La permanència més cara dels darrers temps

Els experts solen dir que per assolir la permanència a Primera Divisió, amb 40 punts n’hi sol haver prou. Punt amunt, punt avall, aquesta xifra és la que ha donat la tranquil·litat absoluta a final de curs les darreres temporades. De fet, mai en l’última dècada, cap equip ha baixat a Segona Divisió amb 40 punts. Tanmateix, enguany fa de mal dir que puguin ser suficients. Amb l’excepció de l’Elx, desnonat de fa temps, la zona mitja-baixa de la classificació acumula un grapat d’equips separats per amb prou feines sis punts. Quan no guanya el Valladolid, ho fa l’Almeria, i quan no, ho fan el Cadis o el València o puntua el Mallorca. Aquest ball de victòries dels equips de baix fa estrènyer molt la lluita per fugir del pou i evita que cap altre equip es despengi i acompanyi l’Elx al darrer vagó. «En falten dos més. No sé pas quins poden ser», es comenta entre els aficionats gironins tot mirant i remirant la classificació del diari tot esmorzant. Aquesta sensació es té a tot arreu i, ben segur que ningú vol ser un dels dos escollits per cremar-se. Tot plegat fa que, a manca de catorze jornades per acabar la Lliga, els números diguin ens encaminem cap a la salvació més cara de la darrera dècada. Fins i tot més, perquè per trobar un curs en què el divuitè tingui 25 punts després de vint-i-quatre jornades, cal recular fins setze anys enrere, la 2006-07. És a dir, caldrà deixar-se de romanços, no creure’s tant les floretes i arremangar-se per baixar al fang i mirar d’estacar una salvació que, això sí, el Girona, onzè, té més a prop que nou rivals més. 

«En farem prou amb 40 o en caldran més?». Aquesta és una altra pregunta recorrent que es fan els seguidors del Girona. La història diu que amb quaranta punts difícilment es baixa, però hi ha excepcions. Per trobar-les cal anar una dècada enrere, a la temporada 2011-12 quan el Vila-real va perdre la categoria amb 41. Un any abans, la víctima va ser el Deportivo de la Corunya, que va baixar amb encara més punts, 43. El Betis(2008-09) i el Saragossa (2007-08), van descendir amb 42. En cap d’aquests quatre exemples, l’equip que marcava el descens després de 24 jornades tenia tants punts com els 25 que té ara l’Almeria. Caldrà veure si enguany pot passar una cosa semblant i que s’hagin de superar els quaranta punts, però sí que sembla que s’hi haurà d’acostar-se molt. 

Les matemàtiques diuen que la projecció de punts que farà el divuitè (primer equip que baixa)a final de temporada és de 39,58. És a dir, que caldrien els 40 punts.  O no, perquè tothom sap que el futbol no és cap ciència exacta. En aquest sentit, la història diu que no necessàriament ha de ser així. De fet, en l’últim exemple que el divuitè classificat a la vint-i-quatrena jornada tenia 25 punts, l’Athletic Club, el curs 2006-07, a final de temporada es va baixar amb 39. El damnificat aleshores va ser elCelta. Aquesta dada, també diu que fa setze anys que cap divuitè classificat té tants punts com en la temporada actual l’Almeria. Per anar a un antecedent més recent, es pot analitzar a la darrera temporada el Girona a Primera Divisió (2018-19). Curiosament, aquella campanya és la que el divuitè classificat tenia més punts de les últimes onze. El Vila-real en disposava de 23 mentre que en la resta d’exercicis fins al 2012, els divuitens classificats a la vint-i-quatrena jornada mai van arribar als 23. 

Mentrestant el Girona torna avui a la feina després de la derrota a Getafe per començar a preparar el partit de dilluns que ve a Montilivi contra l’Atlètic de Madrid (21:00). Per aquest matx, Míchel podria recuperar Alexander Callens, un cop superats els problemes físics que l’han fet ser baixa els darrers partits.