Acaba de morir de manera una mica sorprenent i en la seva millor forma jurídica Tià Salellas, l'advocat d'un dels segrestadors de M. Àngels Feliu, l'advocat dels que van cremar la fotografia del Rei a Girona, l'advocat dels grups islamistes de Salt, de les ONG, l'advocat de Lachen Ikasrrien, ciutadà marroquí resident a Madrid que va romandre pres a la base de Guantánamo (Cuba) per la seva presumpta relació amb Al-Qaida, el del pin del Che Guevara a la solapa, el de la llarga barba, el ferm defensor de la llibertat, l'advocat que en una ocasió vaig qualificar des de la simpatia personal com el "gran recorridor", a causa del seu afany en la recerca del dret i de la justícia, a aconseguir una bona justícia penal, a distingir el just de l'injust. En aquest esforç feia recordar el mite de Sísif.

TIÀ DONAVA LA IMATGE D'UN HOME contradictori, d'esquerres però al que li agradava gaudir de la bona vida, rebel amb les institucions però a la vegada respectuós amb les persones que les encarnen, partidari de la derogació del Codi Penal però capaç d'ensenyar-lo a les aules de la Facultat de Dret de la UdG, ferm defensor de la desaparició de la immunitat del Cap de l'Estat però aspirant a impartir justícia en nom seu, crític amb l'Estat de Dret, però fi jurista en la interpretació de la Constitució que no es cansava d'invocar. Aquesta forma de ser era fruit d'una personalitat privilegiada i una lucidesa especial per mirar els problemes sense els prejudicis d'allò políticament correcte.

Podia fer la impressió, a vegades, que Tià no era socialment apreciat, però sí que en els seus escrits i informes dirigits a l'estament judicial i en les seves converses privades despullava una realitat que feia descobrir les seves creences, un pensament crític amb la pretensió de dividir el món en esquerra i dreta. Es tractava d'un gran humanista, faceta que ocultava sota una disfressa que moltes vegades té molt poc a veure amb la realitat. Aquesta espècie de contradicció podia portar a la conclusió que no era fàcil tractar-lo, però la seva cultura no es limitava a allò jurídic o a la política nacional i internacional, sinó a una gamma de literatura amplíssima que desdenyava el llibre passatger i de moda. En definitiva Tià aplicava la famosa frase del Che Guevara: "Hem d'odiar l'enemic, l'imperialisme, però sense perdre la tendresa".

Sebastià Salellas va morir ahir, i encara que la seva malaltia fes que no aparegués gaire pels edificis judicials ni pel carrer, se seguirà sentint l'absència d'una veu diferent i profunda, capaç de veure darrere dels conflictes de talp tipus jurídics i polítics les raons històriques, geogràfiques i intel·lectuals i que operava com un bisturí sobre una realitat complexa i permetia un gran privilegi: intentar entendre en comptes d'encasellar.

Ahir Sebastià Salellas va morir a l'hospital, vençut per qui sap què i es va perdre una intel·ligència en acció que no serà fàcil recuperar. Malgrat la seva malaltia i el seu aspecte desmillorat va seguir defensant a l'Audiència Nacional i a la nostra Audiència Provincial, és per això, de la mateixa manera que el general George Custer, que va morir amb les botes posades.

Amb aquestes paraules et vull rendir un últim homenatge de la Judicatura gironina, de tots aquells jutges que unes vegades et donaven la raó i d'altres no, però als quals, malgrat tot, tant respectaves i ensenyaves amb la teva lleial forma de fi jurista.

Advocat i amic Sebastià Salellas, descansa en pau.

*President de l'Audiència Provincial de Girona