El que pot passar aquest dijous al Pavelló Municipal de Fontajau, diada de Sant Jordi, és molt bèstia. L'Uni, que ara porta els cognoms de dos patrocinadors comercials, està per arribar al més alt del bàsquet femení estatal. Veient el que han fet les gironines apostaria perquè l'equip es digués Uni seguit dels cognoms de les jugadores. Perquè les veritables protagonistes són elles. Com ho van ser en el seu moment els jugadors del Sant Josep i de la seva seqüela a la divisió d'honor del bàsquet europeu. O com ho estan essent els jugadors del Girona Futbol Club, o la desena de runners que pràcticament cada setmana estan pujant als podis catalans i internacionals. I molts altres esportistes d'alt nivell que des de Girona expliquen i demostren que l'esport de base de la ciutat és excel·lent, de primer nivell.
Però quin és el model de futur de la formació esportiva de Girona? Tenim una entitat privada com el GEiEG que creu amb l'esport amateur i evita pagar cap sou als seus jugadors. Competeix en algunes disciplines contra clubs que sí que en paguen. I tot i així els planta cara. Quina és la clau? El treball sincer i convençut amb els nens i nenes de l'esport base, transmetent valors que serveixen per fer-los créixer com a persones més que com a professionals.
Per què han de servir els diners públics a l'esport? Per pagar salaris de jugadors? Per tenir equips a primera divisió que amb prou feines es podran mantenir competint contra clubs amb pressupostos quatre o deu vegades superiors? L'ajuntament i les institucions locals haurien de mantenir obertes les instal·lacions esportives municipals tant temps al dia com fos possible. Espais ben dotats de material i de monitors i monitores esportius amb programes de llarga durada. Sense deixar cap barri orfe de la possibilitat de desenvolupar talent i qualitat de vida.
De moment dijous, a dos quarts de vuit del vespre, tots al Pavelló Municipal de Fontajau. Elles s'ho mereixen.
