El Girona no és cap filial del Manchester City

El Troyes és el dissetè classificat de la segona divisió francesa, després d'haver baixat l'any passat; el Palerm, el tercer de la segona italiana; i el Lommel, on juga Àlex Granell, el tercer de la segona divisió belga (aquest club no ha jugat mai a la primera divisió del seu país). Tots aquests equips tenen en comú que són propietat del City Football Club. Aquest hòlding també s'ha expandit per altres continents: el New York City (onzè, a la MLS), el Montevideo Torque (novè a la lliga de l'Uruguai), el Melbourne (novè, de dotze equips, a la primera divisió australiana), el Yokohama Marinos japonès i el Schuan Juniu xinès militen a la segona divisió dels seus països. Quasi tots aquests clubs, propietat del City Group, juguen a la segona divisió i, en molts dels casos, en lligues menors.

Ara bé, el Girona FC, únic club de tots els enumerats del qual el City Football Club no n'és l'accionista majoritari, és víctima d'una campanya intoxicadora, sobretot a les xarxes socials, que atribueix els èxits del primer equip a les cessions del Manchester City i als petrodòlars que, suposadament, arriben a Montilivi. Aquesta campanya, que s'ha estès com una taca d'oli, és una suma de factors que van des de l'enveja a la ignorància, passant per la mala fe. En l'actual context polític i social, també compta que el Girona sigui un club català.

Tot parteix d'unes declaracions de Javier Tebas el setembre de 2017, al cap d'un mes que el Manchester City comprés el 44,3% de les accions del Girona FC. El president de la Lliga va acusar la societat anglesa de practicar el «dopatge financer» amb les cessions al Girona: «S'aprofiten dels diners del petroli per aconseguir avantatges sobre la resta d'equips». El City va amenaçar d'emprendre accions legals contra Tebas, i aquest no n'ha parlat mai més.

Ara, amb la gran temporada del Girona, les acusacions han revifat. S'ha de tenir molta mala fe per entrenar un Celta de Vigo amb 79,8 milions d'euros de límit salarial, pels 51,9 del Girona, i acusar al club gironí de tenir «un suport darrere», com va fer recentment Rafa Benítez: «Quan parles dels diners que tens i el control salarial, ells hi tenen un suport. És molt difícil de controlar, de parar això. Per moltes regles que posis, es poden saltar», va dir l'actual entrenador del Celta la vigília del partit de Montilivi.

Quan el Girona va golejar l'Almeria (5-2), entitat amb 11 milions més de límit salarial que els gironins, que aquest estiu va ser el segon club que més va invertir en fitxatges (51 milions d'euros), només superat pel Madrid, i que té com a propietari un magnat de l'Aràbia Saudita, un periodista del Diario de Almeria va escriure: «Al davant hi havia un conjunt que, avalat pel grup inversor del City Football Group, dels Emirats Àrabs Units, s'està beneficiant del flux que li genera aquest gegant futbolístic». I, després de guanyar a Pamplona (2-4), Diario de Navarra va subtitular així la seva crònica: «Osasuna, tot i posar-se al davant del marcador, no va poder contra el Manchester City B». Un articulista, Fran Pérez, va escriure que era normal que el Girona passés per sobre de l'Osasuna, que porta 42 temporades a Primera, «per nom, equip i milions de papà City». Al·lucinant.

Les falses acusacions no arriben només de fora de Catalunya; també n'hi ha d'aquí. Un periodista del diari Ara, Roger Requena, ha escrit a la xarxa X: «Cal recordar que el City ha ajudat MOLT (ho posa en majúscules) el Girona cedint 19 jugadors valorats en més de 60 milions d'euros a canvi de 5 milions d'euros». Quins jugadors ha cedit el City? Haaland, De Bruyne, Bernardo Silva? Si repassem la vintena de futbolistes que han vingut des del 2015, hi ha molta morralla. De caviar, que podrien ser Julián Alvarez (21 anys), o Jérémy Doku (21 anys) o fins i tot el jovenet Rico Lewis (18 anys, 4 partits a la Champions i 166 minuts a la Premier), ni un, ni tan sols James McAtee, un prometedor jugador que han cedit al Sheffield United. Tampoc no han vingut, perquè ells no van voler, els Denayer, Zíntxenko o Brahim Díaz, noms que en el seu dia havien estat damunt la taula, sobretot l'actual jugador del Real Madrid, que, a més, tenia Pere Guardiola com a representant.

Els fets desmenteixen aquesta campanya de desprestigi. Per Montilivi, han passat jugadors com Kayode (deambula a la segona divisió turca amb només 30 anys), Nwakali (en porta tres de desaparegut, amb 26 anys), Patrick Roberts (ha canviat molt sovint d'equip des que va venir a Girona fins a assentar-se al Sunderland, de la segona anglesa), Marlos Moreno (amb només 27 anys ha voltat per Turquia, Mèxic, Brasil, Bèlgica, França...), i un llarg etcètera. Cap dels que han vingut a Girona, ha arribat al primer equip del Manchester City. L'únic que ha destacat, després de passar dos anys per Montilivi amb més pena que glòria, és el brasiler Douglas Luiz, titular indiscutible a l'Aston Villa les últimes cinc temporades. També hi podríem incloure Pablo Marí (només 9 partits amb el Girona, penalitzat per alguns errors greus, com a Reus), que juga al Monza, a la zona mitjana de la sèrie A italiana, i que va guanyar la Copa Libertadores amb el Flamengo. Només cal veure on han acabat els tres jugadors que va cedir el City la temporada de l'últim ascens a Primera: Nahuel Bustos, Pablo Moreno i Dario Sarmiento. Aquest últim, fitxat per 6 milions d'euros, pertany al Torque uruguaià, però continua recuperant-se de la misteriosa lesió que va patir a Girona fa dos anys.

Tots els horaris del Girona d'aquest 2023, definits

Quants jugadors de la vintena que ha cedit el City han rendit? Ben pocs, entre ells Maffeo i Couto, que van venir més com a promeses (tenien 19 i 18 anys) que com a realitats per oferir un rendiment immediat. S'han format i han crescut al Girona. No ho critico, és el que busca el City, només ho constato. En tot cas, podríem qüestionar que s'han hagut de pagar salaris, gens menyspreables, per jugadors improductius. I, després de Maffeo i Couto, ja anem a Taty Castellanos, que es va revalorar a Girona i va proporcionar una suculenta plusvàlua pel grup City, i als actuals Yangel Herrera i Savinho. Res més. Però qui coneixia abans d'aquest estiu un Savinho (19 anys) al qual l'any passat un entrenador com Ruud Van Nistelrooy el va enviar al filial del PSV Eindhoven?

El Girona líder de Primera només té dos jugadors cedits pel grup City (Couto i Savinho), un més que Las Palmas (Máximo Perrone). I la major part de la plantilla està formada per futbolistes amb la carta de llibertat: David López, repudiat per l'Espanyol; Aleix Garcia, gairebé oblidat després d'experiències negatives a Bèlgica, Romania i l'Eibar, va ser una aposta de Quique Cárcel, que ha donat uns resultats fantàstics; a Ivan Martin, que ha crescut una barbaritat des que va arribar l'hivern de 2021, el va despatxar l'Alabès i el Vila-real no ha comptat mai amb ell; Víctor Tsygankov i Artem Dovbyk estaven a l'abast de tothom, igual que Blind, i un llarg etcètera. També Michel, l'artífex d'aquest fantàstic equip, estava lliure l'estiu de 2021. Ja voldrien els executius del Girona FC que arribessin petrodòlars, però el grup City no ha injectat diners suplementaris, més enllà del que va invertir per comprar les accions, barates, i una posterior ampliació de capital l'any 2021.

Desconec què pot fer el Girona per intentar revertir aquesta campanya, si és que pot fer alguna cosa. Igual millor no dir res per no encendre més el vesper, però comença a fer-se molt pesat llegir cada dia tantes falsedats. No hi ha dubte que estar dintre del grup City proporciona molts avantatges, a vegades més en intangibles, i, per descomptat, és millor tenir d'accionista el City Group que Chen Yansheng, com l'Espanyol, o Peter Lim, com el València.

I, al final, com va dir el filòsof Sèneca, «proporcionalment al nombre d'envejosos creix el d'admiradors», per tant, mirem també la part positiva.

Subscriu-te per seguir llegint