Avegades ens pot semblar que vivim en un món irreal. Les noves tecnologies i la irrupció brutal en la nostra quotidianitat d'Internet, ens fa ser més vulnerables. Allò que abans vivíem en un anonimat primordial, ara ens costa mantenir-lo en la ratlla de la simple discreció i la nostra vida a voltes se'ns apareix com un relat de fantasia en el qual nosaltres, sorprenentment, som a la vegada protagonistes i espectadors.

Ara, finalment, ja podem anar a la processó i repicar, i fer el que es vulgui. Un alcalde, per posar un exemple, pot estar donant la seva opinió personal pel Twitter mentre parla formalment en un ple sobre el mateix tema i no passa res, són coses de la modernitat. A hores d'ara probablement ja compta més el que es pugui dir a través de la brillantor de les xarxes socials que el que es diu en la bruta i ofuscada realitat.

Fa uns anys, molt pocs, no ens podíem arribar ni a imaginar un futur com aquest en el qual ja estem immersos. En un període brevíssim ens hem instal·lat en un estat de revolució permanent, en el quals els fenòmens tecnològics se superposen contínuament els uns damunt dels altres i no ens permeten contemplar res amb la perspectiva que només el pas del temps a escala humana és capaç de decantar.

Des d'aquest punt de vista, el repte que se'ns imposa és intentar acotar i parar aquest tsunami que ens amenaça. No ens hem de deixar dominar per l'imperi de la tècnica i dels tècnics, la tecnocràcia és una forma de barbàrie que pretén sotmetre la política i el dret a l'ordre tecnocientífic: la tirania dels experts. Hem de ser capaços d'utilitzar la tecnologia d'una manera que no ens domini i per fer-ho haurem de saber rebel·lar-nos constantment contra el seu poder.