El crim de la infermera de 67 anys Carme Font assassinada el 25 de setembre de 2020 al seu pis de Girona està a punt d’arribar a judici. Només falta una última diligència policial per practicar, que els Mossos entregaran al jutjat d’Instrucció 2 de Girona a finals de juliol.
La víctima era responsable de la unitat de diàlisi de la Clínica Girona i també exercia tasques de podologia en una clínica habilitada a casa seva. Els investigadors creuen que el mòbil del crim és el robatori, ja que els autors van buidar les dues caixes fortes que la dona tenia a casa, la van lligar i la van escanyar. Segons les acusacions, els quatre processats (un matrimoni i dos homes expresidiaris) van idear un pla per perpetrar el robatori aprofitant la informació sobre les caixes fortes que l’amiga de la víctima tenia. Segons la mateixa versió, l’atac el van perpetrar els dos altres homes, un veí de Lloret i un de Rubí, a cara descoberta i vestits de pintors.
Un jutjat popular s’encarregarà de decidir si els quatre acusats del crim són culpables.
La secció tercera, que serà l’encarregada de jutjar el cas, va celebrar ahir una vista de pròrroga de presó de l’amiga de la víctima, que igual que la resta de processats, ha estat en presó provisional des que van ser detinguts per la causa, oberta per un delicte d’assassinat i un de robatori amb violència.
Durant la vista, la defensa va demanar la llibertat de la dona, argumentant que els indicis que hi ha contra ella són contra reu i totalment insuficients per justificar una mesura tant «lesiva» com és la presó provisional. N’hi ha quatre, començant per un missatge de Whatsapp que l’acusada li envia a la víctima on li diu que li ha passat el seu mòbil a una dona que coneix algú que vol acudir a la seva clínica. També hi ha la declaració d’un company de feina que va assegurar a la policia que l’acusada va preguntar-li on podia aconseguir una targeta que no es pogués rastrejar.
En tercer lloc, les acusacions donen molt valor a l’amistat «íntima» que hi havia des de feia molts anys entre la víctima i l’acusada, i aquí el fiscal assegura que de fet ella era l’única persona que sabia on estaven situades les caixes fortes (una era darrere d’una paret, impossible de veure a simple vista). La mateixa acusada ha reconegut que ha estat diverses vegades a casa de la víctima. La defensa, però, posa en dubte aquest extrem al·legant que era vox populi que la víctima tenia diners, i que, per tant, la seva clienta podia no ser l’única en saber-ho. Els Mossos també han recollit múltiples trucades entre el matrimoni, i sonoritzacions del vehicle on, entre altres assumptes, l’acusada critica companys de feina que donen informació a la policia dels fets.
Després de dos anys d’instrucció, el fiscal l’assenyala com a cooperadora necessària del crim, indica que té motius per voler marxar (només té una filla a Espanya, no té béns immobles i s’enfronta a una pena de presó molt elevada), i per això demana que continuï empresonada fins que arribi la «imminent» data de judici. Serà el tribunal qui ho decidirà.
