Girona-Granada: Tancar com cal un any de pel·lícula

Ben segur que els aficionats del Girona voldrien que aquesta temporada no s’acabés mai. Han xalat com mai ho havien fet veient com els Savinho, Dovbyk, Aleix Garcia o Tsygankov feien jugar l’equip com els àngels i situaven el Girona al mateix nivell que Barça o Madrid durant moltes jornades. Això s’acaba, tanmateix. Ha estat un viatge deliciós qui sap si irrepetible i arriba l’hora de donar les notes. Cap dubte. El Girona ha tret una matrícula d’honor. Ha superat totes les expectatives i, sobretot, d’una manera que ha enamorat tothom. Això li ha valgut una tercera posició final inimaginable, el bitllet per la Champions del curs que ve i el reconeixement absolut del panorama futbolístic internacional. És per això que, avui en la darrera jornada de Lliga contra el Granada a la graderia només es pot fer que aplaudir dempeus i treure’s el barret davant d’un equip que ja té un lloc guardat a la història, no només del club, sinó de la Lliga. Malgrat que pugui semblar mentida, encara té objectius per atrapar aquest Súper Girona. D’una banda, guanyar avui suposaria arribar als 81 punts i atrapar una xifra de punts històricament a l’abast només dels tres grans Barça, Madrid i Atlètic, a part del València en una Lliga de 22. De l’altra, fornir de pilotes Artem Dovbyk perquè l’ucraïnès pugui igualar o superar Sorloth en la lluita pel trofeu Pitxitxi en què el davanter del Vila-real el supera en dos gols. Al·licients tots, prou engrescadors per no fallar aquest vespre a Montilivi que, un cop acabat el partit continuarà la festa amb un concert de Sopa de Cabra, parlaments de jugadors i tècnics i focs artificials. S’ho han guanyat.

Serà un dia diferent, especial. D’entrada perquè Míchel donarà l’oportunitat a alguns jugadors que no han tingut gaires minuts durant la temporada. És el cas de Juan Carlos, Juanpe, Valery, Torre o Toni Villa. El porter s’estrenarà a la Lliga després d’haver jugat fins ara només a la Copa. Tot plegat fa pensar que Míchel formarà amb un onze de garanties barreja de titulars i menys habituals.

Al davant hi haurà un Granada descendit fa dies que arriba també amb un doble objectiu: guanyar el primer partit fora de casa i, sobretot, evitar ser cuer. Lògicament no és fàcil motivar uns jugadors que han caigut en el desànim absolut des de fa setmanes i que, probablement, pensen més ja en la temporada que ve que pas en el partit d’avui. Tanmateix, són futbolistes de Primera i de qualitat no els en manca. Míchel ho sap i ha mirat, en la mesura que ha pogut, d’inculcar-ho al vestidor aquesta setmana festiva. No vol que ningú es deixi anar. La missió és clara: tancar la temporada com es mereix i celebrar-ho com Déu mana a la gespa avui primer, i diumenge al l’Ajuntament i a la Copa, després. Ja hi haurà temps a partir de dilluns de pensar en altes, baixes, renovacions i com quedarà definida la plantilla del primer Girona de Champions League.