclosa i també un descens. Ha viscut un estiu «amb molta incertesa», perquè si bé des del primer dia es va convèncer que podia quedar-se a València, la voluntat de «ser important» i el xoc amb la realitat van obrir-li els ulls. El mercat es va anar movent i van aparèixer les propostes. Acabaria escollint el Girona. «Al cap i a la fi són decisions. Tot el món m’ha parlat bé d’aquest club. M’agrada la seva proposta de joc i la filosofia de l’entrenador. Tot això em va cridar l’atenció i vaig escollir el que creia que era el millor per a mi». El temps li donarà o no la raó. El temps i també d’altres aspectes. «Al cap i a la fi, el que vull és complir propòsits. M’agradaria retrobar-me personalment perquè aquesta darrera temporada no he sigut el jugador que vull ser. Tinc la intenció de recuperar la meva millor versió. Amb energia i amb ganes de transmetre moltes coses. També que l’equip guanyi tants partits com sigui possible i es pugui salvar».

De moment, la primera impressió és positiva. Fitxat fa una setmana, dissabte debutava a Palma i provocava el penal que acabaria suposant l’empat, obra de Samu Saiz. «Des que he arribat aquí que ja m’he trobat bé. Amb una bona energia, fresc i amb tot allò que necessita un futbolista. M’agradaria fer un bon any. Tant de bo sigui el millor que he fet fins ara, però no pas el millor de tota la meva carrera perquè aquest espero que arribi més endavant».

Uns minuts abans era Toni Villa qui s’havia sincerat. La seva no era una situació calcada a la de Vallejo, ni de bon tros. Ha tingut continuïtat, minuts, i s’ha sentit important. Però aquest curs li ha tocat canviar d’aires. Ha entès el context i ho ha apostat tot per venir a Girona, un club que sempre li ha cridat l’atenció. Ell també és del parer que decisions com aquestes marquen el dia de demà, pel que espera haver fet una bona elecció, tot i que d’entrada i després d’aquests primers dies, només pot tenir paraules positives per com ha estat rebut pels seus companys i el cos tècnic. «Tot ha anat molt ràpid. Ja feia temps que havia tingut l’opció de venir aquí i jo era conscient que em volien fitxar. No va ser fins ara que va existir aquesta possibilitat i des d’aquest moment, el Valladolid m’ha obert la porta i jo ho he tingut molt clar». Per què? Ell ho explica. «Tothom el que vol és anar allà a on et volen, així de clar. Sentir-se valorat i bé. Conec molts jugadors que han passat per aquí i cap d’ells m’ha parlat malament del club ni tampoc d’aquesta ciutat. Són coses que he tingut molt en compte».

És clar que vol minuts, però d’entrada, la voluntat és la «d’ajudar» un equip que ha apostat per ell. Perquè donar un cop de mà «és el meu rol principal». Ara mateix centra bona part dels seus esforços en «integrar-me i adaptar-me a tot allò que vol l’entrenador», tot i que també ha tingut temps per pensar en el partit de demà. Només uns dies després del seu fitxatge, li tocarà enfrontar-se al seu exequip. Coincidències del futbol, de la vida. «Les coses estan anant molt de pressa. Signo i només un dia després em toca debutar. I al cap de poc, m’enfrontaré al Valladolid. Em retrobaré amb molta gent que conec. És que no he tingut temps ni de trobar-los a faltar a tots. Es tracta de persones que m’estimo molt». Això sí, deixant de banda els sentiments, el que vol Toni Villa és que «els tres punts siguin per a nosaltres».

Serà ben especial. El retrobament, el partit. És a Pucela on s’ha fet gran. Allà hi acumula un munt de partits i experiències. Suficient per donar quatre pistes sobre el proper rival. «El Valladolid és un equip molt potent al que li agrada tenir la pilota. A nosaltres també, per això li haurem de treure. Ens convé que no es converteixi en un duel ple de transicions». Demà, nova oportunitat perquè Villa i Vallejo sumin arguments per corroborar que venir a Girona ha sigut la decisió més encertada.

Compartir l'article

stats