Es tracta d'un quadrat de formigó i asfalt de quasi 9.000 mil metres quadrats (8.729m²) al cor mateix de la ciutat. Promesa electoral de l'Ajuntament com a propòsit del 2018, en l'actualitat, i segons fonts del mateix Ajuntament, el projecte es troba paralitzat en la seva primera fase, la planificació urbana i el posterior enviament a l'empresa que es farà càrrec de la construcció, Adif.

La consulta es va portar a terme al desembre de 2017. Segons fonts properes, va comptar amb la participació veïnal més baixa coneguda. L'Ajuntament proposava la creació d'un espai diàfan, que servís per desencallar l'actual carretera Barcelona del trànsit habitual, i que alhora pogués servir perquè la gent baixés i pugés dels seus vehicles.

També portava a la vegada, soterrat, l'edificació d'habitatges al centre de la ciutat, on el metre quadrat supera els 2.500 euros. En els muntatges d'imatges de com seria plaça Espanya en el futur, elaborat per l'Ajuntament, no apareix cap edifici, tot i que sí que apareixen en alguns plànols.

La veritable història de la plaça Espanya de Girona porta, en paral·lel ,una gamma important d'acords del passat sobre el desenvolupament de la ciutat. En el moment en què es va inaugurar l'actual estació de trens, l'any de 1973, la plaça Espanya era tan sols una superfície d'asfalt, molt similar a l'actual, que es feia servir com a estacionament. En els anys dels grans canvis per a la ciutat, els anys 80, on es van dur a terme projectes d'infraestructures, com la creació de la ciutat Universitària i les variants, es va instal·lar, primer al parc Central i més de vint anys més tard, l'estació d'autobusos, que fins aquell moment estava descentralitzada: cada autobús feia servir de parada un cantó diferent de la ciutat, de manera que es generava caos en el trànsit.

Primer, es van ordenar els mitjans de transport. L'espai que es volia utilitzar no era tot públic, sinó que una parcel·la d'aquest, que en l'actualitat figura en el cadastre amb 2.129 metres quadrats, eren d'una societat privada formada per empreses de la zona , entre les quals figuren el grup Homs, una de les empreses de construcció més importants de la zona. Així que en aquell moment, per fer possible el projecte, l'Ajuntament es va posar d'acord amb la societat, que va cedir l'espai fins que l'estació es traslladés de lloc.

El canvi de l' status quo va arribar el 2017, amb la finalització i inauguració de les obres de la nova estació d'autobusos soterrada, sota l'actual estació de trens. Llavors es va pensar què fer amb la superfície asfaltada. Els primers a fer un projecte van ser l'associació d'empreses privades, que van «ocupar» la zona amb el disseny d'un edifici d'habitatges. El projecte es troba paralitzat a l'Ajuntament, segons fonts de la mateixa empresa Homs, com l'inici de les obres de plaça Espanya.

La plaça Poeta Marquina és un altre dels espais també afectats, ja que una part de la plaça pertany a Adif, situació que té paralitzat alhora el concurs i nova concessió del bar Núria.

Veïns i entitats, que han patit les obres d'Adif al parc Central durant deu anys, es mostren preocupats perquè pugui passar el mateix que en el cas anterior i que l'obra s'eternitzi. Aquesta setmana l'Ajuntament realitzarà una reunió amb les diferents forces polítiques i representants d'Adif per registrar en quina fase es troba el projecte i tornar a impulsar la remodelació de plaça Espanya que, de moment, es troba embarrancada en una llarga espera.