Tothom ho diu i és profecia: hem entrat en estat de crisi i la cosa va per llarg. Després d'anys de posar totxos a tord i a dret, els mateixos que exhibien els gràfics rampants i les banderes del superàvit, aviat ens diran que ens hem d'estrènyer el cinturó. No passa res, és la mateixa història que es repeteix una vegada i l'altra. Aquí paguem els de sempre, espero que els coixins siguin prou tous per a resistir la caiguda.
però les desgràcies no vénen mai soles, la sequera ens fa anar de bòlit i ara resulta que no hi ha aigua per omplir totes les piscines que s'han anat construint durant aquests anys, ni per regar els jardins anglesos de les cases arrenglerades; per no haver-hi no hi haurà ni aigua pels camps de gespa artificial. Perquè -no s'ho perdi- no sé si sap vostè que la gespa artificial també s'ha de regar! I qui haurà de pagar el beure? Exacte, vostè i jo!
I la cosa no acaba aquí. Ara, després de les pluges de primavera vindran els incendis forestals i les onades de calor i els talls de llum perquè tothom voldrà engegar els aires condicionats el mateix dia. I en Zapatero que va cantant la cançoneta del "café para todos", la Chacón que estarà de baixa per maternitat, els d'ERC que voldran tocar la bandúrria, estar en la processó i anar de vacances; i en Rajoy que un ja no sap si puja, baixa o es tanca definitivament a l'armari.
L'estiu serà llarg i tot plegat arriba carregat de mals auguris. Prengui paciència, faci'm cas, que vostè i jo no podem fer altra cosa que esperar a les properes eleccions per poder dir la nostra. Encara que el meu vot, pobret, també està en crisi i no sé si arribarà viu fins al final de la legislatura. Serà qüestió de donar-li til·la i valeriana i amanyagar-lo, que no passa res, pobrissó meu! No fos cas que ara a sobre encara vingui un Berlusconi i ens posi fora de la llei.
