07 de gener de 2019
07.01.2019

«Viure al carrer és passar fred i mal a tots els ossos, aquí tenim un sostre»

Des de fa quinze dies, una quarantena d'indigents passen les nits d'hivern al nou espai habilitat a Girona per als sensesostre · Els mateixos usuaris s'encarreguen d'organitzar l'espai i fixar les normes

07.01.2019 | 11:26
«Viure al carrer és passar fred i mal a tots els ossos, aquí tenim un sostre»

En Marcos Piedrabuena té 46 anys i fins al dia 22 de desembre dormia al carrer. «Jo vaig acabar al carrer principalment per les drogues però viure al carrer, dit amb males paraules, és una merda», explica.

Des de fa quinze dies, tant ell com una quarantena d'indigents passen les nits d'hivern al nou espai habilitat a Girona per als sensesostre i que ha doblat el nombre de llits que hi havia l'any passat a les Sarraïnes.

«Estic content de poder passar la nit aquí perquè no hi ha res com un llit calent per a les hores més fredes de la nit», afegeix en Florenci Serra, de 84 anys. En el seu cas, exposa que va fer «una ximpleria» i va deixar de pagar el pis on vivia des de feia 45 anys fins que el propietari el va fer fora.

El nou espai de Girona, ubicat a l'edifici de l'antiga UNED, on els sensesostre poden passar les nits d'hivern, va entrar en funcionament el 22 de desembre i compta amb una quarantena de llits. És el segon any que s'habilita un lloc amb lliteres. «L'any passat vam començar amb 20 places a l'espai de les Sarraïnes i va ser una experiència molt interessant perquè els mateixos usuaris agafen tota la responsabilitat», explica la directora del centre d'acolliment La Sopa, Rosa Angelats. Per això, l'Ajuntament de Girona va buscar un nou espai que ha permès doblar les places.

Encarregats de l'organització

Aquí, els mateixos sensesostre i voluntaris que havien viscut també al carrer s'encarreguen d'organitzar l'espai, fixar les normes, registrar les arribades o fer els llits. «Donar-los la responsabilitat els dona una energia tremenda», afirma Angelats.

L'educador social Manel Sanz afegeix que aquesta forma de gestió també serveix perquè els usuaris «prenguin responsabilitats». «Converteixen l'ambient en el més agradable possible tenint en compte que hi ha gent que ve amb diferents problemàtiques, amb consums, i ells mateixos, com que són coneixedors de la realitat del carrer, s'ho saben gestionar», concreta.

Una habitació per a dones

Des que va obrir les portes ara fa quinze dies, cada nit una quarantena de persones han dormit en aquest espai. A més, excepcionalment, també poden instal·lar més llits en cas que sigui necessari. «A ells mateixos, per la seva experiència, els costa molt dir que no, per això, si ha vingut algú més una nit, li han buscat espai», detalla Angelats.

A diferència de l'hivern passat, aquest any hi ha 25 places fixes que han adjudicat a aquells usuaris que tenen el compromís d'anar-hi fins que l'espai tanqui, al març. Així, tenen cada nit el seu llit. També hi ha una habitació específica per a dones, tot i que normalment només n'hi ha una o dues.

Entre aquests usuaris fixes hi ha en Marcos Piedrabuena, de 46 anys. «Viure al carrer és passar fred i el quart o cinquè dia ja et fan molt mal tots els ossos, aquí tenim un sostre i això ajuda», diu. Piedrabuena explica que abans del dia 22 de desembre dormia al carrer. «Jo principalment he acabat al carrer per les drogues, era drogoaddicte», narra.

De fet, afegeix que les drogues també el van portar a delinquir i, de forma intermitent, ha passat fins a 18 anys a la presó. «Ara només fumo tabac, poc a poc», exposa.

L'usuari amb més edat de l'espai és en Florenci Serra. Segons ell mateix explica, va cometre «una ximpleria» i va deixar de pagar el lloguer del pis on vivia des de feia 45 anys a Girona. «L'amo em va fer fora, amb tota la raó», diu. Així, amb 84 anys s'ha trobat per primer cop sense lloc on anar. «Esperem que vagi bé, és la primera vegada a la meva vida que em trobo així, intentaré buscar un pis compartit», explica.

L'Abdeslam Assahli explica, amb força problemes per fer-se entendre en castellà, que fa cinc mesos que dorm al carrer, no té feina i tampoc cap ingrés. Assahli, de 62 anys, es fa el llit mentre detalla que tampoc té intenció de tornar al seu país d'origen, el Marroc. «Tinc quatre fills i no tenen menjar, ho intentaré aquí», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook