Barça-Girona: Un punt que és una joia (0-0)

Ni es va guanyar el partit, ni es va celebrar cap gol, però l’alegria dels jugadors sobre la gespa del Camp Nou estava més que justificada. El 0-0 final era una alegria màxima per als homes de Míchel que acabaven de signar un partit amb majúscules contra el líder. Un empat d’un valor gegant per als interessos dels gironins, que no només van exhibir el seu futbol alegre en un gran escenari sinó que van tenir premi i es van endur un bon botí en el camí cap a l’objectiu de la permanència. Qui sap què hauria pogut passar si Castellanos hagués tingut el punt de mira més afinat en l’ocasió més clara dels gironins del partit ja a la segona part. Hauria estat molt bonic guanyar sí, però el Girona també hauria pogut perdre de no haver estat per les intervencions d’un Gazzaniga molt inspirat que en l’afegit va salvar l’1-0 en un cop de cap de Gavi. El d’ahir es converteix automàticament en el segon 0-0 més celebrat de la història del Girona després del que va suposar l’ascens a Primera el 2017 contra el Saragossa. Una pàgina daurada més, doncs, que escriu el Girona al seu llibre d’història. Un llibre que, si no es torcen gaire les coses, ha de tenir més capítols a la màxima categoria perquè el coixí respecte al descens ja és de vuit punts. 

Era un dia gran. Un partit somiat per molts i un dels premis que es va guanyar el Girona amb l’ascens a Primera. Jugar contra el Barça al Camp Nou a Primera és un luxe que l’equip vivia ahir tot just per tercera vegada a la història i calia estar a l’alçada. Allò de sortir i gaudir, no valia. Tocava sortir i, sobretot, competir per mirar d’esgarrapar algun punt per acostar-se encara més a l’objectiu de la salvació. Fer-ho al Camp Nou era una empresa veritablement complicada, però com havia avisat Míchel diumenge, no impossible. El risc de pagar els plats trencats de l’eliminació a la Copa del Rei de dimecres passat a mans del Madrid hi era, però també la possibilitat d’agafar el Barça relaxat amb els dotze punts d’avantatge al capdavant de la Lliga. 

El tècnic no va tocar l’onze titular que havia superat l’Espanyol a Montilivi la darrera jornada fent confiança a Javi Hernández, Toni Villa i Iván Martín i deixant Aleix Garcia a la banqueta després de la lesió. Míchel va apostar també per la carta de situar Arnau de pivot per crear superioritat al mig del camp en la sortida de la pilota. Ens quedaríem curts si qualifiquéssim de frenètic l’inici de partit. El Girona va sortir intimidador i va ensenyar les urpes de seguida amb una bona combinació entre Iván Martín i Borja García a la que no va arribar Castellanos. Tsygankov poc després, remataria fora per ben poc. EL Girona havia clavat un parell d’ensurts que van fer despertar el Barça perquè engegués la maquinària. Així, Lewandowski ho provaria amb un xut que fregaria el travesser i un cop de cap desviat. Més a prop encara estaria Bueno de fer-se un autogol en una manca d’entesa amb Gazzaniga que el porter va resoldre a darrera instància.

El Girona va contenir el cop i, amb personalitat i pilota, va ensenyar uns grans minuts de futbol. Sense més ocasions clares ni tampoc premi, això sí. Per contra, el Barça sí que arribaria amb claredat a la porteria d’un Gazzaniga que evitaria el primer gol en una rematada a boca de canó de Raphinha. En el córner següent, el porter argentí trauria la pilota sobre la mateixa ratlla de gol sense que el VAR avisés que havia entrat del tot, malgrat les protestes locals. 

La represa va començar sense tantes revolucions però amb el Girona igual de fi amb pilota i o fins i tot més. Els de Míchel van minimitzar els riscos al darrere i no van patir tant com a la primera part. A més a més van començar a fer uns recitals amb la possessions de més dos minuts que a punt van estar de donar fruits. Taty Castellanos va quedar sol davant Ter Stegen i quan el més senzill semblava enviar la pilota al fons de la xarxa, el davanter argentí va rematar fora increïblement. 

El Girona havia perdonat i el Barça s’havia salvat. El partita vançava i el cansament començava a aparèixer. Amb Aleix Garcia ja al camp des de la mitja part, Míchel va fer entrar Riquelme i Stuani al quart d’hora de la represa per sacsejar l’atac gironí. Costava arribar amb perill a l’àrea de Ter Stegen, però el Girona a punt va estar de somriure en una centrada de Riquelme que Araújo gairebé acaba en autogol de l’uruguaià. 

El Girona va saber gestionar bé els minuts finals del partit i va mantenir fins i tot l’amenaça en atac amb homes frescos com Stuani, Valery, Couto i Riquelme. L’oportunitat per guanyar no va arribar i, en defensa, els homes de Míchel van contenir bé els tímids intents d’un Barça molt desinflat. Tot i això, en el minut extra que va afegir l’àrbitre Mateu Lahoz, Gazzaniga va haver d’aparèixer per salvar amb una bona aturada que un cop de cap de Gavi deixés glaçada la parròquia blanc-i-vermella desplaçada al Camp Nou. L’exercici global del Girona es tancava amb un excel·lent. L’equip va ser capaç de deixar la porteria a zero per primera vegada fora de casa i, això, si en atac no s’està inspirat, sempre és sinònim de puntuar. Fent-ho al Camp Nou, el punt té un clar regust de victòria. 

LA FITXA

Barça: Ter Stegen, Kounde, Araujo, Èric Garcia, Balde, Sergio Busquets, Sergi Roberto (Kessie, min.46), Gavi, Raphinha (Jordi Alba, min.75), Ansu Fati (Ferran Torres, min.68) i Lewandowski.

Girona: Gazzaniga, Arnau, Santi Bueno, David López, Javi Hernández, Oriol Romeu, Iván Martín (Valery, min.84), Borja García (Aleix Garcia, min.46), Tsygankov (Riquelme, min.70), Toni Villa (Yan Couto, min.60) i Taty Castellanos (Stuani, min.60).

Gols: Cap.

Àrbitre: Mateu Lahoz. Va amonestar Castellanos i Stuani (Girona).

Estadi: Spotify Camp Nou, 78.425 espectadors.

Recupera aquí el minut a minut:

Subscriu-te per seguir llegint