La mediació als processos judicials de família a Girona, quasi inexistent

Durant l’any passat els jutjats derivar 25 casos judicialitzats però cap va arribar a bon port, en 15 anys només un 8,8% ha prosperat

La façana dels jutjats de Girona, en una fotografia d’arxiu.

La façana dels jutjats de Girona, en una fotografia d’arxiu. / Marc Martí

Ariadna Sala

Ariadna Sala

En l’àmbit judicial, la mediació no només és una eina de resoldre el conflicte alternatiu a la judicialització, sinó que també es pot iniciar de manera complementària. És una via poc coneguda i, en conseqüència, poc usada. De fet, en els últims deu anys les derivacions judicials per començar processos de mediació han anat a la baixa

En l’àmbit de família, casos com divorcis, modificacions de mesures o custòdies es poden fer amb acord o sense, però en ambdós casos cal la presència d’un advocat. Dins un procés judicial d’aquest tipus, el Codi Civil Català permet al jutge la potestat de derivar el cas a mediació per intentar acostar postures. Un procediment judicial pot aturar-se si s’inicia una mediació, i reprendre’s si no s’arriba a cap acord. Amb tot, en els casos on el jutge obliga les parts a fer una primera sessió amb un professional de la mediació, aquestes difícilment superen aquesta primera sessió amb acords. 

Un 8,8% d’èxit

Les dades parlen per si soles: l’any 2023 els jutges van fer 23 derivacions a mediació en processos de família, i cap va acabar amb acords entre les parts. 

Així doncs, 17 més van acabar el procés sense acord, i la resta no va acabar-lo. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha difós una sèrie històrica des de 2009 fins al 2023 que posa de manifest que a la província de Girona s’han fet 409 derivacions, de les quals només 36 han acabat amb acord, un 8,8% del total. Els anys en què més èxit hi va haver van ser el 2009 i el 2010, amb 8 casos amb avinença ambdós.

Segons consta a la guia per la mediació intrajudicial, en casos de família, aquest sistema és un «complement del procés», no una alternativa que s’ha de basar en la voluntarietat i la confidencialitat

«Els casos on el jutge ha obligat les parts a fer una primera sessió de mediació abans d’optar per la via judicial no solen prosperar perquè no hi ha la mateixa predisposició quan els obligues a fer-ho», explica l’advocada de família Eva Puerto, que subratlla que en aquest àmbit no s’ha acabat d’estendre aquest sistema. «Tot i que els jutjats estan plens d’informació relativa a la mediació, un cop s’arriba a la decisió d’anar per la via judicial, és perquè abans ja han mirat si es podia fer d’una altra manera», sosté.

Subscriu-te per seguir llegint