Deia Míchel fa un parell de mesos que volia arribar a l’aturada pel Mundial amb 20 punts. Al final en seran 16, xifra que ben segur que satisfà l’afició i, segurament, també el tècnic que per fi ha trobat la tecla i veu com el Girona rutlla. Ahir a Elx, al Girona li va fer una mica de mandra posar-s’hi i va necessitar fins i tot una clatellada inicial per despertar-se i reaccionar a temps. Ho va fer, això sí. Potser no es va veure la brillantor d’altres dies, però el Girona va exhibir mentalitat i ofici per capgirar l’1-0 de Lirola i endur-se els tres punts del Martínez Valero. Una victòria d’allò més merescuda d’un Girona immensament superior a un Elx que va demostrar per què és cuer. Iván Martín -dos gols en dos partits- i Castellanos van certificar el pas endavant de l’equip, que fa un gran salt a la classificació i respira encara més. Míchel ha sabut retocar l’equip a temps i amb encert: no només juga bé sinó que guanya. Això ha permès els gironins passar d’una ratxa de set jornades sense guanyar a haver sumat 7 dels darrers 9 punts en joc. Una sèrie que li permetrà, amb el permís del partit de Copa de diumenge a Quintanar del Rey gaudir al màxim de les vacances i veure el Mundial tranquil·lament, sense el neguit de tenir a prop les posicions de descens. I veient el pic de forma assolit, segurament l’aturada arriba en un mal moment pels de Míchel, que agrairien continuar jugant i guanyant.
Malgrat visitar el cuer, tothom sabia que caldria suar per guanyar. L’equip ho va saber fer per sobreposar-se a uns primers minuts discrets i al gol de Lirola per treure el futbol i sumar el triomf en un partit que va acabar sent plàcid. Fins i tot el davanter Pere Milla va reconèixer que l’Elx havia fet «el ridícul». És una opinió. Ara bé, amb l’1-2 al marcador, ningú les tenia totes i menys veient com Romeu, Stuani o Riquelme perdonaven la sentència una vegada rere l’altra. La superioritat del Girona, tanmateix, era tan gran que no va donar peu a què l’Elx inquietés el marcador. La victòria final confirma el gran moment dels de Míchel que se’n van a l’aturada amb 16 punts i d’allò més cofois.
Veient que havia trobat la tecla, Míchel va decidir repetir el mateix onze que havia meravellat contra l’Athletic. Així, Valery i Toni Villa van repetir als extrems, amb Herrera a la mitja punta per darrere de Castellanos, amb un 4-4-1-1. De seguida es va veure que el Girona no tenia aquella electricitat de divendres passat. Conscient de la necessitat de marcar primer per alliberar-se i treure’s pressió de sobre, l’Elx va sortir amb una marxa més que els gironins. Potser pel canvi de darrera hora abans de començar el partit de Javi Hernández per Miguel Gutiérrez o per la lesió de Yangel Herrera abans del quart d’hora, als de Míchel els va costar molt entrar al partit. L’Elx, de fet, va clavar un primer ensurt de seguida en un contraatac que Collado va finalitzar a la base del pal. El Girona patia sense la pilota i veia com els locals trepitjaven àrea amb massa facilitat. Així arribaria el primer gol del partit en una acció per la dreta que finalitzaria el lateral dret, Pol Lirola, amb una gran definició. La ferida podria haver estat encara més gran si dos minuts després el travesser no hagués escopit un cop de cap de Pere Milla. El lleidatà va guanyar el salt a Arnau i va rematar a plaer una centrada de Mascarell, que havia superat amb molta facilitat Javi Hernández.
El Girona despertaria i fregaria l’empat en una notable acció triangulada que va acabar amb un xut creuat al pal d’Aleix Garcia. A punt va estar però Villa de frenar la reacció dels gironins. L’ex del Valladolid va arribar tard en una disputa amb Raúl Guti i el va trepitjar per darrere al turmell en una acció que, per molt poc, no va ser castigada pel VAR amb vermella directa. Refets de l’ensurt, el Girona va aconseguir calmar el partit amb la pilota. Romeu marcaria a la sortida d’un córner, però González Fuertes anul·laria el gol per una suposada falta que només va veure ell. L’equip començava a arribar amb perill i trobaria el premi en una gran acció entre Arnau i Javi Hernández que finalitzaria, de cap, Iván Martín entrant des del darrere.
El Girona havia arreglat, a mitges, el mal inici i tenia tota la segona part per acabar-ho de fer. Només començar la represa es va veure un equip diferent, més intens i amb la línia de pressió més alta. Els de Míchel van passar a ser els amos i senyors de la pilota i a gaudir d’arribades clares. Valery, Toni Villa i Castellanos van tenir un segon gol que havia de caure pel seu propi pes. I així va ser. Castellanos va rematar de primeres molt bé dins l’àrea una centrada d’Arnau des de la dreta per avançar els gironins. A partir d’aquí, l’Elx va quedar estabornit i el Girona va jugar, a plaer, amb una sensació de superioritat gairebé insultant. Només la manca de punteria de Romeu, que va rematar al travesser, o un Stuani despistat en una pilota morta dins l’àrea de les que no sol perdonar van deixar els minuts finals amb un marcador obert. Això sí, veient les cares de nul·la convicció dels jugadors de l’Elx i el total convenciment dels del Girona, la victòria no es podia escapar i no ho va fer.
