21 de octubre de 2018
21.10.2018

JORNADA | CIBERSEGURETAT: PIMES EN RISC


Fires de Girona: Massa esforç per tenir barraca

Abans hi havia desenes de peticions; enguany, tothom que n'ha demanat en tindrà

21.10.2018 | 00:46
Fires de Girona: Massa esforç per tenir barraca

Fa una dècada les entitats gironines frisaven per poder tenir una barraca per les Fires de Sant Narcís de Girona. Al sorteig se n'hi apuntaven desenes i s'havia de creuar els dits per tenir sort. Si aquell any no et tocava, tenies més opcions l'any següent. Era el consol. Tenir una barraca per les Fires era sinònim d'una de les opcions més clares per aconseguir uns recursos econòmics molt importants per a les associacions. Ara les coses han canviat. Aquest últim any, totes les associacions que ho havien demanat han tingut barraca. De fet, n'havia quedat una en llista d'espera però ha acabat entrant per la renúncia d'una altra que sí que havia estat escollida, l'agrupament escolta Pare Claret. I això que, aquest any, l'Ajuntament va decidir reduir el número de barraques de 23 a 21.

Els motius de la disminució de l'interès poden ser molts. L'any 2012, l'Ajuntament va incloure una sèrie de requisits que les entitats havien de complir per poder participar en el sorteig. Es volia que fossin entitats que treballen a la ciutat de Girona. La mesura va provocar el rebuig de les joventuts d'alguns partits polítics i dels sindicats en creure que se'ls volia excloure. Però aquesta no és l'única possible argumentació que ha generat el descens. Per exemple, molts joves ara porten l'alcohol de casa o el compren en una botiga. O pel control policial perquè no es vengui alcohol a menors d'edat i que suposa una pressió per no espifiar-la, ja que pot provocar el tancament de la barraca. La decisió municipal de no celebrar el castell de focs o suspendre els concerts arran del conflicte polític a Catalunya, l'any passat, també ha causat mal estar. Però n'hi ha més. Com la climatologia, que pot perjudicar alguna nit amb pluja. I també, sobretot, la necessitat que hi hagi molts voluntaris de cada entitat disposats a sacrificar hores de nit.

En algunes reunions s'ha arribat a parlar de permetre barraques compartides. No obstant això, amb diners pel mig, aquestes opcions es compliquen. També es podria estudiar fer menys dies de barraques (i també de concerts), o que hi hagi un número inferior de barraques.

L'any 2010 va sobtar la renúncia d'una entitat, l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural). El seu president Joan Sibill, va explicar que després d'un debat intern van constatar que tenir barraca costava molts diners i que no tothom veia bé el que s'hi feia: «Vendre alcohol als joves per fer diners és anar contra el propi ideari de les entitats, que durant l'any fomenten l'esport, la cultura o la salut», va dir. Tampoc estaven d'acord en haver de vendre determinades marques.

Eva Palau, Regidora de Fires


Des de l'Ajuntament s'admet que s'ha «detectat» i que «sap greu» el descens en l'interès per tenir barraca. La regidora de les Fires, Eva Palau, creu que un motiu pot ser que «cal un volum molt important de gent, moltes hores i molts dies». En aquest sentit explica que, juntament amb la Comissió de la Copa, treballen «per tornar a engrescar» les entitats. Indica que contactarà amb municipis semblants per observar com funciona per si en poden treure idees. Sobre el tancament de barraques si venen alcohol a menors, recorda que són els Mossos qui aixequen acta i que l'Ajuntament només aplica la normativa. També deixa clar que, darrerament, no hi ha quasi casos.

Comissió de la Copa

Des de la Comissió de la Copa, encarregada de l'organització de les barraques, també es considera que la durada de les barraques fa que es «necessiti molta gent que col·labori i que es dediquin moltes hores per poder funcionar adequadament». Al seu parer, això fa que només les entitats que disposin «d'una àmplia base social puguin assumir tota la feina d'aquests dies». A més, apunten que «si aquesta dedicació no reporta uns guanys, els incentius per repetir amb l'experiència es redueixen»

Xavier Avellana, Club Atletisme Girona

El Club Atletisme Girona va ser una de les primeres entitats a qui se es va tancar la barraca per vendre alcohol a un menor d'edat

Jaume Mundet, Club d'Escacs Gerunda


El Club Escacs Gerunda és una de les entitats beneficiades per la reducció de l'interès de les entitats. Ha tingut barraca cinc dels darrers sis anys, un fet que li reporta «una font d'ingressos molt important». El responsable de la barraca, Jaume Mundet, exposa que darrere del rebuig d'algunes entitats en tenir barraca hi ha un còctel d'elements: representa molta feina i la col·laboració de molta gent del club; el risc que un error de vendre alcohol a un menor comporti el tancament de la barraca, que al seu parer «s'hauria de fer més flexible perquè un error el pot tenir qualsevol»; la climatologia; els temes polítics, entre altres.

Judit Sala, Casal Independentista el Forn

Històricament tenien barraca cada tres anys, però últimament és cada any. Judit Sala explica que els serveix per «col·laborar a dinamitzar la vida social i cultural de la ciutat en clau popular i associativa i per visualitzar l'entitat» i posar el seu «projecte a l'abast de tothom» i també «per ajudar econòmicament a sustentar les activitats que fem durant la resta de l'any». Sala creu que algunes renúncies es poden deure al fet que tenir barraca «requereix molta dedicació, i amb les condicions actuals hi ha entitats que no poden assumir-ne la gestió o no els surt a compte». Proposa estudiar els motius pels quals les entitats deixen de presentar-se i aposta per buscar «fórmules perquè les associacions petites o que s'acabin de formar puguin participar-hi en un altre format o compartir espais per fer-se veure i créixer».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit